x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

  • Per Marta Carcasona Cortadellas

Una mostra d'amor

Actualizada 30/08/2019 a las 11:49
Una mostra d’amor

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Una mostra d'amor

@TERESALLOP

 

Aquest relat participa al concurs de Relats d'Estiu del diari SEGRE.
Vota'l perquè aconsegueixi el premi del públic!


Aquesta és la història de la Bet, la serpeta que d’una bona se’n va lliurar.

Veureu, el nostre protagonista és el David, un gran amant de tots els animals que existeixen, però sobretot amant incondicional de les serps, li agradaven tant i tant que en feia col·lecció. En tenia quatre, a la seva habitació, les cuidava, els donava menjar i beure, i sobretot les observava, cosa qui li encantava. Els seus amics l’envejaven per ser tan afortunat que els seus pares li deixessin tenir quatre serps com a mascotes, per això ell encara estava més content i orgullós.

En David estava impacient, ja que diumenge la família anava al bosc, i ell podria buscar quatre serps més per a la seva fabulosa col·lecció.

Arribat el diumenge, el David amb tots els estris necessaris, un cop va arribar al bosc, es va disposar a anar a la recerca de les serps, el seu tresor més valuós.

Mentre ell buscava i buscava, estava tan panxacontenta i feliç la Bet, enfilada en un arbre amb la seva col·lega, la Simo, a punt de fer una cursa per valorar la seves velocitats. Mentre dialogaven van sentir un soroll, i molt fluixet van dir: “Al loro, moros a la costa”, anem al refugi, però elles, jugant i jugant no s’havien adonat que s’havien allunyat massa, cosa que inevitablement va ser una sort per al David, que en qüestió d’uns minuts va poder caçar les dos serps. Contentíssim, les va posar dintre d’una caixa fonda i fosca, i de sobte la Bet i la Simo es van trobar en un món desconegut, fred i negre, molt negre. Les pobres serps estaven soles i espantades.

– Bet, on som? Què passa? On és la sortida?

– Simo, no ho sé, ens han atrapat, ens han robat la llibertat.

Per més que ho van intentar no van poder fugir. Mentrestant, en David era el nen més feliç de la Terra, havia augmentat la seva col·lecció.

De tornada cap a casa, en David només pensava a trucar als seus amics i convidar-los a casa seva per poder veure les noves mascotes que havia aconseguit.

Mentrestant, la seva germana, la Paula, pensava que “no és just que el meu germà pugui ser tan feliç traient la llibertat a unes serps que tenen per llei natural viure lliurement. He de fer alguna cosa perquè en David s’adoni que hi ha animals que són domèstics, i sí, són molt feliços amb éssers humans, però hi ha animals que per pròpia natura necessiten viure en llibertat”.

En arribar a casa seva, en David va agafar la caixa amb les serps i ràpidament va trucar als seus amics, content els explicà que tenia dos serps més, una, xispejada prima i llarga; l’altra, fosca i més dobla.

Mentrestant, les serps, ben marejades pel viatge, notaven com la caixa es va aturar. Al moment es va obrir la tapa, i hi va entrar la llum. Seguidament van veure dos de les seves col·legues, la Clàudia i l’Stefani. Les noies veteranes els diuen “hem estat raptades, d’aquí no en sortirem vives”.

I la Bet i la Simo: què dieu, és impossible! I la nostra antiga vida? Què podem fer per tornar a ella?

I les veteranes: res noies, per més tombs que hi hem donat, això és un recinte tancat.

De mica en mica, la il·lusió de la vida es va apagant amb les noves serpetes.

Mentrestant, arriben els amics d’en David, il·lusionats i contents al veure les noves serps.

A l’altra habitació la Paula truca al seu profe de ciències de la natura.

– Senyor Pere, necessito fer-li entendre al meu germà que és necessari que alliberi les serps, és impossible que elles puguin ser felices si estan tancades.

El senyor Pere li diu que hi parli i dóna unes recomanacions a la Paula, i que li digui que si vol li pot consultar.

Al moment, la Paula truca a l’habitació d’en David, i molt calmadament li ho explica.

– Sé que t’agraden i t’estimes les serps, per això t’explicaré una cosa molt important. Elles necessiten viure en llibertat per ser felices, si estan tancades pateixen, no poden gaudir d’enfilar-se als arbres, d’arrossegar-se per terra, d’estar amb altres serps i jugar.

Tu perquè ets petit –en David té 6 anys– no saps tot això, però jo que sóc més gran sé que elles necessiten ser lliures per ser felices. En David li diu que elles són felices, que les cuida i els dona menjar, les mira, què més poden necessitar. Dóna per acabada la conversa.

Passats uns dies, el David, que recorda les paraules de la Paula, es disposa a parlar amb el senyor Pere, que molt amablement li pregunta –Tu series feliç tancat en quatre parets? – Senyor Pere, no, què diu. Les meves serps són molt felices, les estimo, les cuido, els dono menjar.

– Això no és estimar –li diu el senyor Pere–, estimar és voler el que elles voldrien. No et poden parlar, però si poguessin et dirien “David, torna’ns la nostra llibertat”. Així sí que serien felices.

Al sentir aquestes paraules, el David va entendre que no havia de fer el que ell volia, sinó el que realment necessitaven les serps, aquesta era la verdadera estimació, voler el millor per a elles.

El diumenge següent el David va alliberar les quatre serps, sabia que feia el millor que podia fer.

Les serps: Nenes, això és meravellós! Visca! Tornem a estar a casa! D’una bona, ens n’hem lliurat!

En David ara sap que hi ha animals que són molt feliços amb companyia humana, l’exemple és en Tobi, el seu fidel i amistós gos.

També sap que a l’haver alliberat les serps ha fet una cosa molt bonica, tornar-los la llibertat que necessitaven per ser felices.

Aquest relat ens diu que el principal per ser feliç és poder gaudir de la llibertat.
 

T'ha agradat?

Aquest relat ha estat seleccionat entre els 32 millors Relats d'Estiu de diari SEGRE. A part dels premis als que opta, també pot aconseguir el premi del públic, el teu. Podràs votar aquest relat clicant a través de Facebook clicant "M'agrada".

Qui en tingui més s'emporta el premi del públic. Així de senzill. El votes?


Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre