x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Una hora menys de tancament i altres bones notícies per alleujar la quarantena

Actualitzada 29/03/2020 a les 13:17
Una hora menys de tancament i altres bones notícies per alleujar la quarantena

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Vista general de València

EFE/Manuel Bruque/Archivo

Sembla que han passat setmanes i només fa quinze dies que vam haver de començar a quedar-nos a casa sense poder sortir a fer vida normal. El canvi a l’horari d’estiu aquest diumenge ha restat una hora a aquest dur confinament, que ha fet que incrementem l’enginy, el bon humor i que hàgim après, per fi, el significat de la paraula resiliència.

Després de la pròrroga de l’estat d’alarma aprovada divendres queden dos setmanes més i arribats a l’equador d’aquesta tancada -de moment- fins una hora menys és un consol. Però hi ha altres bones notícies per alleujar la quarantena (algunes d’elles esperem que hagin vingut per quedar-se):

- Menys contaminació:

Un dels primers efectes del confinament en les llars i la retallada de l’activitat ha estat la reducció de la contaminació a tot el món. A Venècia, hi ha aigua transparent als canals; a la Xina les emissions de diòxid de carboni han registrat un "espectacular descens"; i Lima, una de les capitals de Llatinoamèrica més contaminades, té l’aire més net dels últims anys.

A les ciutats espanyoles la contaminació és en "mínims històrics", segons Greenpeace. La lluita contra el canvi climàtic pot avançar i les estrelles tornen a ser visibles al cel.

- Sense embussos, esperes ni despertars d’hora:

La reducció de la contaminació ve marcada, en gran manera, per la disminució del trànsit a les grans ciutats. Els embussos a la sortida i entrada dels principals nuclis de població són cosa del passat.

A Barcelona i Madrid, el trànsit s’ha reduït fins un 90 per cent el cap de setmana passat i, per setmana, ha caigut el trànsit fins un 66 per cent també en altres grans ciutats. Les persones que ha de seguir anant a treballar almenys poden fer-ho sense afrontar embussos, esperes o despertars d’hora per arribar a temps.

- El valor de les abraçades:

Els dos petons de la salutació típica espanyola formen part de la nostra idiosincràsia i és difícil haver de suprimir-los. Però les mesures preventives davant el contagi han eliminat també les abraçades i la proximitat física amb els nostres éssers més estimats.

Una distància molt dura de suportar que fa que trobem a faltar el contacte físic més del que mai no pensem i que ens ensenya a apreciar el que val una bona empenta, tant d’ànim com d’alegria. Quan això acabi, no només ens llançarem als bars, sinó als braços dels nostres amics i familiars.

- Conciliant, que és gerundi:

Algunes de les mesures excepcionals imposades per la quarantena són a més una oportunitat per avançar en la conciliació de la vida personal i laboral. El tancament dels col·legis i l’obligació de treballar des de casa farà més en aquest àmbit que tots els discursos polítics sentits fins la data.

És veritat que encara queden molts passos per fer, entre ells que els horaris es tornin menys inhumans i les cadires més còmodes, però aquest gran assaig de teletreball està funcionant. Millora l’eficiència del treballador, estalvia temps, redueix costos a l’empresa, i fins permet avançar davant el canvi climàtic. Si no ens tornem bojos en el procés, només queda implantar-lo.

- Més atenció als grans:

A Espanya hi ha nou milions de persones de més de 65 anys, algunes d’ells van patir la Guerra Civi o la Segona Guerra Mundial, però no recorden una situació com aquesta. Durant la crisi econòmica la seua casa va ser el refugi familiar, la seua pensió va servir per fer la compra, i fins i tot es van penjar la pancarta de iaioflautes per defensar al carrer reivindicacions de tots.

Ara, són els més vulnerables davant de la pandèmia i la societat ha tornat la seua mirada i les seues mans cap a ells per rescatar-los d’aquest virus i convertir-los en una prioritat, com sempre s’han merescut. Amb l’etiqueta #MayoresNoEstáisSolos ja hi ha munts de missatges a Twitter per donar-los ànim i suport.

- La família unida:

El confinament ha obligat a conviure les famílies que abans passaven el dia disperses en diferents activitats. Es tracta d’una convivència en ocasions difícil, d’altres avorrida, fins i tot de vegades gairebé traumàtica, però que pot resultar divertida o enriquidora.

No és Nadal, però ho sembla, tal com apunta un dels memes més difosos del moment. La família reunida a casa i fins i tot en la distància, perquè la crisi ha despertat l’interès per saber fins dels familiars més llunyans, aquests que només es truca quan arriba l’hora de felicitar-los les festes nadalenques cada any.

- Conèixer els veïns:

Abans ens creuàvem amb els nostres veïns a l’ascensor i no sabíem, després de la salutació del rigor, si parlar del temps o recórrer a mirar el mòbil. Des que estem confinats a les nostres cases els veiem gairebé tots els dies per la finestra, quan sortim a aplaudir els sanitaris i altres professionals essencials.

Ja no són aquests desconeguts que fan soroll a l’altre costat de la paret, són els que canten des dels seus balcons per alegrar-nos el confinament, els que ens donen ànim sense ens creuem, guardant les distàncies, en les escales. Ara sabem els seus noms, no els oblidem quan tornem a sortir al carrer.

- El temps recobrat:

Llibres per llegir, armaris per netejar, idiomes per aprendre, amics per cridar... La quarantena ha facilitat totes aquestes tasques que teníem pendents i que, una vegada i una altra, quedaven ajornades per la cursa de la vida diària.

Ara que la quotidianitat es he tornat del revés hem pogut deixar d’anar a apressats d’un lloc a un altre i parar. Podem aprendre a pintar, a tocar la guitarra, o començar a llegir "A la recerca del temps perdut", l’obra magna de Marcel Proust, i arribar al setè volum: "El temps recobrat". I fins i tot podem permetre’ns el luxe de perdre el temps, som milionaris en hores.

- Bons hàbits diàriament:

Aprendre a rentar-se bé la mans, respectar l’espai vital de les persones, no apinyar-se per fer la compra, posar-se màscara per no encomanar quan estiguem refredats, són entre les mesures fonamentals per combatre el coronavirus i per quan recuperem la normalitat.

A més, ens hem conscienciat que cal fer alguna cosa d’exercici tots els dies, encara que sigui amb els rotllos de paper higiènic o les bosses de comprar i no amb les peses al gimnàs.

- Treva de crispació política:

El conflicte català, un any ple de conteses electorals i altres circumstàncies van portar a la política a un grau de crispació insuportable. La necessitat d’establir l’estat d’alarma i de prorrogar-lo ha atenuat l’enfrontament i, tret d’algunes excepcions, el Congrés ha entonat el "tots a una".

El líder de l’oposició, Pablo Casado, que fa només un any cridava "traïdor" al president el Govern, Pedro Sánchez, li va dir la setmana passada que ara "no està sol" i la mà estesa entre ambdós, juntament amb el suport d’altres partits, ha servit per validar l’ampliació de l’estat d’alarma.

La necessitat de combatre el coronavirus deixa no només un hemicicle més desinfectat que mai sinó més "net" d’insults. Que duri.

- La sanitat pública, el nostre tresor:

No ens cansem d’escoltar-lo gairebé tots els dies: Espanya té un dels millors sistemes sanitaris del món. Un sistema format per milers i milers de professionals que estan defensant el país davant el coronavirus, que lluiten per vèncer i són capaços d’arriscar les seues vides per això.

I no estan sols perquè es troben recolzats pels cossos policials i l’Exèrcit, pels treballadors socials i una infinitat d’altres efectius a què els ha tocat estar en primera línia. Tots ells mereixen l’aplaudiment diari i molt més.

- Revaloritzar l’humil i el proper:

Hi ha molts treballadors indispensables en aquesta crisi. Les professions més humils s’han revaloritzat i els sectors primaris cobren protagonisme, just quan els baixos preus amenacen la seua supervivència. Taronges de València i no de la Xina són les que arriben abans a les cases per alleujar el confinament.

Ja mai més no es podrà dir amb to despectiu allò d’anar a treballar de caixer a un supermercat. Són professions que hauríem d’escriure amb majúscules: Caixera, Pescador, Ramadera, Botiguer, Camionera, Agricultor... com si fossin càrrecs honorífics.

- Cultura gratis per a tothom:

Concerts per les xarxes socials, obres de teatre online, llibres de descàrrega gratuïta, òpera als webs, fins recorreguts virtuals per monuments. La cultura ha entrat a totes les cases sense més cost que el de la connexió necessària per poder accedir a l’àmplia oferta desplegada aquests dies.

Les biblioteques, els museus, els teatres i les sales de concerts han tancat les seues portes, però han obert les seues finestres a internet perquè tothom pugui disfrutar de l’art sense moure’s del sofà. La Comissió europea fins ha llançat una campanya, sota l’etiqueta #CreativeEuropeAtHome, per agrupar aquestes iniciatives.

- Solidaritat amb majúscules:

L’esperit dels voluntaris que van anar a netejar el quitrà fa 18 anys, després del desastre del Prestige, no ha mort. Els seus hereus s’encarreguen de la compra per als que estan en quarantena, fan cadenes de missatges per arribar als aïllats, rebaixen el lloguer als seus inquilins o cusen màscares per als sanitaris.

Desenes i desenes d’iniciatives solidàries que han sorgit per tot arreu per intentar pal·liar els efectes de la pandèmia. Una nova marea blanca imparable que no ha de quedar oblidada.

- El gos torna a ser el millor amic de l’home:

Aquestes mascotes oblidades a l’altre costat de la corretja s’han convertit en un ben preuat, han tornat a ser el que sempre van ser: el millor amic de l’home i de la dona. De qualsevol, en definitiva, que pugui treure’ls a passejar.

Els gossos sempre van estar allà, fent-nos companyia i ensenyant-se el valor de cuidar i protegir, i de lladrar a temps. Tant de bo aquest estiu no facin falta les campanyes per evitar el seu abandó.

- Un alto el foc?

El director general de l’ONU, António Guterres, va demanar aquesta setmana un "alto el foc mundial", detenir totes les guerres per ajudar a fer front al coronavirus. La pau mundial, encara que sigui temporal, sempre ha semblat un desig impossible per a la humanitat, però qui sap?. Coses més sorprenents estem vivint davant de la pandèmia del COVID-19. No perdem l’esperança.

 

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre