x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

ENTREVISTA

Xavier Roig: “Hi ha un corrent intencionat en presentar Rússia sempre com a l'enemic”

  • R. BANYERES
Actualizada 18/06/2019 a las 16:12
Xavier Roig: “Hi ha un corrent intencionat en presentar Rússia sempre com a l’enemic”

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Xavier Roig: “Hi ha un corrent intencionat en presentar Rússia sempre com a l'enemic”

SEGRE
Xavier Roig: “Hi ha un corrent intencionat en presentar Rússia sempre com a l’enemic”

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Xavier Roig: “Hi ha un corrent intencionat en presentar Rússia sempre com a l'enemic”

SEGRE
Enginyer, empresari, escriptor i assagista, Xavier Roig, publica el seu primer llibre després de pràcticament una dècada. El volum serveix per donar una imatge força diferent de la que (potser) acostumem a tenir en ment sobre com és i com es viu actualment a l’antiga URSS. Així, a

Xavier Roig (Barcelona, 1957) ha viscut dos anys, del 2016 al 2018, a Rússia. Des d’allí va viure l’1 d’octubre, els seus precedents i el que se n’està derivant. Durant tot aquell temps va viatjar per bona part del país que dirigeix Putin i en va quedar captivat, sobretot de la gent. El resultat és el seu darrer llibre,

L’enigma rus

(La Campana) en què desfà alguns dels prejudicis que es poden tenir aquí. Abans de

L’enigma rus,

Roig havia escrit, amb notable èxit de vendes, llibres com ara

El gastrònom accidental als Estats Units

(2000),

Ni som ni serem

(2002),

Entre l’Espanya i la paret

(2003) i

La dictadura de la incompetència

(2008), tots publicats amb La Campana, l’editorial que Isabel Martí comparteix amb Josep Maria Espinàs.

Què el va dur a instal·lar-se a Rússia?

Va ser per qüestions de feina. Em van oferir fer d’assessor d’una empresa suïssa que tenia interessos a Rússia. Durant els primers temps anava i venia, aproximadament cada quinze dies, fins que va quedar clar que era molt millor i més pràctic traslladar-me a Moscou. Hi vaig estar durant dos anys, del 2016 al 2018, que va ser quan vaig tornar a Catalunya.

Quina va ser la primera impressió en arribar al país?

Abans d’instal·lar-m’hi havia estat a ciutats com Sant Petersburg i coneixia una mica l’entorn, però no gaire. En arribar a Moscou em vaig adonar que les persones eren molt educades, hospitalàries i bona gent i aquesta és una de les coses que potser més desconeixem els europeus i que més em va sorprendre. Em refereixo que, per una banda, et poden oferir quedar-te a dinar sense que gairebé els coneguis, suposo que això es deu que al llarg de la seva història s’han hagut d’ajudar els uns als altres, ja fos per l’opressió dels tsars o, després, pel comunisme i això es deu notar a l’hora de forjar el caràcter d’una comunitat. Per altra banda, a més a més, el comunisme ha acabat conformant una societat amb gent refinada, tant si ho pretenia com si no.

A què ho atribueix?

Suposo que devia ser qüestió del sistema educatiu, que encara que sigui tècnic acaba creant una societat de gent formada, amb nivell. Quan els nens s’eduquen en cases de gent formada, i allà ho són, acaben sent adults refinats, tant a les ciutats com als pobles. Allà és habitual que la gent tingui una bona formació cultural clàssica en aspectes com ara la dansa, el ballet, la música o la literatura. I això es nota. Són gent educada que, per exemple, quan va als restaurants es comporta, és més silenciosa i no trobaràs bars

cutres

com aquí, sinó restaurants més sofisticats. A més, la formació tècnica de Rússia ha tingut com a resultat bons enginyers i gent que viatja a l’espai. No són en absolut gent brusca o malcarada.

Aquesta descripció segurament no és la percepció més habitual que es té des d’Europa.

No, en absolut. Suposo que en això influeix, per una banda, que fins fa poc sempre havia estat sotmesa a dictadures, ja fos el tsarisme o el comunisme. A banda d’estar lluny de tot i de tothom i de patir un clima duríssim, també té un idioma i un alfabet que habitualment a Europa no entenem. Tot el que va passar als anys 90 ha comportat que hagi quedat en la ment d’Europa molt mala propaganda, amb les màfies, les oligarquies i tota la resta. A més, diria que hi ha un corrent intencionat a presentar sempre Rússia com l’enemic i una amenaça militar per a Europa. Als sistemes d’intel·ligència britànics, americans i russos ja els va bé perpetuar la Guerra Freda.

És una amenaça militar per a Europa?

No. Només cal mirar les xifres i de seguida t’adones que els números no surten. Rússia destina el 4% del PIB a armament, quantitat que s’ha criticat molt i s’ha comparat amb França, que en destina el 2%. El cas, però és que el 4% rus és com el 2% del PIB francès, perquè el PIB rus és la meitat. Rússia no vol atacar, i acusar-la d’això i de rearmar-se no em sembla adequat a la realitat. A més, la major part de la població, i sobretot els joves, se sent europea, voldria formar part d’Europa, malgrat que molt territori estigui situat geogràficament a l’Àsia.

Oblidem fàcilment el seu paper a la Segona Guerra Mundial.

Només cal mirar que els morts combatent el nazisme van ser 300.000 per als EUA, 400.000 per als anglesos i 25 milions per a Rússia. Es van endur la part més grossa. A Stalingrad, 3 o 4 milions: 3 o 4 guerres civils espanyoles.

Què hi guanyaria el Vell Continent apropant-se a Rússia?

A Europa li pot interessar tan cultural com materialment. En aquest darrer aspecte, per exemple, és una porta d’obertura enorme a l’Àsia. Acostumem a pensar que Rússia és l’enemic i no pensem en la Xina i el perill que significa, on la tecnologia en lloc de dur-los a la democràcia, ajuda el règim a tenir el control de tot, hi ha censura, sense accés a les xarxes... Occident aboca Rússia als braços de la Xina.

Rússia no és una dictadura?

No. Una altra cosa és que hi hagi oligarquies i estigui dirigida per un autòcrata, però hi ha eleccions, la gent pot votar i hi ha mitjans de comunicació crítics amb el règim. Una altra cosa és que aquests contraris al règim rebin tota mena de pressions. També és cert que molts oponents són jutjats i van a la presó o bé tenen tots els problemes del món.

Quin paper juga Putin amb aquestes oligarquies?

Ningú ho sap. Aquest és un dels grans enigmes de Rússia. No se sap si Putin és un d’ells o si les oligarquies el deixen fer mentre ell no els molesti. El que està clar és que Putin ha deixat ben clar que els oligarques no poden fer allò que vulguin si no ho controla el Kremlin. Si ho controla o no, ningú ho sap. El que no poden fer és actuar per lliure, com passava els anys 90, quan uns pocs van amassar enormes quantitats de diners. A Putin se l’acostuma a jutjar des de dos vessants: el poder econòmic el jutja com algú que el protegeix d’alguna possible revolta social; i la part social el veu com algú que els protegeix dels oligarques.

Què aconsellaria a aquelles persones que tinguin interès a conèixer millor Rússia?

Que hi vagin, sense cap mena de dubte. Ara bé, sense viatges organitzats. Està molt ben preparada per acollir els turistes i Moscou o qualsevol altra ciutat és segura, m’atreviria a dir que avui dia més segura que Barcelona, tot i que no considero que la capital catalana sigui insegura. Tornem a la mala propaganda provinent del mal que es va fer els anys 90.

Va viure l’1 d’octubre i el procés polític de Catalunya des de Rússia. Allà va arribar?

Sí, els mitjans n’informaven i es podia anar seguint. Ara bé, també et diré que per a ells era com un afer internacional més, no despertava un interès especial entre la població.

Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre