x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

MEDI AMBIENT

Endesa col·labora amb Paisatges Vius per conservar el gall fer al Pirineu català

Actualitzada 29/09/2022 a les 15:45

La companyia ha senyalitzat un tram de 1.600 metres d'una línia de mitja tensió del Pallars Sobirà

 
Un dron instal·lant un dels elements catadiòptrics sobre la línia, al municipi de Rialp, al Pallars Sobirà. 

Data de publicació: dijous 29 de setembre del 2022, 15:13

Localització: Rialp

Autor:

Endesa col·labora amb Paisatges Vius per conservar el gall fer comú al Pirineu català

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Un dron instal·lant un dels elements catadiòptrics sobre la línia, al municipi de Rialp, al Pallars Sobirà.

Cedida a l'ACN per Endesa

La companyia Endesa ha signat un acord de col·laboració amb l'entitat Paisatges Vius per a la conservació del gall fer al Pirineu català. Una de les accions que ja s'han portat a terme és la senyalització d'un tram de 1.600 metres d'una línia de mitjana tensió, al terme municipal de Rialp, per fer-la més visible i reduir, d'aquesta manera, el risc d'una possible col·lisió. Totes les accions previstes per als propers tres anys s'inscriuen en cinc línies d'acció que són: reducció del risc de col·lisió amb línies elèctriques, millora de l'hàbitat, reducció de les molèsties humanes, seguiment i sensibilització a la població.

Millores en una línia de mitja tensió

A aquesta línia s'hi veuen penjats el que semblen, a primera vista, 100 clauers giratoris i reflectants. Els dispositius que s'han instal·lat cada 6 o 7 metres de cablejat. Es tracta d'elements catadiòptrics, que tècnics de l'entitat Paisatges Vius han instal·lat mitjançant un dron per a senyalitzar la línia i evitar la possible col·lisió d’aus, com el gall fer.

Així, abans de finalitzar aquest 2022 es preveu senyalitzar un altre tram de línia, en aquesta ocasió, a la Vall d'Aran; senyalitzar fins a 3 quilòmetres de tanques per al bestiar, col·locar 5 portes per a la regulació de visites en zones sensibles per a l'espècie i tancament de l'accés en d'altres punts sensibles per a l'espècie i la instal·lació de cinc cartells informatius en rutes de senderisme per a sensibilitzar i conscienciar el passejant de la importància de la preservació i cura d’aquesta au. Així mateix, se seguirà avançant en els estudis i investigació per planificar les següents accions sempre en aquestes línies d’actuació. Totes aquestes accions es realitzen de manera coordinada i amb col·laboració del Departament d'Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya a través del Parc Natural de l'Alt Pirineu i del Servei de Fauna i Flora

Sobre el gall fer i el projecte de Paisatges Vius

El gall fer (Tetrao urogallus aquitanicus) és una espècie en regressió a tot Europa, tant a l'estat espanyol com a Catalunya es considera en perill d'extinció donat el gran descens que ha patit la seva població en els darrers 20 anys. Es tracta d'una au de gran envergadura, amb unes dimensions i pes superiors d'un gall domèstic. El seu aspecte físic depèn del sexe. Així, la femella és de colors més apagats, amb tons marrons i taques més fosques pel cos combinat amb un ventre on s'hi intercala el blanc i on també hi podem trobar tons taronges al coll i la cua. El mascle, pel contrari, té el plomatge de color negre intens per tot el cos amb reflexes metal·litzats de color blau. El coll és d'un característic color blau en contrast amb les ales marronoses i les petites taques blanques a la cua. Destaca també una cresta vermella sobre els ulls, que podria semblar una gran cella pintada.

El seu hàbitat són les zones boscoses i, de fet, una de les diverses causes del seu estat de conservació estan relacionades amb la gestió del seu hàbitat. Hi han contribuït també les molèsties humanes (increment de les activitats lúdiques i esportives a la muntanya), l'increment de predadors mitjans (com les martes) combinat amb l'absència de grans depredadors, com el llop o el linx; l'increment de les poblacions de grans herbívors salvatges (cérvols i daines, sobretot) que provoca la desaparició del sotabosc i l'empobriment dels arbustos, la gestió forestal i les col·lisions amb diferents tipus d'infraestructura humanes donat que són poc visibles per a la fauna salvatge.

En aquest context, Paisatges Vius du a terme el projecte PeriFer, una iniciativa per a la conservació de l'espècie a través de la millora del seu hàbitat, la reducció de les amenaces, la regulació del ús públic i la sensibilització dels usuaris.

Temes relacionats
Descobrir
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre