x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Un estudi suggereix la ciutat que va ser la porta d'entrada del coronavirus a Espanya al març

  • Europa Press
Actualitzada 17/09/2020 a les 18:13
Un sanitari injecta en un voluntari una candidata a vacuna contra el coronavirus.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Un sanitari injecta en un voluntari una candidata a vacuna contra el coronavirus.

EUROPA PRESS

Els científics de la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC) Antonio Salas Ellacuriaga i Federico Martinón Torres, han assenyalat, en un estudi publicat a la revista 'Zoological Research', que el País Basc és la comunitat autònoma amb més probabilitats d’allotjar l’origen de la pandèmia a Espanya, sent la ciutat de Vitòria la porta d’entrada del virus, amb un focus d’expansió important entre els dies 5 i 14 i 16 i 19 de març. El treball, part d’un projecte denominat 'GEN-COVID', i que ha estat recollit per la plataforma Sinc, identifica els cinc ceps genètics que explicarien el 90 per cent de tots els incidents a la base de dades de genomes, la pràctica totalitat dels casos de covid-19 al territori espanyol.

Respecte al segon llinatge més important del virus a Espanya, l'A2a5, els experts assenyalen que va poder originar-se a Itàlia, el lloc on va sorgir el seu avantpassat evolutiu, l'A2a, el més important al món. "Aquest últim arribaria a Espanya a començaments de març i ràpidament es va fer fort a Madrid", han explicat els experts. Molts d’aquests llinatges, ja siguin els generats dins d’Espanya com els importats de fora, van poder ser exportats a altres llocs del món, com Anglaterra (B3a) o Sud-amèrica (B3a o A2a4, entre d’altres).

Espanya representa un dels grans focus mundials de la primera onada de la pandèmia del Covid-19. Per això, i amb la finalitat d’entendre-la des del punt de vista de l’agent causal, l’equip va analitzar 41.362 genomes, dels quals 1.245 componen la mostra espanyola.

Segons el treball, existeixen cinc llinatges principals que expliquen gairebé el 90 per cent de tots els incidents a la base de dades de genomes: A2a5 (38,4%), B3a (30,1%), B9 (8,7%), A2a4 (7,8%), i A2a10 (2,8%). "Mitjançant una combinació d’anàlisis evolutives i matemàtiques que tenen en compte no només la cronologia dels genomes, sinó també els seus patrons de variació genòmica, vam ser capaços de reconstruir l’origen més probable d’aquests llinatges, dins i fora d’Espanya", ha comentat Sales.

L’estudi constata que mentre que B3a, B9 i el subllinatge A2a5 c van sorgir a Espanya, A2a5, A2a4 i A2a10 van ser importats d’altres països d’Europa. Un aspecte distintiu del SARS- CoV-2 a Espanya és la freqüència tan elevada de genomes pertanyents al cep B (39,3%), majoritàriament representades pels subceps B3a i B9. "Vam fer una investigació al més pur estil policial unint la informació que procedeix de diferents fonts, bàsicament evolutives, geoespacials i cronològiques (filogeografía), i amb la gran base de dades internacional de genomes utilitzada en l’estudi", ha afegit Salas.

En relació amb el llinatge B3a, i en vista de les dades existents en els genomes que componen la mostra, l’estudi conclou que el País Basc és la zona més probable per allotjar el seu origen. D’altra banda, A2a5, el segon llinatge més important a Espanya, els experts creuen que "molt probablement" es va originar a Itàlia, un altre dels grans epicentres no asiàtic en l’expansió del coronavirus.

LA MUTACIÓ D614 G, MENYS FREQÜENT EN ESPANYA

Existeixen ja alguns treballs que apunten la que la mutació D614 G en el coronavirus li confereix una capacitat més gran de transmissió. "El nostre estudi indica que aquesta mutació és present en aproximadament un 56 per cent de tots els ceps d’Espanya, la qual cosa podria semblar molt alta, però és amb tot la més baixa de tot Europa (82%)", han explicat els investigadors.

No obstant això, els resultats no donen suport a una implicació d’aquesta mutació en l’alta incidència de la covid-19 a Espanya, no només perquè la seua freqüència és difícil d’encaixar amb la incidència de la malaltia, sinó també perquè la mutació sorgeix en A2 i no A2a. Per això, els autors han proposat que és l’atzar el que eleva la freqüència d’aquesta mutació a tot el món.

Els llinatges principals d’Espanya van experimentar increments sobtats en la seua mida efectiva en un temps molt curt i en ciutats concretes. L’anàlisi evolutiva d’aquests llinatges delata que darrere d’aquestes expansions del virus va ser necessària la mediació de supercontagiadors.

Existeixen diverses fonts d’evidència en relació amb aquest fet que tenen a veure amb la vida mitjana dels ceps dels virus, les seues taxes evolutives, localització geogràfica, o cronologia, entre altres. "Per això, creiem que el paper dels supercontagiadors, i no variacions avantatjoses en el genoma del virus, van tenir molta més importància a l’hora d’entendre i explicar l’epidemiologia del SARS- Cov-2", ha postil·lat Martinón.

I és que, dels 41.362 genomes del coronavirus, el grup va detectar 19.968 seqüències diferents. "Avui és impossible reconèixer si entre els més de 14.000 canvis genètics detectats, n’existeix algun que pogués tenir implicació en l’eficàcia de les futures vacunes o en els possibles tractaments, encara que sí que és més predictible el seu impacte sobre els mètodes de diagnòstic", ha recalcat Salas.

Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre