x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

Lissenko

  • ESTANISLAU FONS
Actualitzada 04/03/2020 a les 15:57
EPIGENÈTICA

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© EPIGENÈTICA

SEGRE
EPIGENÈTICA

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© EPIGENÈTICA

SEGRE
EPIGENÈTICA

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© EPIGENÈTICA

SEGRE

La vida i obra de Trofim Deníssovitx Lissenko (1898-1976) és un lamentable exemple de com els dogmes associats al poder d’un règim autoritari poden desembocar en catàstrofes de gran abast.

Lissenko no va ser mai universitari, però va estudiar agronomia a Kíev, a Ucraïna, i Stalin el va nomenar director plenipotenciari a l’acadèmia soviètica de ciències agràries. Mentre a occident la genètica mendeliana vivia un gran desenvolupament, ell la va ignorar (negava l’existència dels gens) i va imposar a l’URSS el lamarckisme, promovent tot d’experiments que pretenien demostrar que forçant el comportament de les plantes en una generació, el resultat s’heredava a les següents. En aquesta dèria d’educar les plantes i animals per canviar-los els trets heredables, va experimentar el tractament amb fred conegut com a vernalització, necessari per a la germinació de molts grans de cereals, per forçar les llavors a germinar a l’època de l’any que ell volia, i pretenent que als anys següents es comportarien igual ja sense tractament. També deia haver forçat el sègol a transformar-se en blat, i el blat en ordi. La pretensió que forçant les tècniques de cultiu podia domesticar les plantes va acabar en degeneració botànica i majors pèrdues per infeccions fúngiques, que ell menystenia. I fertilitzant sense cap criteri va arruïnar molt sòl agrícola i forestal. El resultat d’aquest cúmul de despropòsits va ser el desmantellament de la genètica vegetal a l’URSS, l’endarreriment tecnològic de l’agricultura soviètica i, segons afirmen alguns historiadors, la mort per inanició de milions de compatriotes, forçats a seguir pràctiques absurdes que van minvar la capacitat productiva de la terra. Això després que la col·lectivització de les terres forçada per Stalin provoqués ja als anys 1932-33 uns set milions de morts per fam. A la Xina comunista van seguir durant un temps les seves doctrines, amb idèntics resultats.

L’any 1964, el físic Andrei Sàkharov, un dels pares de la potència nuclear soviètica i posteriorment premi Nobel de la Pau per oposar-se a l’ús d’armes nuclears, va denunciar Lissenko davant de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS, com a responsable de l’extensió de la pseudociència al món agrícola, i de la purga d’uns 3000 científics que s’havien oposat als seus punts de vista. El seu poder va arribar a la fi el 1965.

EPIGENÈTICA
Malgrat que el lamarckisme està desacreditat, aquests darrers anys l’epigenètica mostra exemples de com les circumstàncies viscudes poden incorporar-se al bagatge genètic i transmetre’s a les generacions següents. Una gran fam en una generació pot causar que la gent sigui més baixa, i pot ser que les següents ho segueixin essent malgrat rebre millor alimentació.
Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre