x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Endesa instal·la gravadores per monitoritzar el comportament dels ratpenats a Camarasa i Canelles

Actualitzada 13/10/2021 a les 13:18
Imatge d’arxiu de la presa de Camarasa.

Imatge d’arxiu de la presa de Camarasa.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Imatge d'arxiu de la presa de Camarasa.

ACN

Dotze gravadores d’última tecnologia monitoritzaran durant tot l’any el comportament de les colònies de quiròpters establertes a galeries i túnels de diverses centrals hidràuliques d’Endesa així com algunes coves. En el cas de Catalunya, s’han col·locat aquests dispositius als recintes de les centrals de Camarasa i de Canelles, mentres que a a Aragó, a diverses coves i túnels d’origen hídric repartits entre els municipis de Osca i Mequinenza.

Aquests dispositius han estat desenvolupats pel mateix Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), en col·laboració amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers. El CTFC aporta des de l’any 2013 interessants projectes i dades en el marc del programa d’Endesa Endesabats a diferents zones d’Espanya.

Aquest programa, mitjançant l’estudi del comportament dels quiròpters a les instal·lacions hidràuliques, té l’objectiu d’estudiar aquest grup d’espècies per millorar el seu hàbitat alhora que n’obté més informació científica, de gran valor per contribuir a la seva conservació.

Des dels seus inicis, els tècnics d’Endesabats del CTFC, han anat fent seguiment de les colònies de quiròpters a coves i túnels mitjançant gravacions, captures i fototrampeig entre altres tècniques. La incorporació d’aquestes 12 gravadores permet fer un salt qualitatiu en el projecte. I és que, amb una programació establerta per enregistrar sons una nit a la setmana, poden estar més de 5 mesos registrant sense necessitat d’interferència humana. Aquest punt que pot semblar anecdòtic, és, en canvi, cabdal.

La presència de l'ésser humà, per molt que s’intenti minimitzar, sempre interfereix d’alguna manera en el comportament de qualsevol animal, i de manera molt especial, en els ratpenats. Així, reduint l’intrusisme, es té una informació molt més real sobre el comportament d’aquestes espècies: quan arriben, quan surten a caçar, quan es reprodueixen, entre quins refugis es mouen durant l’any, etcètera, fet que proporciona una radiografia complerta sobre el comportament d’aquestes colònies. Les gravadores, tenen una freqüència que permet enregistrar els ultrasons i identificar els diferents tipus de quiròpters a partir de programes específics d’identificació automàtica de sons i gràcies a l’experiència d’identificació dels investigadors del CTFC.

De fet, les proves realitzades durant els passats mesos, han permès obtenir les primeres dades alhora que verifiquen el bon funcionament del sistema. A tall d’exemple, a la galeria de la presa de Camarasa, entre els mesos d’abril i d’agost es van comptabilitzar gairebé 800 contactes auditius del ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii) i més de 9.000 de peus grans (Myotis capaccinii).

Els gràfics extrets pel CTFC del seguiment d’ultrasons amb les gravadores mostren com hi ha una petita colònia que crea durant els mesos de maig, juny i juliol i com a l’agost arriben exemplars de ratpenats de cova així com de peus grans d’altres coves i refugis subterranis per aparellar-se. Aquesta informació ratifica que és un refugi d’aparellament molt important amb centenars d’exemplars.

A més d’aquestes dades quantitatives que permeten establir patrons fenològics molt acurats, els tècnics del CTFC han estat treballant amb el Museu de Granollers i el Govern d’Aragó per utilitzar aquesta tècnica per a poder extreure estimes poblacionals. Per fer-ho possible, es creuen les dades obtingudes amb gravacions de càmeres tèrmiques o d’infrarojos, amb l’ajuda de l’ús d’altres gravadors d’alta sensibilitat. Els ratpenats són un dels grups de mamífers més desconeguts d’Europa i, al mateix temps, el segon més divers.

Totes les espècies de voliacs estan protegides per llei i moltes d’elles estan en perill d’extinció. Els ratpenats, en tant que insectívors, són una espècie clau en els ecosistemes i un gran aliat de l’agricultura i la silvicultura per controlar plagues d’insectes. És per això, que el CTFC i Endesabats treballen en xarxa amb altres entitats com la SECEMU (Sociedad Española de Estudio i conservación de los Murciélagos), SARGA (Sociedad Aragonesa de Gestión Agroambiental) i el govern d’Aragó o el Museu de Granollers, amb els quals comparteixen informació i propostes pel bé de la conservació d’aquestes espècies.

Sobre Endesabats

El 2013 va néixer el projecte Endesabats, i vuit anys després Endesa hi segueix apostant, dins del seu Pla de Conservació de la Biodiversitat. En concret, els tècnics del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), encarregats del projecte, visiten túnels, passadissos, edificis i cavitats de les instal·lacions d’Endesa on ja es coneixia l’existència, o bé s’han trobat per primera vegada alguns ratpenats.

Endesabats té un gran valor científic, tant per les noves i valuoses dades de la biologia i distribució dels ratpenats en les zones estudiades, com per, la quantitat d’informació sobre l’ecologia, la fenologia i l’estat poblacional d’espècies amenaçades. Tot plegat contribueix de manera significativa en la conservació d’aquestes espècies amenaçades alhora que permet que Endesa faci millores a les seves instal·lacions per ajudar a les colònies que hi habiten.

A més, Endesabats aposta pel seguiment d’espècies molt amenaçads com el ratpenat de peus grans, que tractant-se d’una espècie en perill d’extinció i tan lligada als ecosistemes aquàtics i de galeries subterrànies properes als rius i pantans, Endesa aposta pel seu seguiment i aporta solucions i millores per a la seva conservació en el territori.

Comenta el contingut

Descobrir
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre