x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

Poble dels rodets

Actualitzada 27/04/2020 a les 15:33

Recorrent els íntims carrerons del pintoresc nucli medieval de la donzell d’Urgell, vora Agramunt

Poble dels  rodets

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Poble dels rodets

LLUÏSA PLA
Poble dels  rodets

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Poble dels rodets

LLUÏSA PLA
Poble dels  rodets

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Poble dels rodets

LLUÏSA PLA

Integrat des de 1970 al municipi d’Agramunt, el poblet de la Donzell d’Urgell, de topònim tan evocador (segons els uns podria derivar de paraules llatines que signifiquen senyoret o bé card o bé drac, segons d’altres de l’herba amargant i digestiva del mateix nom, emprada per elaborar vermut), s’enfila en un vessant de la serra de Montclar, a uns nou quilòmetres per carretera de la capital de la Ribera del Sió, primer sis per la general que va a Artesa, després tres més de trencall estret cap a llevant.

Un cop allí, convé aparcar a l’entrada, vora la bàscula, un fanal de tres braços i l’escenari d’obra de la festa major, així com de l’estàtua d’una dona amb un càntir davall de cada aixella. Es tracta d’un monument a les veïnes que “any rere any van fer els possibles perquè mai no faltés aigua a les seves llars”, que s’aixeca en un petit espai enjardinat darrere l’església de Sant Pere, edificació de pedra, vista, línies simples, campanar quadrat lateral, portalada senzilla amb la data de 1678 inscrita a la llinda, rosetó, fornícula, pilastra amb rombes esculpits i timpà que enclou l’apòstol titular del temple. Davant seu, la plaça de la Redemció [sic].

Per un portal adovellat, guarnit amb un escut i l’esment petri a un altre any del segle XVII, que ara és 1658, s’accedeix al recinte interior d’origen medieval amb estructura de vileta closa, que s’intueix fortificada. A partir d’aquí, un reguitzell de minúsculs carrerons laberíntics i eixamples reduïts: la Placeta, carrer Avall, carrer Estret, la plaça Major quadrada... En algun tram estan coberts amb bigues de fusta. A sota seu ressona encara amb més força el silenci, vulnerat només per piuladisses d’ocells. Tot és tan buit, tan tranquil, tan solitari...

Sortint pel sud, al raval, s’endevina el perímetre de l’antiga muralla. S’hi ha habilitat un mirador amb rodets de pedra plantats, units per cadenes gruixudes, i un banc per seure a contemplar vistes campestres. Seguint el circuit d’extramurs, a la banda nord es descobreixen uns murs ben alts i una altra vintena de rodets en renglera, llisos o amb estries, enllaçats també per cadenes de ferro. D’on han sortit tants rodets, es pregunta el foraster. Tants n’hi havia, a les eres del terme?

Tornant de la Donzell, val la pena aturar-se a Agramunt per comprar torrons, encara que hagi quedat enrere Nadal, perquè els torrons actuals estan pensats per ser consumits tot l’any. I sempre és interessant veure com s’elaboren. Tant Torrons Vicens com El Taller de Virginias disposen d’obradors a la vista i espais museístics. Vicens ofereix novetats com dues variacions del tradicional cremós d’ametlla (macadàmia amb xocolata i festuc a la sal), a més dels de cervesa, tiramisú, maduixes amb nata, el picant o un praliné de xocolata a la pedra. Per la seva banda, Virginias ja ha obtingut, en el poc temps de nova etapa agramuntina, de la mà d’Àngel Jubete, dos premis internacionals pel Ruby i el Croqué.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre