x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

Les plomes, les aus i els dinosaures

Actualitzada 25/11/2019 a les 17:09

Comprendre l’evolució de les espècies no és fàcil. Parlem de canvis que van durar milions d’anys. Una de les transformacions més espectaculars van ser les plomes. Els diferents fòssils trobats a la Xina, Alemanya o la serra del Montsec ens permeten imaginar com eren els primers dinosaures amb ales de fa 130 milions d’anys.

ilerdopterix. Superior: fòssil de ploma de cobertura de fa 130 milions d’anys trobat a les pedreres del Montsec.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© ilerdopterix. Superior: fòssil de ploma de cobertura de fa 130 milions d'anys trobat a les pedreres del Montsec.

SEGRE
ilerdopterix. Superior: fòssil de ploma de cobertura de fa 130 milions d’anys trobat a les pedreres del Montsec.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© ilerdopterix. Superior: fòssil de ploma de cobertura de fa 130 milions d'anys trobat a les pedreres del Montsec.

SEGRE
ilerdopterix. Superior: fòssil de ploma de cobertura de fa 130 milions d’anys trobat a les pedreres del Montsec.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© ilerdopterix. Superior: fòssil de ploma de cobertura de fa 130 milions d'anys trobat a les pedreres del Montsec.

SEGRE
ilerdopterix. Superior: fòssil de ploma de cobertura de fa 130 milions d’anys trobat a les pedreres del Montsec.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© ilerdopterix. Superior: fòssil de ploma de cobertura de fa 130 milions d'anys trobat a les pedreres del Montsec.

SEGRE
ilerdopterix. Superior: fòssil de ploma de cobertura de fa 130 milions d’anys trobat a les pedreres del Montsec.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© ilerdopterix. Superior: fòssil de ploma de cobertura de fa 130 milions d'anys trobat a les pedreres del Montsec.

SEGRE
ilerdopterix. Superior: fòssil de ploma de cobertura de fa 130 milions d’anys trobat a les pedreres del Montsec.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© ilerdopterix. Superior: fòssil de ploma de cobertura de fa 130 milions d'anys trobat a les pedreres del Montsec.

SEGRE
ilerdopterix. Superior: fòssil de ploma de cobertura de fa 130 milions d’anys trobat a les pedreres del Montsec.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© ilerdopterix. Superior: fòssil de ploma de cobertura de fa 130 milions d'anys trobat a les pedreres del Montsec.

SEGRE

D’entre els milers d’exemples que la natura ens mostra, tots extraordinaris, he escollit una ploma. Les plomes són exclusives –avui dia– de les aus. Però si ens remuntem al passat de la vida al planeta, l’invent d’aquest extraordinari artefacte es deu a un determinat grup de petits dinosaures carnívors, àgils i corredors que, ara farà uns 170 milions d’anys, varen canviar les escates reptilianes per unes incipients estructures filamentoses, semblants a plomissols que, de mica en mica, van cobrir parcialment o totalment els seus cossos.

Eren dinosaurets, no eren aus, tot i que, en el pas d’incomptables mil·lennis i milions d’anys, van afinar les seves estructures esquelètiques cap a un nou model d’animal que acabarien essent les aus.

Aus i dinosaures
La icona més remota –de moment– és el fòssil del famós Archaeopteryx lithographica, guardat al museu de Berlín. Magníficament preservat, es tracta d’un petit dinosaure carnívor, amb braços llargs i amb mans tridàctiles. Lluïa una prolongada cua de llangardaix i potes corredores ben desenvolupades. Fou descobert als anys 70 del segle XIX a Solnhofen, una famosa pedrera alemanya d’on han sortit uns 12 exemplars a més d’una infinitat de criatures petrificades de fa uns 150 milions d’anys, a la fi del període anomenat juràssic. Sorprenentment, les seves plomes per al vol mostren un disseny totalment actual. La llarga cua ossosa també apareix coberta de plomes així com les potes corredores.

La ploma ja havia assolit en aquells remotíssims dies l’estatus definitiu i des de llavors no han canviat gens. A les nostres terres ilerdenques apareixen amb uns 130 milions d’anys d’antiguitat, a les pedreres del Montsec (pedrera de Meià), així com dos fòssils d’esquelets incomplets de petites bèsties. Un d’ells es tracta d’un poll que exhibeix el crani i dents a la boca –tot guardat a la secció de Geopaleontologia de l’IEI–. Poc després, es realitzaren nous descobriments a la Serranía de Cuenca (Las Hoyas, 125 milions d’anys) i també d’aquesta edat, en uns jaciments de la Xina, es descobreixen centenars de despulles petrificades de criatures emplomallades a mig camí entre els dinosaures i aus. Tots aquests tresors avalen l’expansió planetària d’aitals dissenys animals. Un èxit absolut pel que fa a l’evolució dels ocells en un planeta dominat pels dinosaures...!

La ploma

Però aquest trumfo és gràcies a la ploma. Formidable invent: lleuger, flexible, termoaïllant, divers, amb colors distintius i destinat al vol... Superb!

Ara per ara, se suposa que tots o gairebé tots els dinosaures carnívors podien estar emplomallats, com per exemple, el terrible Tyrannosaurus

Lector, quan tinguis ocasió, observa de prop una ploma. N’hi ha de les ales, del cos i de la cua... Tant se val. Les de les ales són rígides, fermes amb vano asimètric per tal de regular el corrent dels vents. Les del cos són flexibles, sedoses, fines i de plomissol, per tal de protegir la pèrdua de temperatura durant el vol. Les de la cua són també rígides, timoneres, aptes per dirigir el desplaçament aeri.

Amb una lupa veureu que el vano (o vexil) és constituït per nombroses i fines branques laterals, ubicades en angulació aguda; són les barbes. Les barbes se subjecten en un eix central, el raquis. A la vegada, les barbes són portadores a banda i banda de petits, molt petits fils coneguts com a bàrbules, en què les unes s’enganxen amb les altres per tal de donar consistència al vexil... Proveu de refer una ploma despentinada, passant-hi suaument els dits en el sentit de la barba per veure que es recompon...

Així doncs, deu fer uns 170 milions d’anys, van aparèixer els primers intents de ploma. Els seus portadors, diminuts dinosaures carnívors, en el curs de l’evolució, van donar un nou model d’animal que podia enlairar-se. Animals que van superar la terrible hecatombe del xoc d’un meteorit a la Terra fa uns 66 milions d’anys, que es va endur gairebé el 70% de la vida al planeta, inclosos els colossals dinosaures.

Per sort, avui podem gaudir d’aquestes fascinants criatures. Per acabar, la ploma comporta tot un disseny d’altíssima enginyeria natural... Meravellosa enginyeria, diria jo, que envolta la vida del nostre petit planeta blau... Inclosos nosaltres, els humans, som producte d’aital extraordinari fenomen.

Em pregunto: i d’on prové?

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre