x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

El barret d'en Ramonet

  • Josep Vallverdú
Actualitzada 11/08/2020 a les 13:24
Josep Vallverdú.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Josep Vallverdú.

RAFA ARIÑO

En Ramonet es va comprar un barret; com que era presumit se’l va comprar petit. Al cap no li cabia, i patia!, però se l’encastava i es creia que mai no li cauria.

Un matí, quan sortia de casa, va veure que feia vent i que el barret perillava. Se’l va posar ben fort endins, que quasi li tapava els ulls, i es va llançar a caminar. En una cantonada del carrer un fort cop de la ventada li va arrencar del cap el barret, i com sempre fa en aquests casos, va començar a rodar i allunyar-se. En Ramonet va aturar un taxi i al crit d’“empaiti aquell barret!” començà la persecució. El barret es desvià, pujà a la voravia, el taxi va parar i en Ramonet a peu darrere el barret. El barret tan aviat era al mig del carrer com s’aturava en una plaça, i no el podia atrapar; quan estava parat i ell se li apropava, un altre cop de vent feia rodar el barret.

Els qui passaven pel carrer contemplaven encuriosits aquell espectacle com de rata i gat en persecució; d’altres feien riallades. Uns vailets que anaven a escola van començar a jugar a futbol amb el barret i com més en Ramonet el demanava més engrescats els nois feien servir el barret de pilota. Finalment un fort cop de peu engegà tan enlaire el barret que el vent de més amunt el féu pujar talment un globus.

–Ara sí que l’he feta bona! –va exclamar el propietari del barret–. Adéu, amic, ja et veig a les estrelles.

Així i tot, va continuar corrent darrere el barret, un puntet gris dalt del cel, que ara anava baixant perquè el vent no era tan fort. En Ramonet el veia caure a poc a poc com un paracaigudes damunt el parc de la ciutat, que era un bosc.

No el va perdre de vista i així arribà, encara corrent, al bosc. Va mirar enlaire, perquè a terra no hi era, i a la fi el va veure, atrapat entre les branques més altes d’un arbre.

Va cridar els bombers, aquests li van dir que ja el despenjarien, el barret, però que els hauria de pagar el servei.

Li era igual: ell volia el barret, el seu barret.

El bomber que va pujar amb l’escala llarga fins al barret li va cridar:

–El barret està girat, i al fons s’ha posat una ocella a pondre ous. S’ha trobat amb el niu fet, ha fet servir el barret capgirat com a niu. Què faig? Ja hi ha dos ous.

La gent que hi havia al parc va cri- dar que deixés el barret, que era més útil fent de niu, ara que estava rebregat dels cops. En Ramonet feia cara trista, però un dels homes amb la seva pròpia gorra va anar demanant als que passejaven pel parc que li donessin un euro per, entre tots, comprar un altre barret per al Ramonet. I sí, de seguida va reunir vint euros i en Ramonet tot content d’haver regalat un niu a l’ocella se’n va anar a la botiga i es va comprar un barret nou. Estava més content..! Ja no feia vent.

Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre