x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

FRAU

Es dispara el "robatori" de fotos a menors per utilitzar-les de reclam en webs porno

28/09/2021 a les 19:11
Es dispara el "robatori" de fotos a menors per utilitzar-les de reclam en webs porno
Es dispara el "robatori" de fotos a menors per utilitzar-les de reclam en webs porno

Es dispara el "robatori" de fotos a menors per utilitzar-les de reclam en webs porno

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© La pandèmia ha disparat el "robatori" de fotografies publicades en els seus perfils socials per noies menors d'edat, d'entre 12 i 18 anys, per utilitzar-les com a reclam en portals pornogràfics de pagament

EFE/EPA/SASCHA STEINBACH/Archivo

La pandèmia ha disparat el "robatori" de fotografies publicades en els seus perfils socials per noies menors d’edat, d’entre 12 i 18 anys, per utilitzar-les com a reclam en portals pornogràfics de pagament.

El fiscal de Delictes Informàtics de Barcelona, Roberto Valverde, ha dit a Efe que, després del confinament per la pandèmia de coronavirus, a la província s’estan rebent entre deu i quinze denúncies mensuals per l’ús fraudulent de fotografies de menors per promocionar pàgines web pornogràfiques.

Una pràctica que, segons la seua opinió, ha estat propiciada per l'augment de l’ús d’internet durant el confinament, però també per la sobreexposició dels adolescents a les xarxes socials, una tendència que ha anat en augment en els últims anys.

Des de fa mesos, la policia ha començat a rebre denúncies de pares de menors que han constatat que fotografies que les seues filles havien penjat en els seus perfils socials -en biquini o lleugeres de roba- s’estaven utilitzant per promocionar portals de pornografia, sovint aprofitant-se de la "popularitat" que aquestes adolescents tenen a internet.

Segons Valverde, aquest tipus de webs descarreguen imatges que les afectades han penjat lliurement a les xarxes, amb la qual cosa difícilment es pot perseguir el seu ús per la via penal, i després les difonen per publicitar portals pornogràfics d’adults, en qui les menors afectades no apareixen.

Malgrat que el fenomen no té un encaix penal clar -no es pot tipificar com a pornografia infantil, perquè els webs són d’adults-, els pares de les menors tenen l’opció de recórrer a la via civil per reclamar indemnització per l’ús fraudulent de les imatges o instar a sancions econòmiques per la utilització indeguda de dades personals.

Aquest no és l’únic delicte informàtic que ha crescut a l’empara de la pandèmia de coronavirus, segons manté Valverde en la seua memòria d’activitat de 2020: els relacionats amb la pornografia infantil també s’han triplicat en els últims mesos a Espanya.

Només a la província de Barcelona, es van obrir l’any passat 61 procediments penals per pornografia infantil, la qual cosa suposa un increment del 169 % respecte a l’any anterior, mentre que l’assetjament a menors a través de les telecomunicacions gairebé es va duplicar.

La memòria no recull cap investigació penal oberta als portals d’internet que fan apologia dels trastorns alimentaris, un dels problemes sanitaris que més ha afectat adolescents i joves durant el confinament.

El recorregut penal per perseguir aquests webs era molt limitat fins juliol d’aquest any, quan s’han tipificat com a delicte tant la incitació als trastorns alimentaris com la inducció a les autolesions, arran de la Llei de Protecció Integral a la Infància i l’Adolescència.

Un altre dels delictes que ha crescut exponencialment amb la pandèmia són les estafes informàtiques: al llarg de 2020 es van comptabilitzar 33.522 denúncies policials, encara que només el 2 % van arribar al jutjat perquè la falta d’autor desconegut va impedir que fossin judicialitzades.

Les estafes més habituals estan relacionades amb la compravenda d’articles per internet, encara que també van en augment els fraus d’inversions amb criptomonedes o mitjançant la suplantació d’empreses proveïdores, en molts casos d’administracions públiques.

De fet, la justícia investiga des de 2019 una estafa digital que ha afectat una cinquantena de consistoris catalans, mitjançant la suplantació dels números de compte de proveïdors habituals dels municipis.

Temes relacionats
Descobrir
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre