x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

Foc, fum i pólvora

  • R. BANYERES
Actualizada 10/06/2019 a las 16:54
L’infern. Qui vulgui foc ha d’anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© L'infern. Qui vulgui foc ha d'anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

X. SANTESMASSES
L’infern. Qui vulgui foc ha d’anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© L'infern. Qui vulgui foc ha d'anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

X. SANTESMASSES
L’infern. Qui vulgui foc ha d’anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© L'infern. Qui vulgui foc ha d'anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

X. SANTESMASSES
L’infern. Qui vulgui foc ha d’anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© L'infern. Qui vulgui foc ha d'anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

X. SANTESMASSES
L’infern. Qui vulgui foc ha d’anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© L'infern. Qui vulgui foc ha d'anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

X. SANTESMASSES
L’infern. Qui vulgui foc ha d’anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© L'infern. Qui vulgui foc ha d'anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

X. SANTESMASSES
L’infern. Qui vulgui foc ha d’anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© L'infern. Qui vulgui foc ha d'anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

X. SANTESMASSES
L’infern. Qui vulgui foc ha d’anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© L'infern. Qui vulgui foc ha d'anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

X. SANTESMASSES
L’infern. Qui vulgui foc ha d’anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© L'infern. Qui vulgui foc ha d'anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

X. SANTESMASSES
L’infern. Qui vulgui foc ha d’anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© L'infern. Qui vulgui foc ha d'anar a buscar els diables, no són ells qui persegueixen el públic.

X. SANTESMASSES
El Ball de Diables de Cervera-Carranquers compleix enguany 25 anys. Ho estan commemorant amb diferents activitats al llarg d’aquest 2019, aprofitant també que la ciutat de Cervera és la Capital de la Cultura Catalana. Amb 150 membres i 50 nens a la colla infantil (i una seixantena en llista d’espera), la continuïtat de la tradició està assegurada.

Si ens volguéssim remuntar als inicis del fet diabler a Cervera, ens n’hauríem d’anar fins a, com a mínim, el 1411, la data de quan es conserva la primera reglamentació en forma d’

Ordinacions de la festa

de Corpus Christi. Allí apareixien per primer cop els diables com quelcom constitutiu de la processó cerverina. S’ha cremat molta pólvora des d’aleshores i, tot i que no són descendents d’aquests dimonis, el cert és que avui en dia una de les entitats amb més vida de la ciutat és precisament el Ball de Diables de Cervera-Carranquers, que enguany celebra el seu 25è aniversari.

Corria el setembre de l’any 1994 quan l’actual entitat de Ball de Diables es va crear oficialment. En aquell moment eren només 21 dimonis amics que compartien infern, confessions i sortides, així com l’interès per la comissió de Cultura i Esbarjo del ja desaparegut Consell de la Joventut de Cervera. Molts ja havien format part de La Matraca, una companyia d’animació que va existir entre el 1983 i el 1987. El nom de Carranquers prové de La Carranca, una de les set campanes de l’església gòtica de Santa Maria, que formen un dels conjunts de campanes més notables de Catalunya. L’entitat compta amb cinc seccions: bestiari, colla gran, colla infantil, grallers, i tabalers. Les seves principals actuacions anuals són a Cervera: la Festa de la Colla –dissabte de Corpus– l’Aquelarre i l’Aquelarret –darrer dissabte d’agost–, i la Festa Major del Sant Crist –quart diumenge de setembre–.

Avui en dia són 150 membres. A més a més, la continuïtat està assegurada ja que el 2003 va néixer la colla infantil a la imatge i semblança de la gran, que la va batejar el 12 de juliol d’aquell mateix any. La formen 50 membres i una seixantena més són en llista d’espera. Per tant, compta també amb el Llucifer, la Diablessa, els diables, l’estendard i els tabalers. L’arsenal es completa amb dues maces grans i dues mitjanes. I és que en aquest sentit, la formació adulta és una colla de diables de caire tradicional que recupera i adopta com a seva l’arrel i la tradició cerverina i el model penedesenc del ball de diables. Això implica que el Ball Parlat i la lectura dels

versots

quan, durant la Festa de la Colla, els diables pentinen l’actualitat i els personatges o polítics tant locals com nacionals amb una marcada ironia, sigui un dels moments més esperats a Cervera. Ningú se’n salva. Aquest és un dels principals trets que defineixen la colla. El Ball Parlat, simula la lluita entre el Bé i el Mal”, aclareix el Jordi Castany, un dels membres de la colla. “Podríem dir que el bé està representat per Sant Miquel i el mal per Llucifer i la seva cort de diables”, afegeix. I enmig del Ball Parlat, hi ha els versots, “que és el que agrada més al públic, perquè són versos satírics de política, de moments del poble, actualitat, personatges i sempre es busca que siguin punyents”, somriu en Jordi Lloveras, un altre dels membres de la colla. Arran d’aquest ball és quan surten en Llucífer, la diablessa, l’arcàngel i la resta de personatges, que estan tots molt definit, expliquen. De fet, la de Cervera va ser una de les primeres colles de la província que va adoptar aquest model, molt estès pel Penedès, però poc a les nostres contrades, més donades a la pirotècnia, sobretot arran de l’espectacle

Dimonis

que Comediants va estrenar el 1981 a Venècia. El culpable? la festa gran de Cervera, l’Aquelarre. Quan va desaparèixer La Matraca, el 1987, la ciutat es fa quedar sense diables i totes les colles que venien a la festa eren de la zona del Penedès, amb aquest model. I la de L’Arboç, els agradava especialment, recorda Carles Sala, un dels membres fundadors de la colla, i que encara surt a cremar.

És per tot plegat que l’associació s’ha proposat celebrar amb ganes aquest 25 aniversari, que ha encetat la multitudinària Trobada de Diables, amb 20 colles i un miler de participants. Segurament, “la més gran de les dos darreres dècades”, rumia el Jordi. La següent cita serà la Festa de la Colla, els dies 21 i 22 de juny. El que més s’espera és el Ball Parlat. Enguany s’ha integrat la Trobada de Diables de la Segarra Històrica, en un correfoc en què participaran les colles de Sant Guim de Freixenet, Santa Coloma de Queralt, Sanaüja i Calaf. La següent cita serà dos mesos després. Cada divendres d’Aquelarre se celebra la Trobada de Bestiari, que es convertirà en un homenatge al mestre Manel Casserras de Solsona,

Manelet

, constructor de nombrosos dracs, entre ells Lo Carranco Bilandó de Cervera, i d’imatgeria festiva d’arreu de Catalunya. La Draca de Solsona, el Drac de Mataró, el Drac de Llorenç del Penedès, el Drac de Ciutat Vella i Lo Carranco seran a la Trobada. També el mateix divendres es farà una gran encesa per celebrar les noces de plata de la colla. La Festa Major és, per als Carranquers, sinònim de Carretillada, i enguany tindrà més pirotècnia que mai. De fet, ja estan immersos en múltiples activitats per recaptar el pressupost necessari.

Els actes continuaran el dia 5 d’octubre amb el Concurs Nacional de Tabals, moment en què els tabalers de diferents colles demostraran la destresa musical. Finalment, el dia 9 de novembre es clourà la celebració amb un agraïment especial a aquells que en algun moment van ser membres d’aquesta colla. I res millor que un correfoc d’exdiables. Això sí, tot aquell que vulgui foc, els ha d’anar a trobar, ells no persegueixen el públic, sinó que són els espectadors els que es posen sota el seu “paraigua” de fum, foc i pólvora.

Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre