x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Pas de gats

  • Josep Vallverdú
Actualitzada 09/08/2020 a les 10:19
Pas de gats

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Pas de gats

Pepo Curià

Sabeu? A Lleida, al barri de la Bordeta, prop del Col·legi Esperança, hi ha un pas de vianants, o pas zebra, amb les ratlles ben marcades, que és útil per travessar la carretera. Tothom ha de passar el carrer per aquelles ratlles; qui travessa fora del pas de vianants és escridassat pels conductors o corre el perill de ser envestit per una moto o un camió.

Els animals no solen canviar de costat de carrer quan circulen vehicles, però tampoc no entenen els llums verds i vermells, i de vegades s’atreveixen a travessar pel mig del carrer creient que tenen temps. i moren o corren el perill de greus ferides. Ni cal dir que els nens i nenes estan instruïts sobre les obligacions del vianant. Però les bèsties poden rebre; si d’alguna manera o altra es troben un dia en perill i se’n surten bé, aleshores n’aprenen.

Doncs això li va succeir a un gat que vivia allí: era un animal molt acostumat a passar a l’altra banda, on una senyora molt amable li donava galetes o trossets de cansalada. A la banda on vivia el gat aquestes delicadeses no les tenia, la família amb qui estava només li posava pinso una vegada al dia i se n’anaven a treballar, i ell, avorrit, es quedava a la porta de la casa mirant el trànsit. El dia que n’hi havia molt, que tot eren camions i cotxes amunt i avall, ell no sabia quan podria travessar el carrer i menjar les bones coses que la senyora li guardava.

Aquell dia era de trànsit normal, però el gat, escarmentat d’una vegada anterior que per poc no perd la cua a les rodes d’una moto, no sabia quan podria travessar.

Va caminar per la voravia uns vint metres fins a veure un grup de persones aturades mentre passaven els vehicles. Quan de sobte els cotxes paraven just en aquell lloc, la gent, alhora, travessaven a l’altra banda, i després els cotxes tornaven a ser amos del carrer fins que al cap d’una estona paraven i la gent travessava.

–Ai, caram! –va pensar el gat–. Si els homes i les noies creuen, jo també.

I dit i fet. Es ficà entre les cames dels qui esperaven i quan es van posar en marxa ell aixecà la cua i trinco-trinco cap a l’altre costat. Per tornar, quan ja s’havia atipat amb la bona senyora, esperà que els vianants passessin per fer-ho ell. Amb el temps va observar que les persones aturades que esperaven es posaven en marxa quan s’encenia un llum verd. I es quedaven quietes quan es posava vermell. Un dia que no hi havia gent esperant- se, ell es posà a la voravia davant del pas, sota mateix del semàfor i, en encendre’s el llum verd va passar ell tot sol, com un rei, amb el cap ben alt, tan alt com la cua. Ja havia après les regles dels vianants. Els automobilistes van aplaudir. I és que els gats són ben eixerits!

Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre