x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Els fills de Jordi Pujol intenten desvincular l'expresident del cas de frau a Hisenda

Actualitzada 12/04/2021 a les 12:03

El reportatge de '30 minuts', emès ahir a TV3, intenta resoldre les incògnites del cas 

Jordi Pujol i Marta Ferrusola i els seus set fills estan acusats d’organització criminal.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Jordi Pujol i Marta Ferrusola i els seus set fills estan acusats d'organització criminal.

ACN

Aquest diumenge el 30 minuts de TV3 va emetre Pujol: els secrets d’Andorra, un reportatge dels periodistes Genís Cormand i Xavier Bonet reconstrueix el cas judicial contra els Pujol, que ha estat vuit anys en instrucció. Entre el 1980 i el 2014, Jordi Pujol va mantenir en secret els diners que la família tenia a Andorra, una informació que es va fer pública quan l’expresident de la Generalitat va emetre un comunicat en què admetia que havia mantingut un compte a l’estranger que va amagar a Hisenda durant més de tres dècades.

El reportatge, de gairebé una hora, repassa els detalls principals de la investigació i intenta resseguir l’origen de l’anomenada deixa de l’avi Florenci,  que seria la llavor, segons la família, de la fortuna no declarada a Andorra i per la qual esperen judici set anys després de la confessió. Els analistes que participen en aquest 30 minuts creuen que aquests diners haurien crescut a través de corrupteles, tot i que admeten que encara hi ha moltes incògnites.

L’expresident Jordi Pujol va rebutjar participar al programa. Sí que ho va fer un dels seus set fills, Josep Pujol Ferrussola, que va explicar la versió de la família: que el seu pare no estava al cas de la gestió que feien a la seva esquena: “Aconsegueixo una informació que és certa, que és que hi ha alguns membres de la meva família que tenen diners a Andorra. Alguns, perquè per exemple el meu pare no en tenia, no n’ha tingut mai”.

Josep Pujol Ferrusola referma que l’origen dels diners és l’herència del que havia estat el seu avi i pare de l’expresident, que va optar per deixar-los al Principat tenint en compte la situació política inestable que hi havia a l’estat espanyol el 1980, quan va morir.

Finalment la confessió pública de Jordi Pujol, el 25 de juliol del 2014, no va convèncer ni els experts juristes ni l’oposició políticaJaume Asens, advocat de l’acusació popular de Podem, veu punts foscos en el relat de l’expresident: “Quan Jordi Pujol fa la seva confessió i sentim la seva germana i altres familiars que no en sabien res de la deixa, sospitem que sigui veritat. Per això presentem la querella, no només per frau fiscal, sinó que pensem que hi poden haver altres delictes com tràfic d’influències, suborn, malversació de fons públics...”.

A partir d’aquí, el documental intenta explicar d’on prové la deixa, a través del contraban de divises que feia Florenci Pujol. Però, tot i apuntar alguns dels tripijocs que haurien fet els fills per engreixar la suma de diners, el reportatge se centra en l’operació Catalunya i els moviments de les clavegueres de l’Estat per aconseguir informació contrària als líders independentistes. Josep Pujol denuncia xantatges directes del comissari Villarejo.

El reportatge reconstrueix una de les operacions amb les quals suposadament es va enriquir Josep Pujol: l'abocador de Vacamorta, al Baix Empordà, autoritzat per la Generalitat en època de Pujol contra l'opinió dels veïns i, amb el temps, de la justícia. Un recorregut pel mapa d'Europa permet a l'espectador comprendre les maniobres del fill gran de l'expresident per ocultar la seva participació, a través d'empreses, pantalla en el negoci.

El reportatge també dona veu a l’ex-conseller delegat de Banca Privada d’Andorra, Joan Pau Miquel. Aquesta és l’entitat on els Pujol tenien els diners i és on la policia espanyola comença les pressions. “S’asseu al meu costat, m’obre un diari i em diu: ‘Llegeix això amb atenció’. Bàsicament el que està escrit és: ‘L’estat espanyol està en guerra amb el nacionalisme català, volem informació dels comptes de Mas, Junqueras i Pujol’. Tanca el diari i em diu: ‘Has entès el que t’he preguntat?’”.

Unes pressions (personals i laborals) que, explica Miquel, tenien com a objectiu que la BPA lliurés de manera il·legal totes les dades confidencials que tenia de famílies catalanes vinculades a l’independentisme. En negar-s’hi, diu, l’estat espanyol va complir les amenaces de tombar la seva entitat bancària i explica com va acabar aconseguint els documents: “De les nou a les tres de la tarda estan treballant sense autorització judicial. La celeritat en l’obtenció d’aquesta informació és inaudita i demostra com el fi últim de la policia espanyola era obtenir aquestes dades. Com que el banc no li facilita la informació que volien, forcen la intervenció per accedir a la informació”.

Excepte el testimoni de Josep Pujol, tots també conclouen que l’ombra de la corrupció de la família és grossa. Admeten, però, que les incerteses seran molt difícils de resoldre perquè la suposada trama hauria deixat molt poques coses escrites.

Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre