x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

MEMÒRIA HISTÒRICA INVESTIGACIÓ

Milicianes en l'oblit

Actualitzada 04/02/2019 a les 12:53
Una família de Lleida descobreix què va passar amb una parenta desapareguda el 1936 gràcies a un documental || Teresa Bellera, de 20 anys, va ser violada i afusellada a Mallorca pels franquistes
393740_1.jpg

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

©

TVC
393740_2.jpg

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

©

TVC
393740_3.jpg

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

©

TVC
393740_4.jpg

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

©

TVC

“La Teresa es va ofegar en un naufragi.” És el que pensava la família Bellera des de feia més de vuitanta anys. Però la jove no va morir al mar. Va pujar a un vaixell per lluitar contra el feixisme el 16 d’agost del 1936, quan cent dones de les Milícies Feministes van sortir del port de Barcelona per alliberar l’illa de Mallorca a les ordres del capità Alberto Bayo. Però el 3 de setembre el mateix capità va rebre l’ordre de retirada immediata i va oblidar desenes de combatents republicans, que serien detinguts i afusellats tan sols dos dies després. Entre ells, hi havia cinc milicianes, que van ser torturades i violades abans de morir.

La lleidatana Carla Bellera, neboda néta de Teresa, ho acaba de descobrir gràcies al documental Milicianes, que s’estrenarà demà al programa Sense ficció de TV3. Els franquistes van fotografiar les cinc dones poc abans d’assassinar-les. Totes portaven un braçalet de Creu Roja perquè els dies previs a la detenció havien treballat en un hospital pròxim al front. Aquesta foto i un diari anònim escrit per una d’elles han estat el punt de partida d’un treball d’investigació de Gonzalo Berger que ha aconseguit identificar aquests rostres en blanc i negre. “Durant més de vuitanta anys els havien pres fins i tot el nom”, es queixa la seua neboda néta.

La veritat ha estat dura d’encaixar, “però és una herència familiar que no teníem”. El pare de la Teresa, besavi de la Carla, va ser alcalde de Roda d’Isàvena durant la Guerra Civil, “però no ens constaven més implicacions polítiques”. Angelita Ballarín, una anciana d’aquesta població aragonesa, els recorda. “La Teresa era molt guapa, molt afectuosa. La vaig veure marxar amb un uniforme de miliciana i mai més vam saber res d’ella. El seu pare mai la va deixar de buscar.”

Documental
Milicianes, dirigit per Tània Balló i Jaume Miró, i que ha comptat amb la col·laboració de l’historiador de la Segarra Jordi Oliva, estudia la hipòtesi que Arconovaldo Bonacorsi, un feixista pròxim a Mussolini conegut com el Comte Rossi, aconseguís el diari anònim d’una de les milicianes. Només se n’han conservat fulls solts, però han estat una peça clau per completar el trencaclosques, ja que s’hi citen noms i a partir d’aquests s’han pogut rastrejar arxius com el Nacional de Catalunya, on es van localitzar registres del subsidi, el sou que percebien els milicians. Aquestes cinc republicanes també apareixen –encara que en segon pla– en algunes fotografies fetes per Robert Capa al Camp de la Bota de Barcelona, en el qual les dones que anaven al capdavant rebien formació militar.

El documental Milicianes s’ha estrenat en sales de cine de Girona i Manresa.

La instantània es va fer a l’Escola Graduada de Manacor poc després que la detinguessin. Tractades com a prostitutes, van ser violades abans de ser afusellades.
 

ENTREVISTA

393740_4.jpgCARLA BELLERA, neboda néta
La seua família coneixia la història?
En absolut. Sempre ens havien dit que la meua tia àvia va morir a l’enfonsar-se un vaixell. Quan Tània Balló va contactar amb nosaltres i vam saber que va ser una miliciana violada, torturada i afusellada per les tropes franquistes va ser un gran impacte, ens ha deixat molt tocats.

S’ha reescrit la història familiar.
Així és. És una herència familiar que no teníem i que ara estem aprenent a gestionar. És estremidor quan penses quants casos com el nostre s’oculten en moltes fosses comunes. Donar una identitat a aquestes persones és una manera de dignificar-les.

La Teresa neix a Roda d’Isàvena. Quan s’estableixen a Lleida?
El meu besavi era l’alcalde de Roda d’Isàvena durant la Guerra Civil, un home il·lustrat i avançat al seu temps. No sé l’any exacte en què es van traslladar a Lleida, però el meu avi ja vivia aquí.

 

Un trencaclosques a partir d’un diari i una foto
La miliciana que mira fixament a la càmera és l’única que no s’ha pogut identificar. Paradoxalment, és l’autora d’un diari anònim que ha estat clau en la investigació. Al seu costat, Teresa Bellera Cemeli, que només tenia vint anys. A continuació, les germanes Daria i Mercè Boxadé. A la dreta, Maria García, que amb 53 anys era la més gran del grup. Totes procedien del Batalló Femení de Catalunya. La instantània es va fer a l’Escola Graduada de Manacor poc després que la detinguessin. Tractades com a prostitutes, van ser violades abans de ser afusellades.
Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre