x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

Pota trencada

  • Josep Vallverdú
Actualizada 12/08/2020 a las 16:45
Pota trencada

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Pota trencada

Marc Llevadot

–Què li passa al gat? No es mou d’aquell racó.

–Com? Què dius? Tens raó, sembla que no es mou. Mix! Mix!

No és gens estrany el nom de Mix per a un gat; és millor que Rac, o que Ruc. Això és el que pensaria tothom. Un gat és un “mix”.

El cas és que van agafar el Mix, que no es volia moure del racó, on s’havia cargolat, i se’l van mirar bé. I aviat van veure que si li tustaven la pota esquerra del darrere es queixava amb un llarg miol.

–Es deu haver clavat alguna espina o un clau.

–O s’ha quedat atrapat en una porta que es tancava de cop.

–Això deu ser, de vegades passa. Llàstima, Mix.

–Mira que és mala sort. Què farem?

–Haurem de portar-lo a la senyora veterinària.

El Miquel conduïa el cotxe i la Caterina portava a la falda el Mix.

Van fer una estona de temps a la sala d’espera, on hi havia gossos, tortugues i papagais que altres clients portaven a la veterinària. Cada vegada que algun dels altres animals es bellugava o feia soroll, al Mix del Miquel i la Caterina se li posaven els pèls eriçats. La veterinària els va fer passar i es va mirar i remirar aquella pota.

–Està trencada –va dir–. L’os està partit com si fos una canya. Li posarem guix i així protegirem la pota un parell de setmanes.

Amb el gat de la poteta enguixada van retornar a casa. Pel camí va demanar el Miquel:

–Com es deia aquell amic nostre que es va trenca l’os de baix de la cama i també el van enguixar?

–Eloi. Es deia Eloi. Va portar un temps el guix a la cama i després com si res. I al Mix també li passarà el mateix, oi, Mix?

-Miau, meu, miau...

***

A casa, el que passava era que el Mix es volia treure el guix, se’l gratava amb les ungles, el mossegava. Tot el dia provava de treure’s aquella nosa. I és clar que el molestava, com sempre passa quan portem cames o braços enguixats. Però no se’n sortia de trencar-lo. El guix és molt fort, cal que sigui molt fort, altrament, la cama (en el cas del Mix la pota) no estaria segura.

–Escolti, senyora veterinària –van telefonar els de la família–. El gat s’està mossegant el guix tot el dia.

–Poseu-li pegats de sal i pebre sobre el guix –va recomanar per telèfon la veterinària–.

Van agafar un xic de farina, barrejada amb sal i pebre negre i li van recobrir tot l’embenat.

Xiquets, oli en un llum. Com que allò tenia mal gust, el Mix va deixar de mossegar el guix. Va passar el temps, el Mix tornà a la veterinària, aquesta agafà unes tisores grosses, rompé el guix, al seu lloc hi posà una bena i el gat va tornar a caminar, de moment coixejant, a poc a poc com si res hagués passat.

Tant si és home com si és mix, Van bé unes setmanes de guix.

I el conte que parlava d’un gat amb l’os trencat s’ha acabat, s’ha acabat tot d’un plegat.

Comenta el contenido

Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre