x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura
ENTREVISTA

Daniel Ferrer i Jaume Nouviles: "Els gitanos sempre som culpables fins que no es demostra el contrari"

  • JAUME BARRULL CASTELLVÍ
  • |LLEIDA
Actualitzada 01/10/2019 a les 15:21
Després de segles de persecució, marginació i menyspreu, els gitanos han dit prou. Els joves lleidatans han creat la Plataforma 8 d’Abril per visibilitzar la seua cultura i denunciar l’antigitanisme. Jaume Nouviles i Daniel Ferrer són dos dels impulsors de l’entitat, que l’any passat va aconseguir que la Paeria retirés el carrer en record del marquès de l’Ensenada, responsable d’un dels episodis més funestos de la història d’Espanya. Simbolismes a banda, el seu objectiu és lluitar perquè les futures generacions tinguin les mateixes oportunitats que la resta de nens i nenes.
Daniel Ferrer i Jaume Nouviles: “Els gitanos sempre som culpables fins que no es demostra el contrari”

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Daniel Ferrer i Jaume Nouviles: “Els gitanos sempre som culpables fins que no es demostra el contrari”

SEGRE

Ens citem al Bar Elena, seu de la Penya Blaugrana Som un sentiment. Parlar amb el Jaume Nouviles i el Daniel Ferrer era una assignatura pendent, feia dies que volíem donar veu als joves gitanos de Lleida.

Formen part de la Plataforma 8 d’Abril, el nom és tota una declaració d’intencions.
És el Dia Internacional del Poble Gitano, que se celebra des dels anys setanta a tot el món. La plataforma la vam formar un grup de joves preocupats per les creixents mostres d’antigitanisme i per la necessitat de denunciar les discriminacions que patim des de fa anys, dècades i segles. Nosaltres no volem favoritismes, però tampoc estem disposats a patir més discriminacions. El poble gitano patim des de fa segles les conseqüències de la gran batuda del 1749.

La del marquès d’Ensenada, que va actuar amb el vist-i-plau del rei Ferran VI.
En una nit havien de detenir i convertir en mà d’obra esclava tots els gitanos que vivien a Espanya. Aquest episodi se’l considera el primer genocidi d’Europa perquè l’objectiu era eliminar tot el poble gitano. Van separar homes de dones de manera que no es poguessin reproduir i el poble gitano desaparegués. Els que van sobreviure ho van fer amb por. Si et persegueixen, et prohibeixen la llengua, t’agredeixen i no et permeten viure amb normalitat és normal que tendeixis a aïllar-te. Des d’aleshores que els gitanos som ciutadans de segona i no tenim les mateixes oportunitats que la resta. Teòricament, aquesta discriminació es va acabar amb l’arribada de la democràcia i l’abolició de lleis franquistes contra els gitanos, però a la pràctica continuem patint discriminacions.

La veritat és que la imatge sobre els gitanos es construeix més sobre els tòpics que no pas sobre el coneixement.
Els gitanos som culpables fins que no es demostri el contrari, mentre que la llei diu que no hauria de ser així. La gent que no coneix els gitanos tendeix a reproduir els prejudicis. Molts pares inculquen als seus fills la por i la intolerància i prohibiexen als seus fills jugar amb els nostres. Els nens petits no tenen prejudicis, són els adults els qui transmeten aquestes idees. Com li expliques al teu fill que els seus amics de cinc anys no poden jugar amb ell perquè és gitano? Això no ho entenen ni un ni l’altre. La por s’acaba quan et coneixen. Més d’una vegada m’han dit que no semblo gitano, ho diuen amb sorpresa perquè no responc als seus estereotips de persona bruta, maleducada i perillosa. Són comentaris que diuen sense mala fe, fins i tot es pensen que és un elogi, però que són profundament racistes i ens demostren fins on arriben els prejudicis. Quan et diuen això, és quan t’adones què pensa molta gent de nosaltres.

La veritat és que molta gent paia fem referència als gitanos quan anem carregats amb moltes bosses o quan les coses estan brutes o desordenades.
Jo mateix a la feina [diu Daniel]m’he sentit dir que el magatzem on treballo sembla de gitanos quan volen dir que està molt desendreçat. Ja sé que no hi ha una voluntat racista, però l’expressió ho és i hem d’aconseguir que la gent en sigui conscient i ho vagi deixant de fer. Això és un antigitanisme ocult, ja ho sabem que no ho fem amb mala intenció i que és una expressió popular, però nosaltres partim de la idea que tot s’acaba transmetent als nens i que, si la gent utilitza aquestes frases, es van reproduint els prejudicis d’una manera inconscient.

Hi ha un antigistanisme latent?
Sí, i els darrers anys hem anat veient com arreu d’Europa s’accentua el discurs antigitano. Fins fa poc era una minoria d’extremadreta i ara hi ha polítics com Manuel Valls o Salvini que apliquen polítiques obertament antigitanes. Nosaltres pensem que això s’ha de denuciar i que s’ha de tenir iniciativa. No pot ser que els gitanos quedem exclosos dels llibres d’història. A l’escola s’haurien d’incloure materials que parlin dels gitanos perquè formem part d’aquest país i no és just que se’ns invisibilitzi. Si ningú fa pedagogia i treballa per contradir aquesta visió sobre el poble i la cultura gitana, quan els nens es fan grans tornen a passar els prejudicis als fills.

Parlant de l’escola, des de la Plataforma han denunciat en diverses ocasions la segregació escolar que pateixen a Lleida.
A banda que és directament una discriminació inacceptable segregar els nens per motius de raça o ètnia és il·legal, posen tots els gitanos en una aula i no els presten la mateixa atenció que a la resta. Si un noi o una noia gitana vol estudiar, es troba que el sistema li ha penjat l’etiqueta de gandul i molts professors no s’hi esforcen. Si a l’escola no aprens res, acabes marxant al mercat per ajudar a casa. Pots fer classes de suport quan tens alguns alumnes amb dificultats per seguir, però si tu decideixes que tots els gitanos han d’anar a la mateixa aula sense criteri educatiu, l’escola es converteix en un pàrquing. A primer d’ESO ja passa, i al cap de sis anys el nivell és molt més baix quan arriba l’hora de fer Batxillerat.Els nens van l’escola, però si no han d’aprendre res, al final els pares els treuen per ser útils i treballar.

Una segregació que viuen dins i fora de l’aula?
Al poder i l’administració, històricament, els ha interessat tancar-nos en ghetos. Abans eren barraques i després van ser els pisos de protecció oficial. No ens deixen estudiar, buscar feina ni progressar. Ens posen en barris marginals i ens barren les oportunitats. Una cosa és que a mi m’agradi viure a prop de la família i una altra és que estigui obligat a fer-ho. Ens volen en un barri apartat perquè així no molestem, però nosaltres hem dit que ja en tenim prou, ja no estem disposats a quedar-nos de braços plegats quan no ens deixen entrar a una discoteca i estem disposats a posar denúncies als mossos i a les xarxes socials. No volem demanar perdó per ser gitanos, senzillament pensem que s’han de canviar moltes dinàmiques socials i polítiques que ens condemnen a la marginalitat.

Han vist mai el programa tipus ‘Palabra de gitano’? Què en pensen d’aquest tipus de xous?
Que no ens representen. Nosaltres no ens hi sentim identificats perquè no formen part de la nostra manera de ser gitanos. El poble gitano comparteix unes arrels, una bandera i un idioma. Són programes que només reprodueixen estereotips. Potser hi ha gitanos que són així, però nosaltres no vivim d’aquesta manera. Hi ha gitanos que són uns lladres i uns altres que som honrats, n’hi ha de bruts i de nets, de ganduls i de treballadors, com en qualsevol altre col·lectiu de persones.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre