x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura
ENTREVISTA

Xavier Aldekoa: "Més enllà de la ferida, hi ha una Àfrica diversa de la qual podem aprendre"

Actualitzada 23/09/2019 a les 15:59
Fa 18 anys que Xavier Aldekoa trepitja el continent africà i explica el que hi passa. Com a periodista ha cobert múltiples conflictes i temes socials en més de 45 països d’aquell continent. És corresponsal de La Vanguardia, cofundador de la revista 5W i membre de la productora social Muzungu. Ha recopilat les seves vivències en tres llibres: Oceà Àfrica (2014), Fills del Nil (2017) i Indestructibles (2019). En aquest darrer llibre explica històries d’africans que poden guanyar o perdre però sempre “ho intenten”. Són éssers humans que no es rendeixen.
Xavier Aldekoa: “Més enllà de la ferida, hi ha una Àfrica diversa de la qual podem aprendre”

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Xavier Aldekoa: “Més enllà de la ferida, hi ha una Àfrica diversa de la qual podem aprendre”

SEGRE
Xavier Aldekoa: “Més enllà de la ferida, hi ha una Àfrica diversa de la qual podem aprendre”

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Xavier Aldekoa: “Més enllà de la ferida, hi ha una Àfrica diversa de la qual podem aprendre”

SEGRE

La gent que viu a l’Àfrica, en general, és gent indestructible?
Crec que sí. Sobretot si reivindiquem el valor de l’intent. És gent que no es vol definir com a víctima, o no vol que se l’hi redueixi. Quant al valor d’intentar sortir-se’n, sí que ho són. No tant quant a si ho assoleixen o no, però sí en allò de continuar tirant endavant.

És injust reduir l’Àfrica a un continent que viu en la misèria?
Totalment. No només és injust, sinó que és erroni. És cert que hi ha països amb situacions complicades: Sudan del Sud, Somàlia, algunes parts del Congo. Alguns llocs creixen moltíssim: Sud-àfrica, amb una situació molt millor que fa 30 anys, quan s’havia de ser racista per llei; Etiòpia, que puja no només econòmicament sinó també pel que fa als drets humans; Senegal o Ruanda en alguns aspectes... Són moltes Àfriques en un sol continent. Si anem més enllà de la ferida, ens trobem amb una Àfrica diversa, rica i de la qual podem aprendre.

Creix econòmicament?
En general, sí. Però hi ha diferències entre països. En alguns, com Nigèria, el creixement no els beneficiarà si no hi posen remei, perquè també creixen les desigualtats. Etiòpia ha fet reformes polítiques importants. Amb complements com una societat més educada, on les dones estan assolint posicions fins ara només destinades als homes.

Actualment, un nen africà té més possibilitats d’acabar la secundària que de morir de gana?
Sí, sens dubte. El continent és molt jove. I la globalització no significa només que nosaltres vegem una cançó japonesa, sinó que hi ha un telèfon amb internet a la mà de cada africà. Això és una finestra oberta al món per saber com viu l’altra gent, quins drets tens..., i si ho ajuntes amb l’educació, les possibilitats són enormes. El 50% de les transaccions bancàries a través del mòbil al món es fan a l’Àfrica. Aquest canvi tecnològic és molt gran. Al llibre Indestructibles surt la Giovanna, una nena de 12 anys que viu a l’última illa de Cap Verd, on ara ha arribat l’electricitat a través de panells solars. Ja poden congelar el peix i accedir a dades per saber a quin preu el poden vendre millor. Sense aquest avenç, li hauria tocat fer de dona de fer feines, però amb l’electricitat ha escoltat la Cesária Évora amb la ràdio del seu tiet i ara vol ser cantant.

Per què per a molta gent és encara un continent que fa respecte i costa de viatjar-hi?
Hi ha una part de paternalisme o d’exotisme, per anar a l’Àfrica. També de por. Hi ha llocs on és complicat anar-hi. Hi ha manca d’infraestructures i cert risc. Però hi ha altres Àfriques sense problemes. Botswana o Namíbia tenen nivells de seguretat similars als nostres. Ruanda, 25 anys després del terrible genocidi, és un país segur, si no hi parles de política. Té clarobscurs. Hi ha altres països que estan molt millor: Gàmbia està donant lliçons de democràcia. Jo animaria la gent, per exemple, a anar a Etiòpia. És un país amb molta història, que no va estar colonitzat (només hi van ser cinc anys els italians) i n’està orgullós.

La veïna Europa i l’Àfrica continuen veient-se diferents. I Europa li dóna l’esquena, no?
És una oportunitat perduda. Aquesta por que té la gent també la tenen els governs. Europa no ha entès l’Àfrica com una oportunitat. En canvi països com la Xina, que no té cap lligam històric o cultural amb Àfrica, ho està aprofitant per fer negocis. Ha vist que hi ha població molt pobra, però hi ha una part de població més o menys amb capacitat econòmica –entre 2 i 20 dòlars al dia– que poden comprar els seus productes. I s’han llançat de cap a aprofitar-ho. Des d’Europa, per por o per aquest sentiment de culpa, no ho estem fent. No només és una bona opció de negoci, sinó d’entendre millor les oportunitats de futur. La migració n’és una conseqüència. Si no millorem els seus llocs d’origen, no hi ha solució per a això.

Per què els terroristes continuen dominant el Sahel?
Hi ha diferents factors. Sempre que el jihadisme guanya terreny es donen tres condicions: pobresa extrema, manca de cultura i estats molt febles que no donen resposta a les necessitats dels ciutadans. Ni les més bàsiques, ni la seguretat. Per exemple, vaig estar al nord de Nigèria on hi ha Boko Haram, amb una situació semblant a la del Sahel. Amb l’excusa de la lluita antiterrorista el govern ha fet autèntiques barbaritats. Això porta la gent del carrer a fer-se un plantejament que no seguirien en altres circumstàncies. A la zona del Txad, al Níger, molta gent m’explicava que el seu germà o el seu cosí havien entrat a Boko Haram no perquè estiguessin radicalitzats, sinó perquè els havien ofert 400 dòlars, una moto i una dona per casar-se. En una situació en què no tens feina, t’ataquen del govern i no tens diners per a un dot per casar-te, fas el que sigui.

Una dona gratis?
Per això hi va haver l’onada de segrestos massius de noies, perquè oferint una noia tenien guerrillers. Al voltant del llac Txad, on s’amaga el grup fonamentalista, és habitual haver de pagar una dot per poder casar-te. Com que l’atur arriba al 80% en algunes localitats i hi ha molta analfabetització, els guerrers de Boko Haram van saber aprofitar la situació per guanyar adeptes.

Algunes es van escapar...
Encara hi ha 113 nenes de Chibok , segons algunes fonts, que no s’han recuperat i no se sap si estan vives. Hi va haver moltes més noies segrestades. Algunes les utilitzen per casar-les i d’altres les fan servir per lligar-los explosius al cos, després de drogar-les, i enviar-les als mercats o a les mesquites a fer-se explotar.

I tot això en un continent que té una quantitat de recursos naturals enorme.
És sorprenent. El Congo hauria de ser dels països més rics del món. La potència de minerals i les possibilitats hidroelèctriques del país són enormes, i només un 3% de la població té electricitat. Tot això forma part d’aquesta cadena d’explotació. El coltan, per a telèfons mòbils, i el cobalt, que servirà per a la revolució del segle XXI, els cotxes elèctrics, no els exploten ells. És com al Níger, que té molt urani però l’explota França perquè la majoria de bombetes de França s’encenen gràcies a l’urani del Níger. I els contractes que tenen amb el Níger són abusius si els compares amb els que té la mateixa companyia per extreure urani del Canadà o del Kazakhstan.

El seu darrer llibre es diu Indestructibles perquè sempre lluiten. Per això no deixaran de provar de buscar una vida millor a Europa?
No, són indestructibles perquè és gent que no es deixa definir per la ferida, sinó per la seva lluita. La gran majoria dels africans que marxen dels seus països no volen anar a Europa, marxen cap als països del seu voltant, també africans. Però és que la gran majoria d’africans no volen marxar cap a Europa, volen viure a casa seva, com nosaltres.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre