x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

ENTREVISTA GENERALITAT

Jordi Puigneró: «Desplegar xarxa de fibra òptica pública és una política social»

Actualitzada 25/10/2020 a les 07:56
«Desplegar xarxa de fibra òptica pública és una política social»

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© «Desplegar xarxa de fibra òptica pública és una política social»

MAITE MONNÉ

El conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, ha presentat aquesta setmana a Lleida el projecte de l'Àrea 5G de Ponent, dedicat a potenciar la creació de llocs de treball basats en la telefonia mòbil de cinquena generació. L'expansió d'aquesta tecnologia està vinculada al desplegament de la xarxa de fibra òptica de la Generalitat i la Diputació, si bé hi ha diferències de criteri tècnic que, segons Puigneró, suposen una pèrdua de temps. El conseller, loquaç i clar, es torna reservat al preguntar-li si opta a ser presidenciable de la nova Junts.

Assistim a un augment de població en àrees rurals, format per persones procedents de les ciutats durant la crisi sanitària. Canviarà això els plans de la Generalitat per desplegar la fibra òptica juntament amb la Diputació?

L’opció del teletreball ha revertit la despoblació rural per primera vegada en vint anys. En la pròxima legislatura haurem de plantejar-nos accelerar el desplegament de la fibra, encara que ja anem per davant de les previsions. L’objectiu és arribar a tots els municipis de més de cinquanta habitants el 2023. Gairebé hem complert el primer termini, que és portar el 2020 la fibra a totes les capitals de comarca. Falta el Pont de Suert. Allà és més complicat perquè el cable segueix el traçat de les carreteres, les que hi arriben són estatals i cal demanar permisos al Govern central. L’hem instal·lat també en municipis entre capitals, arribarà a tots els del Pallars Sobirà el 2021 i hi ha projectes en redacció per a mil quilòmetres de cablatge per sobre del previst aquest any.

Inicialment es parlava de fer arribar la banda ampla a tots els nuclis, no només als municipis.

En nuclis molt petits i cases disseminades seran necessàries solucions més quirúrgiques, com connexions sense fil i via satèl·lit, encara que la iniciativa hauria de partir dels ajuntaments amb la nostra col·laboració. D’altra banda, busquem equitat en el desplegament. Les últimes comarques a les quals hem arribat seran les primeres on farem arribar la xarxa a tots els municipis. A Lleida, això inclou Aran, els Pallars i l’Alta Ribagorça.

Hi ha diferències de criteri sobre si la fibra pot seguir el traçat de carreteres de la Diputació.

Hem trobat situacions similars a les diputacions de Barcelona i Girona, però allà ja està resolt. És una qüestió tècnica, que afecta en com actuar en carreteres estretes sense voral. El criteri dels tècnics de la Diputació de Lleida és, pel que sembla, més restrictiu, i nosaltres els hem fet arribar un informe sobre com s’ha resolt en altres províncies. No hauria de ser un obstacle, però sense el seu permís no podem fer arribar el cable a gaires municipis. Per culpa d’això, Lleida pot quedar l’última en el desplegament de la fibra òptica.

Creu que això podria passar?

No, espero que es resolgui i la Diputació hi treballa, però estem perdent un temps valuós. De fet, ens ha proposat executar obres en carreteres de la Generalitat per instal·lar la fibra òptica i accelerar la nostra part dels treballs. Mentre ells resolen com fer obres a la seua pròpia xarxa viària, plantegen fer servir aquests recursos en la nostra.

En algunes poblacions ja hi havia fibra òptica privada per a hidroelèctriques i torres de telefonia. No podien compartir-les?

El sector de les telecomunicacions està liberalitzat i les companyies decideixen on i com donen servei. No podíem deixar la connectivitat del país en mans privades, teníem l’obligació moral de garantir-la allà on les operadores no ho feien. Hi va haver al·legacions que van argumentar que anava en contra de la lliure competència, però vam acreditar que era just al contrari: genera competència. La nostra xarxa és oberta i neutral. Permet avançar en serveis com sanitat i educació. Contribueix a la igualtat d’oportunitats, a combatre la despoblació i a crear ocupació. Per posar un exemple, ha permès l’aparició d’unes vuitanta operadores de comunicacions locals que no existirien si haguessin de crear la seua pròpia infraestructura o pagar per utilitzar les d’altres companyies. Una xarxa de fibra oberta és una política social.

També el desplegament del 5G està vinculat a la fibra òptica.

Sí, i més enllà d’una millora en la connectivitat, el 5G generarà noves indústries. No només hem d’aplicar aquesta tecnologia per guanyar eficiència, sinó també desenvolupar-la. L’objectiu de la nova Àrea 5G de Ponent és crear entorns d’innovació i llocs de treball.

La pandèmia ha fet molt difícils els tràmits administratius. Què va ser del sistema d’identificació digital que anunciaven fa un any? Ara seria útil.

El decretàs digital del Govern espanyol el va frenar a l’atribuir a l’Estat la competència en aquesta matèria. Era una identificació no tutelada per l’administració, basada en l’estratègia blockchain de la Unió Europea. Hem recorregut el decret davant del Constitucional.

Es va sumar vostè a la nova Junts per Catalunya. Es postularà com a presidenciable per a les pròximes eleccions del febrer si hi ha primàries?

Hi haurà primàries segur, falta saber com seran i, fins llavors, miro i espero. Ara no és moment de postular-se, sinó de formar un equip que incorpori les persones que ara volen ser candidates. El nostre principal actiu és Carles Puigdemont i ell encara no s’ha pronunciat.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre