x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

Cultura
  • PER JOAQUIM MICÓ

Dunkel

Actualizada 29/05/2019 a las 09:52
Dunkel

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Dunkel

@TOMASREBLED
Dunkel

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Dunkel

@TOMASREBLED

El gos feia contorsions damunt el terra humit del jardí, intentant acostar les dents sense èxit al nus que lligava les seves quatre potes. Era un affenpinscher d’orelles curtes i rectes, gairebé cadell, de pelatge negre eriçat, incapaç d’entendre què li estava passant.

Només l’instint l’apressava a escapar d’aquelles cordes que l’immobilitzaven.

El noi continuava fitant-lo impassible des d’uns pocs metres, amb un bon tros de fusta llarg i prim a la mà per si de cas el gos era capaç de rosegar les cordes.

Només feia una estona havia estat jugant amb l’animal, corrent per entre les plantes del jardí de darrere la casa, però ara se’l mirava amb desafecte i encuriosit per la sort que estava infligint al seu gos.

Cansat i poruc, l’animal va clavar els ulls rodons i negres en el seu amo, com demanant compassió, però el noi el va burxar amb la fusta per obligar-lo a esbufegar novament provant de queixalar les cordes.

L’animal baldat s’estava rendint, amb prou feina havia pogut mordicar un parell de fibres d’espart i estava lluny de poder desfer el nus. Ja no importava que el noi el furgués amb el pal cada cop que parava d’intentar desfer-se de la lligadura, cruixit i cansat, el gos es lliurava a la seva sort i només tenia alè per deixar anar un continu i raquític lladruc llastimós.

El jove va rumiar que calia animar el joc d’alguna manera, no podia acabar ara i així, ja no s’ho estava passant bé. Guaità a l’entorn del jardí cercant alguna pedra per poder afinar la punteria amb el malaurat quisso, però el pare havia eliminat les de bona mida per poder presumir de jardí pulcre i els rocs arrenglerats que quedaven era massa grans i pesants per llançar-los sobre res. Llavors es fixà en el vell faig que tancava el jardí pel costat de la glorieta i va decidir penjar el pobre gos d’una branca per veure com era capaç de balancejar. Potser fins i tot li llançaria el pal de fusta, com si d’una javelina es tractés.

–Kurt! –cridà una veu femenina des de la porta que donava al jardí–. Es pot saber què estàs fent?

El noi es girà cap a la mare, que s’apressava per arribar a la seva alçada.

–No res –digué.

–Com que res? –mirava horroritzada el seu fill–. Per què has lligat el Dunkel?

Ni sentir el nom que ell mateix li havia posat només unes setmanes abans va commoure el noi, abstret en els seus plans interromputs.

–Que t’has begut l’enteniment? Per què li fas això al pobre animal? –bramava frisosa entre dents, mentre provava de deslligar-lo.

–M’ha bordat.


SEGRE publica els relats seleccionats en el segon concurs de relats breus del certamen literari El Segre de Negre , així com el finalista i el guanyador, fins al dia 29 de maig. Les fotografies que il·lustren els escrits procedeixen del concurs convocat per SEGRE a través del seu Instagram @segrediari, amb el hashtag #Instanegre, en què es demanava fotografies de temàtica negra, criminal, detectivesca o de misteri.
tots els relats a www.segre.com/segredenegre
Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre