x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

La lluita contra l'oblit

Actualizada 19/08/2019 a las 10:19
La memòria és l’homenatge més sincer que la societat civil pot fer als milers de republicans repudiats pel règim franquista i represaliats pels nazis en camps de concentració durant la Segona Guerra Mundial. En els darrers anys s’han impulsat diferents iniciatives a Lleida i arreu del país perquè el seu record no quedi enterrat sota una llosa de silenci
contra l’oblit. Al camp de Mauthausen hi ha nombroses plaques commemoratives que recorden els milers de persones que van ser represaliades pels nazis.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© contra l'oblit. Al camp de Mauthausen hi ha nombroses plaques commemoratives que recorden els milers de persones que van ser represaliades pels nazis.

DAVID SANCHO
contra l’oblit. Al camp de Mauthausen hi ha nombroses plaques commemoratives que recorden els milers de persones que van ser represaliades pels nazis.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© contra l'oblit. Al camp de Mauthausen hi ha nombroses plaques commemoratives que recorden els milers de persones que van ser represaliades pels nazis.

DAVID SANCHO
contra l’oblit. Al camp de Mauthausen hi ha nombroses plaques commemoratives que recorden els milers de persones que van ser represaliades pels nazis.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© contra l'oblit. Al camp de Mauthausen hi ha nombroses plaques commemoratives que recorden els milers de persones que van ser represaliades pels nazis.

DAVID SANCHO
contra l’oblit. Al camp de Mauthausen hi ha nombroses plaques commemoratives que recorden els milers de persones que van ser represaliades pels nazis.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© contra l'oblit. Al camp de Mauthausen hi ha nombroses plaques commemoratives que recorden els milers de persones que van ser represaliades pels nazis.

DAVID SANCHO
contra l’oblit. Al camp de Mauthausen hi ha nombroses plaques commemoratives que recorden els milers de persones que van ser represaliades pels nazis.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© contra l'oblit. Al camp de Mauthausen hi ha nombroses plaques commemoratives que recorden els milers de persones que van ser represaliades pels nazis.

DAVID SANCHO
contra l’oblit. Al camp de Mauthausen hi ha nombroses plaques commemoratives que recorden els milers de persones que van ser represaliades pels nazis.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© contra l'oblit. Al camp de Mauthausen hi ha nombroses plaques commemoratives que recorden els milers de persones que van ser represaliades pels nazis.

DAVID SANCHO
contra l’oblit. Al camp de Mauthausen hi ha nombroses plaques commemoratives que recorden els milers de persones que van ser represaliades pels nazis.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© contra l'oblit. Al camp de Mauthausen hi ha nombroses plaques commemoratives que recorden els milers de persones que van ser represaliades pels nazis.

DAVID SANCHO
contra l’oblit. Al camp de Mauthausen hi ha nombroses plaques commemoratives que recorden els milers de persones que van ser represaliades pels nazis.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© contra l'oblit. Al camp de Mauthausen hi ha nombroses plaques commemoratives que recorden els milers de persones que van ser represaliades pels nazis.

DAVID SANCHO
contra l’oblit. Al camp de Mauthausen hi ha nombroses plaques commemoratives que recorden els milers de persones que van ser represaliades pels nazis.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© contra l'oblit. Al camp de Mauthausen hi ha nombroses plaques commemoratives que recorden els milers de persones que van ser represaliades pels nazis.

DAVID SANCHO
contra l’oblit. Al camp de Mauthausen hi ha nombroses plaques commemoratives que recorden els milers de persones que van ser represaliades pels nazis.

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© contra l'oblit. Al camp de Mauthausen hi ha nombroses plaques commemoratives que recorden els milers de persones que van ser represaliades pels nazis.

DAVID SANCHO

Després de mesos aïllats en condicions infrahumanes a les platges d’Argelers, Barcarès o Sant Cyprien, la desesperació corcava les ànimes dels milers de refugiats republicans catalans i espanyols que havien perdut molt més que una guerra. Era la tardor de 1939 i les autoritats franceses van oferir-los dues sortides: tornar a l’Espanya de Franco o incorporar-se a la Companyia de Treballadors Estrangers. La tensió amb Alemanya era creixent i necessitaven mà d’obra barata per treballar com a suport a l’exèrcit per fer front a una eventual invasió germànica. “El meu pare, Enric Curià, que havia creuat la frontera des de Ripoll en la retirada de les tropes republicanes i havia passat per diversos camps de refugiats, va incorporar-s’hi”, explica Teresa Curià, de vuitanta-un anys. “Segons he pogut anar reconstruint durant els darrers anys, buscant en diferents arxius d’arreu d’Europa, el 20 de juny de 1940 va ser capturat per l’exèrcit alemany i traslladat a un Stalag, nom amb el qual es coneixien els camps de presoners”, explica la Teresa, de Lleida.

“El gruix més important de republicans espanyols que va acabar en mans dels nazis ho van fer en aquestes circumstàncies”, explica Rosa Toran, historiadora i membre de l’Amical Mauthausen, “sobretot els que van ser destinats a les companyies del nord de França van ser apressats molt ràpidament en començar la invasió germànica. Franco es va desentendre de la seua sort i Hitler els va considerar apàtrides. A partir d’aquell moment van perdre la condició de presoners de guerra i se’ls va traslladar als camps de concentració de Mauthausen i Ravensbrück. En aquesta primera onada de represaliats estem parlant de més de set mil persones ”.

contra loblit. Al camp de Mauthausen hi ha nombroses plaques commemoratives que recorden els milers de persones que van ser represaliades pels nazis.

Enric Curià va ser entregat a la Gestapo el 25 de gener de 1940 i no va arribar al camp fins el 17 de febrer. Hi va ser enviat en el Comboi 18 juntament amb 1.471 republicans més, entre els quals hi havia Francesc Boix, qui posteriorment passaria a la història com el Fotògraf de Mauthausen. Boix va aconseguir treure més de vint mil negatius del camp gràcies a la complicitat d’altres presoners i d’Anna Pointner, que vivia a la vora i va recollir-los i amagar-los fins al final de la guerra. Les seues fotos es van convertir en unes proves irrefutables dels crims brutals que havien perpetrat els nazis i va ser l’únic català que va declarar als judicis de Nuremberg. Als camps de treball que el Tercer Reich va construir durant la Segona Guerra Mudial, els presoners eren explotats literalment fins a la mort. Mauthausen era una pedrera i els milers de presoners que hi van ser traslladats se’ls va obligar a treballar-hi en condicions infrahumanes. No només el treball era extenuant, sinó que el tracte dels oficials i guàrdies de les SS als presos era inhumà. Durant els anys que va estar en ple rendiment, els presos morts es van comptar per milers, essent impossible saber quants ho van fer per satisfer el mer entreteniment sàdic dels guàrdies.

Les imatges de Boix van suposar un material impagable perquè els nazis, metòdics en la gestió i el control de totes les seues activitats, també van ser-ho en la destrucció de les proves. A mesura que les tropes aliades anaven estrenyent el cercle i la fi de la guerra es decantava en contra dels alemanys, els responsables dels camps van eliminar tot aquell material que els pogués comprometre. Sortosament no van aconseguir-ho del tot, per això encara és possible resseguir les passes de molts republicans pel calvari de l’horror nazi.

Des del departament de Drets Civils de la Paeria fa temps que treballen per trobar el rastre dels lleidatans que van acabar en aquest infern. Han documentat i confirmat gairebé una cinquantena de lleidatans que se sap del cert que van ser deportats durant la Segona Guerra Mundial. “Per a nosaltres ha estat una tasca molt intensa i alhora molt gratificant”, explica Pilar Nadal, tècnica del departament. “Durant els darrers anys hem col·laborat amb l’Amical Mauthausen i el Memorial Democràtic de la Generalitat per tal de poder completar la llista de lleidatans represaliats i dignificar-ne la memòria. Els arxius no sempre estan complets, i com que moltes vegades es tractava d’excombatents republicans ens trobem que utilitzaven noms diferents: tenien el seu original i un altre de fals que s’havien inventat durant la guerra o en creuar la frontera francesa camí de l’exili per evitar futures represàlies. A més a més, els registres a vegades es completaven amb faltes de transcripció per part de les persones que els omplien. Això implica que encara sigui més complicat seguir el rastre de cada persona que va haver de fugir del país el 1939 i se sospita que potser va anar a parar a mans dels nazis”.

La Teresa Curià tenia sis dies quan el seu pare la va veure per darrera vegada i la família va trigar pràcticament vint anys a saber què havia passat realment. Mentre que l’estat francès va concedir uns certs avantatges a les persones que havien patit la repressió nazi i se’ls era reconegut l’estatus de víctima, a l’Espanya de Franco aquesta condició era silenciada i les autoritats mai no van facilitar l’accés de les famílies a la informació. La Teresa recorda que el seu tiet Julio, germà de l’Enric, “el va buscar durant molts anys fins que el 1961 ens van escriure de la Federación Española de Deportados e Internados Políticos Espanyoles de França per advertir-nos que el pare havia estat mort al camp de Gusen pocs mesos després d’haver arribat a Mauthausen”.

contra loblit. Al camp de Mauthausen hi ha nombroses plaques commemoratives que recorden els milers de persones que van ser represaliades pels nazis.

El gruix més gran de republicans represaliats va arribar els primers anys en ser capturats mentre participaven de les companyies de treballadors. “En els anys posteriors van anar caient molts altres catalans i espanyols que, una vegada Alemanya havia ocupat França, s’havien unit a la Resistència. Aquests, una vegada són als camps, se’ls marca amb el triangle vermell que correspon als adversaris polítics”, explica Rosa Toran. “Els altres, els que Franco havia abandonat a la seua sort, se’ls marcava amb el triangle blau dels apàtrides”. Dels camps es calcula que van sortir-ne en vida quatre de cada deu espanyols. Conxita Grangé, originària de la Vall Fosca i veïna de Tolosa des que tenia dos anys, es considera la darrera catalana supervivent de la babàrie. Enviada al camp per a dones de Ravensbrück, és de les que van sobreposar-se a l’horror a través de la memòria i de compartir-ne l’experiència amb les generacions franceses més joves. Recentment se li va retre un homenatge a la Vall Fosca.

Cada any milers de persones visiten Mauthausen, a Àustria. Uns ho fan per conèixer de primera mà un dels escenaris més macabres de la història moderna d’Europa; uns altres tenen la necessitat de visitar el lloc on van morir els seus germans, pares, tiets o avis. L’Adrià Rubinat té setze anys i és d’Alfarràs, estudia a l’institut d’Almenar i aquest curs passat va participar a les activitats programades pel Grup de Treball de Memòria Històrica a l’Educació Secundària, impulsat per professors de cinc instituts de Lleida. A banda de xerrades, exposicions i treballs de recerca, enguany una representació va poder participar en els actes d’homenatge que es van fer a Mauthausen pel 74è aniversari de l’alliberament.

“El meu besavi es deia Ramon Torrelles i va morir al camp annex de Gusen als 38 anys, la família mai n’havia parlat i fins i tot n’havia cultivat un record amarg pel fet que havia deixat una dona amb dues criatures i dues germanes sense recursos, a casa era un tema tabú”, explica Rubinat. “En Ramon Torrelles havia estat molt implicat en el moviment socialista de Vilanova de Segrià durant la República i va ser molt actiu durant la Guerra Civil, així que no va tenir més remei que fugir a França. Quan vaig anar a Mauthausen vaig sentir que aquell era el lloc on el meu besavi havia viscut un infern, vaig connectar d’una manera molt emotiva amb el meu avantpassat, amb qui sento que m’uneix alguna cosa especial”.

Mentre que els països vencedors de la Segona Guerra Mundial van fer una feina prou decent per reconèixer les víctimes del nazisme, a Espanya no es va fer aquesta labor institucional ni durant la dictadura ni després. El govern espanyol participa oficialment als homenatges que es fan a Mauthausen, però a l’hora de la veritat “no ha reconegut mai la condició de víctimes del nazisme als més de set mil ciutadans i les seues famílies que van passar pels seus camps”, recorda la historiadora Rosa Toran. “Mentre a França rebien una atenció mèdica especial i una pensió, i supervivents com Conxita Grangé eren reconegudes oficialment com a tal, a Espanya se’ls ignorava. L’Amical Mauthausen espanyol, l’associació dedicada a ajudar les víctimes i les seues famílies, va ser una organització il·legal des de la seua fundació el 1961 fins a finals dels setanta”. El silenci imposat no ha permès cicatritzar correctament les ferides i dues generacions més tard el dolor ha trobat la manera de supurar gràcies a la perseverança dels familiars inquiets i a les iniciatives de l’Amical, el departament de Drets Humans de la Paeria, el Memorial Democràtic, d’entitats com el Centre Excursionista de Lleida, el Grup de Treball de Memòria Històrica de Secundària o les diferents obres literàries, cinematogràfiques o teatrals com Ruhe!!, que aprofundeixen en aquest tema i miren de sacsejar la consciència de la gent.

Aquesta peça teatral va ser una obra col·lectiva dirigida per Jaume Belló i pensada per als estudiants de Secundària. “Des del departament de Drets Humans de la Paeria m’ho van encarregar i ho vaig proposar a tres estudiants de l’Aula de Teatre. Entre els quatre vam fer aquesta peça documental, per a la qual vam haver d’aprofundir en un període de la història que desconeixia en el detall”, explica Belló. “El que potser més em va sobtar durant el procés de recerca va ser el silenci que s’ha imposat des de les institucions durant tot aquest temps, per això el títol de l’obra (ruhe vol dir silenci en alemany). Un silenci que només es pot trencar fent exercicis col·lectius de memòria històrica”.

Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre