x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

La fascinació pel vidre: un taller de Verdú que treballa per a tot el món

  • PER GINA DOMINGO / FOTOS DE RAFA ARIÑO
Actualitzada 13/03/2023 a les 10:57

Quim Falcó i Txell Tembleque són dos experts en la manipulació del vidre i han creat i exposat per mig món

A la pàgina web quimitxell.com es poden trobar molts exemples del seu treball.

A la pàgina web quimitxell.com es poden trobar molts exemples del seu treball.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© A la pàgina web quimitxell.com es poden trobar molts exemples del seu treball.

SEGRE
Trofeus que van dissenyar per al campionat mundial de xocolata.

Trofeus que van dissenyar per al campionat mundial de xocolata.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Trofeus que van dissenyar per al campionat mundial de xocolata.

SEGRE
Per a una façana. El Quim treballant unes peces de vidre que seran punts de llum en la façana d’una fàbrica.

Per a una façana. El Quim treballant unes peces de vidre que seran punts de llum en la façana d’una fàbrica.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Per a una façana. El Quim treballant unes peces de vidre que seran punts de llum en la façana d'una fàbrica.

SEGRE

“El vidre és un material artístic fascinant, quasi misteriós”, afirmen a l’uníson el Quim Falcó i la Txell Tembleque. Aquests dos artistes són uns experts en la manipulació d’aquest material i han creat i exposat per mig món. Des del 2015 tenen el seu taller creatiu i casa a Verdú. Hi van anar a parar fugint de la gran ciutat de Barcelona i buscant la tranquil·litat per tal de poder desenvolupar tot el seu talent, principalment escultòric, a través del vidre.

Quan el Quim Falcó i la Txell Tembleque començaven a treballar i estudiar el vidre, “hi va haver una definició d’aquest material que ens va captivar: el vidre és un líquid de viscositat infinita”, expliquen. “Ens va enamorar especialment la seva transparència. Cap altre material que coneguem té la capacitat d’atrapar la llum com ho fa el vidre. Et mostra la seva pell exterior i, a la vegada, el seu interior. És un material que té l’aparença d’un sòlid però que en realitat la seva estructura és més semblant a la d’un líquid.”

El Quim i la Txell han portat les seves obres per mig món i han participat o estat convidats a participar en multitud d’esdeveniments creatius, sempre treballant el vidre. Es van conèixer l’any de les Olimpíades a l’Escola de la Fundació Centre del Vidre de Barcelona, on van desenvolupar estudis especialitzats. Abans, però, el Quim es va formar en escultura a la Facultat de Belles Arts i la Txell va fer ceràmica a l’Escola d’Arts Plàstiques i Disseny Groc de Barcelona.

“Quan ens vam conèixer vam començar a desenvolupar diversos projectes i vaig apartar una mica la ceràmica per decantar-me a treballar el vidre. És un material fascinant, desconegut, gairebé misteriós, ja que al principi no saps com es treballa, com tallar-lo, com es poleix, com es manipula...”, explica la Txell, que reconeix que tot el que va aprendre en ceràmica li ha servit també després per poder treballar el vidre a l’hora de modelar i fer els motlles.

“Al cap i a la fi crec que la ceràmica i el vidre són com cosins germans.”La casa taller que el Quim i la Txell tenen a Verdú s’amaga en una baixadeta d’aquest poble de l’Urgell però tan bon punt veus la porta saps que ja hi has arribat. L’entrada de vidre crida l’atenció immediatament. El taller és ampli i l’accés molt lluminós. Hi ha diverses peces exposades i imatges de diferents creacions i exposicions. Dos estàncies més ens porten cap als forns i la zona de treball. “Aquest espai és impossible de trobar a Barcelona. T’ho posen molt difícil a l’hora de trobar un local per instal·lar un taller com aquest. Jo coneixia Verdú ja feia uns anys, per una Fira de Teatre de Tàrrega a la qual vam anar amb uns amics. Vam estar buscant molt, fins que Verdú ens va enamorar. Perquè és un lloc tranquil, prou gran, molt a prop de Tàrrega i d’eixos de connexions”, explica el Quim, per al qual “la transició de Barcelona a Verdú va ser fàcil perquè la pressió a la capital en el tema de lloguers era immensa”.

Tant el Quim com la Txell creuen que el fet de deixar la gran ciutat no els ha comportat una pèrdua d’oportunitats. “Avui en dia hi ha una finestra oberta al món que és internet des d’on ens han arribat i arriben projectes molt interessants”.

La Txell i el Quim han treballat i treballen per a diversos estudis de disseny, decoració, interiorisme, “la feina que fem principalment en aquests encàrrecs són vidrieres amb tècniques contemporànies. Ara, per exemple, estem treballant en una porta corredissa interior molt gran i de vidre. Ens l’estem plantejant com una mena de mural amb vidre transparent”. Però també fan peces per a particulars que poden anar al seu taller i demanar qualsevol objecte, sigui per fer un regal especial o fins i tot un conjunt de joieria.

I és que al cap i a la fi manipular i fer que el vidre agafi tota la llum “és gairebé com treballar un diamant en brut”, explica el Quim. “Nosaltres fem moltes coses però no fabriquem vidre. Nosaltres som manipuladors del vidre que comprem en diferents formats, perquè hi ha molts tipus d’aquest material. A més, hi ha processos en calent i també en fred. Hi ha una part de la nostra feina en què intervenen forns semblants als de ceràmica, i el que fem és fondre el vidre.” Per a la Txell tot plegat “és un procés en el qual nosaltres com a artesans fonem el vidre dins un motlle refractari que hem creat i que t’aguanta altes temperatures. El procés amb el qual treballem és molt semblant al de la fosa de metalls”.

I aquest procés neix als anys cinquanta als Estats Units en l’anomenat Moviment Studio Glass, en el qual diferents artistes buscaven nous llenguatges allunyats del món de la indústria del vidre, però aprofitant-se dels seus avenços tècnics. Aquest moviment entra a Europa a través de la República Txeca i el vidre comença a viure una profunda innovació estètica.

Precisament a la República Txeca és on van anar a parar la Txell i el Quim a través d’una beca de la Generalitat que els va permetre aprofundir en el coneixement de tècniques escultòriques en vidre.Al taller de Verdú hi ha una taula plena d’una mena de cubs grocs de vidre a punt de ser manipulats per aquests artesans. Perquè quan les peces surten dels forns ho fan toscament sense brillantor i és quan es posen en marxa les tècniques i el savoir faire d’aquests artistes del vidre fins a aconseguir unes peces que sembla que tinguin vida perquè han aconseguit atrapar tota la llum.

“Aquestes peces són un encàrrec per la façana d’una empresa que fabrica espelmes fa 150 anys. Estan construint una nova nau i volen posar uns punts de llum a la façana a través d’un reflexos de vidre.” Treballar, polir, convertir una peça de vidre en una obra d’art no és fàcil. “Hem de tenir molt present que al cap i a la fi manipulem un material molt delicat i sempre es pot trencar i si passa això has de tornar a començar. No el pots empegar perquè sempre es veu i queda la marca. Fins que no acabes la peça pateixes”, explica la Txell.Dels encàrrecs que han rebut el Quim i la Txell n’hi ha un “d’estrany o especial perquè no podem ensenyar o publicitar les peces. Eren molt especials”.

Es tracta d’un encàrrec que els va arribar des d’un estudi de disseny de Barcelona i eren tres peces úniques per a uns trofeus de falconeria i el seu destí era Qatar. “Va ser un treball, diguem-ne coral, perquè hi van intervenir diversos artesans.

Hi havia la peça més vistosa que era de vidre i que vam fer nosaltres, però també tenia una part de fusta en què hi anaven incrustacions d’or. Per tant, a més de nosaltres, hi van intervenir un ebenista i un joier”, explica el Quim, el qual afegeix que “la peça en si mateixa era tota d’or blanc i cada lletra era com unes arracades incrustades dins la fusta que, per suposat, era de banús.

El tema del banús va ser complicat, ja que aquesta fusta costa molt de trobar. Al final un amic ebenista que havia estat treballant uns anys a Verdú ens va ajudar. Li vam trucar ja que sabíem que havia treballat amb banús i resulta que en va deixar un tros a la cuina taller de la casa de Verdú i així vam resoldre el tema de la peça de fusta”.Recentment, les peces d’aquests dos artesans del vidre va fer la volta al món, ja que els guardons del World Chocolate Masters van sortir d’aquest taller de Verdú. De fet, a través d’un disseny previ de Zoo Studio, la Txell i el Quim han estat creant els guardons d’aquest prestigiós certamen des del 2014.

“I és que en aquest concurs internacional que dura mesos i es fa per diversos països fins a arribar a la final hi ha moltes categories i per tant tipus i mides de guardons. Tots han sortit del nostre taller.”En l’actualitat, i fins al 14 de maig, cinc peces d’aquests artesans es troben en una mostra col·lectiva que es fa al palau Maricel de Sitges en què participen uns altres 14 creadors catalans, ja que les Nacions Unides van declarar l’any 2022 com l’Any del Vidre.

Aquesta exposició escenifica l’obra d’aquests catorze artistes del vidre en els darrers 30 anys. “Creadors que, emprant diferents llenguatges, han entès que el vidre és l’únic material que els permet atrapar la llum i modelar-la.”

Temes relacionats
Descobrir
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre