x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

Fly me to the Moon

Actualizada 15/07/2019 a las 12:05
Sabies que...?

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Sabies que...?

SEGRE
Sabies que...?

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Sabies que...?

SEGRE
Sabies que...?

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Sabies que...?

SEGRE

En uns dies com aquests, a poc de commemorar els 50 anys de l’arribada de la humanitat a la Lluna, es fa imprescindible fer-ne alguna menció i no tant en la missió Apollo 11 en si, sinó a la cursa per arribar a la Lluna.

Després dels primers viatges tripulats a l’espai, com el de Iuri Gagarin l’any 1961, en què els soviètics havien pres la davantera, l’objectiu de les dues grans potències era arribar en primer lloc a trepitjar el nostre satèl·lit natural, la Lluna. El mateix 1961, el president americà John Fitzgerald Kennedy va declarar públicament, en un dels seus discursos cèlebres i encoratjadors per als americans, que calia enviar homes a la Lluna abans del final de la dècada i li va comunicar privadament a James Webb, el responsable de l’agència espacial americana (NASA) que podia fer servir la despesa que fes falta per guanyar la URSS.

Després del discurs, JFK va oferir a un acord conjunt amb la URSS per fer una missió plegats però el president Khrusxov ho va descartar per por que s’apoderessin la seva tecnologia, ja que els soviètics anaven més avançats. Així doncs s’obria la lluita entre les potències per arribar primer a la Lluna, una lluita entre els enginyers Von Braun i Koroliov que amb la mort prematura d’aquest últim va deixar la URSS amb l’únic honor d’enviar unes tortugues en òrbita al voltant de la Lluna el 1968.

Els americans, sota una inversió econòmica milionària i l’enginyeria de Von Braun, van avançar en tecnologia els soviètics amb el desenvolupament del projecte Apollo. Això els va permetre a finals del 1968 posar per primera vegada uns éssers humans en òrbita lunar, la missió Apollo 8.

El 16 de juliol de 1969, la missió Apollo 11 s’enlairaria de la Terra amb els astronautes Neil Armstrong, Edwin Aldrin i Michael Collins. La tarda del 20 de juliol, el mòdul de descens Eagle es va posar damunt de la superfície lunar i unes hores més tard, a la matinada del dia 21 a Europa, l’astronauta Neil Armstrong va trepitjar la Lluna per primer cop.

Un petit pas per l’home, un gran pas per a la humanitat. Amb aquesta frase la humanitat trepitjava per primer cop un altre astre. L’ Apollo 11 va retornar uns dies després a la Terra, es va posar sobre l’oceà i en el seu interior hi va dur les primeres mostres de la Lluna. Val a dir que al seu retorn els astronautes van haver de passar el control d’immigració i duanes.

Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre