x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

POLÍTICA PARTITS

Cs veta l'acord a Alpicat, la seua edil renuncia a les regidories i JxCat, de nou sense majoria

Actualitzada 20/07/2019 a les 08:32
La formació taronja rebutja que la seua regidora col·labori amb el govern “separatista” de Joan Gilart || Esquerra demana evitar un “pacte de la vergonya” i la CUP denuncia “traïció” i “egoisme”
Imatge d’arxiu del ple d’investidura de l’alcalde d’Alpicat.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Imatge d'arxiu del ple d'investidura de l'alcalde d'Alpicat.

AJUNTAMENT D’ALPICAT

L’acord de JxCat per governar Alpicat amb el suport de les dos edils de Ciutadans i el PSC va saltar ahir pels aires, l’endemà de fer-se públic. La direcció de la formació taronja va vetar en un comunicat que la seua regidora, Cristina Latorre, col·labori amb el govern del “separatista” Joan Gilart (JxCat) i aquesta va avançar que seguirà el criteri del partit. “No podré treballar pel meu poble com a mi m’hauria agradat”, va dir. Ahir va comunicar al primer edil la renúncia a ocupar les regidories d’Economia i Dona que tenia assignades al nou cartipàs.

A falta de quatre dies del ple que l’havia d’aprovar, Gilart torna a encapçalar un govern en minoria. Els regidors del seu partit i l’única socialista el deixen a només un vot de la majoria absoluta. El grup municipal de JxCat haurà de modificar el cartipàs arran de la renúncia de Latorre.


Ahir encara s’havia de decidir si mantindran el ple previst per dimarts o bé l’ajornaran. El pacte a Alpicat era un dels pocs a Lleida en què independentistes pacten amb socialistes; i l’únic en què ho feien amb Cs. Això va provocar rebuig tant de Cs com des de formacions independentistes. El grup d’ERC a Alpicat, a l’oposició, el va qualificar com a “pacte de la vergonya” i va apuntar que, per formar un govern estable, “el més responsable hauria estat un pacte entre Junts i Esquerra”. Tanmateix, cadascuna d’aquestes dos formacions atribueix la falta d’acord a desinterès de l’altra. Per la seua banda, la CUP va lamentar a les xarxes socials l’“egoisme” de persones que “venen la dignitat per continuar xuclant com vampirs, a traïció i sense escrúpols”. Després de les eleccions del 26-M, Esquerra va buscar suport tant de Ciutadans com del PSC per aconseguir la investidura com a alcaldessa de la republicana Montse Molina. En aquest cas, ho van fer sense oferir àrees de govern ni salaris fixos en concepte de dedicació al consistori (vegeu el desglossament). Tant la regidora de Ciutadans com la socialista es van votar a si mateixes al ple per elegir l’alcalde, de manera ERC, CUP i Alpicat es Mou es van quedar a un sol vot de la majoria absoluta, i Gilart va ser reelegit com a cap de la llista més votada.

ERC va buscar el suport de Cs i PSC per rellevar l'alcalde

Un dia abans del ple de la investidura, el 14 de juny, la candidata republicana a Alpicat, Montse Molina, va firmar una carta dirigida a la regidora de Cs, Cristina Latorre. La missiva, a la qual ha tingut accés aquest diari, donava les gràcies a Latorre pel “suport a la investidura de la nova alcaldessa” (una cosa que finalment no es va donar) i exposava els seus “compromisos” a fi que les dos formacions poguessin col·laborar “des de la discrepància política”.

L’oferiment d’ERC no incloïa càrrecs al govern, ni tampoc un salari fix per dedicació al consistori. Era una cosa que ni republicans ni la CUP no estaven disposats a donar. En canvi, oferien a la regidora de Cs participar en una comissió de comptes “més activa, més transparent i que es reunirà més vegades a l’any”. Com a conseqüència d’aquesta augment de l’activitat, apuntava, “es pactaran retribucions per l’assistència” a les sessions. Així mateix, assenyalava la creació d’altres comissions vinculades a les diferents regidories. En una addenda manuscrita, es comprometia també a “crear una comissió d’estudi i consulta de la regidoria de Polítiques Socials, amb la remuneració pertinent”.

Tant Latorre com Molina van corroborar l’autenticitat d’aquesta carta. Tanmateix, l’edil republicana va puntualitzar que no es tracta d’una oferta específica per a l’edil de Cs, sinó que el text descriu un acord genèric que es va oferir al conjunt de grups municipals. Això també inclou la regidora del PSC, al qual JxCat va incloure després a l’acord de govern, tot i que només en el cas dels contactes amb Cs aquests compromisos es van recollir per escrit.

Molina va assenyalar que l’objectiu era que cada àrea de govern estigués lligada a un comitè amb representació d’experts, representants de la societat civil i edils tant del govern com de l’oposició. Tot plegat, va apuntar, amb l’objectiu d’aconseguir més participació, millorar el tracte a l’oposició i que les decisions de govern fossin fruit d’amplis consensos. Tanmateix, no hi va haver acord amb l’edil de PSC ni amb la de Ciutadans.
El pacte menys freqüent als pobles de Lleida

Tant la direcció d’ERC com la de Junts van instar els respectius regidors a buscar pactes entre les dos grans forces independentistes allà on cap de les dos no tingués majoria absoluta després de les eleccions del 26-M. Això es va complir a Lleida ciutat, amb el pacte que inclou també el Comú; i a la Diputació. Tanmateix, només hi ha hagut pactes entre republicans i socialistes en cinc municipis lleidatans més, mentre que han trencat en dinou on sumen majoria. A Tàrrega i Cervera, el PSC ha estat decisiu per decidir l’alcaldia. Així mateix, Junts per Catalunya i socialistes han pactat governar junts a la Diputació de Barcelona.

Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre