x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

Canvi de paradigma

Actualitzada 06/04/2020 a les 15:41

El múscul que s’ha pogut guanyar en el sector de l’hostaleria els darrers anys, quedarà a zero

Canvi de paradigma

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Canvi de paradigma

GABRIEL JOVÉ
Canvi de paradigma

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Canvi de paradigma

GABRIEL JOVÉ

Us escric aquesta Gastro-teca des del “confitament” –disculpeu per aquest punt d’humor gastronòmic– decretat per les autoritats del país des de fa uns dies el meu cas. Sí que sé que aquesta Gastro-teca, si no ens hem extingit com a espècie, o les administracions d’allò públic impedeixen fer periodisme –cosa que espero que no passi– es publicarà un cop passats els 15 dies de confinament.

A hores d’ara ja sabem que, si no hi canvis de darrera hora, estareu llegint aquestes línies des de casa vostra perpertuant el hashtag #joemquedoacasa, tot i que desitjo que tant de bo ho feu en una terrassa fent el vermut, duent la palma, o en un paratge del nostre Pirineu.

Els meus escrits sempre versen sobre gastronomia, entesa o no com a cultura, com a ciència, o com a aliment essencial per a la nostra vida. Estem davant la certesa que aquest coronavirus (m’agradaria saber què en pensa el mateix cap de l’estat espanyol Felip VI, sobre el nom d’aquest virus) provocarà un canvi de paradigma en el nostre món tan (in)civilitzat i tan (im)perfecte. Si més no ho veurem des de la gastronomia amb la quantitat ingent de bars, cafeteries i restaurants que s’hauran de replantejar el seu futur.

El fet de ser un sector estratègic del PIB (tant català com espanyol) i el fet que hàgim sigut la primera víctima econòmica del coronavirus no sé què significarà en normes legislatives de protecció per a aquest sector, però el cert és que 15, 20, 30, 45 o 50 dies de persiana abaixada és motiu de tancament, perquè són molts dies sense un euro al calaix.

No vull ser del pot de la pega, però aquesta pandèmia, i tot el que comportarà a nivell socioeconòmic, ens durà a un replantejament de moltes coses (espero), perquè és un desig que tinc, sí. Però crec que no vam aprendre prou de l’últim episodi de judici final que vam patir, i que res pot comparar-se a aquest capítol. Perquè el planeta ha ruixat d’antiplaga l’espècie humana en tots i cadascun dels seus racons.

És aviat per avaluar el que ha passat; de fet, com a bon ciutadà i confinat pel tancament de la meva activitat professional des del passat dia 14 de març, no crec que sigui l’espai per poder-ho fer. I tot i que practico certa desintoxicació informativa, per evitar caure en el derrotisme i el pessimisme, la situació a l’hostaleria i la restauració de la nostra realitat més propera és molt negra. Ens pinten bastos per a cada petita i mitjana empresa de l’hostaleria, que veurà com el múscul que s’ha pogut guanyar ens els darrers anys d’una certa millora quedarà a zero, i ja veurem quina és l’empresa que se sostindrà. Sempre es diu: es tanquen portes i s’obren finestres, o d’un gran mal en surt un gran bé. I això és el que tindrem damunt la taula, un canvi de model. Un nou paradigma davant els nostres nassos que haurem de saber aprofitar bé, perquè ja no crec que tinguem gaires més oportunitats com a civilització. Ara vindrà el més difícil, seguir cuinant molta gastronomia. I si no, potser ens restarà cuinar, que d’això segur que molts heu estat practicant aquests dies per ocupar les hores del dia, que no deixen de ser igual que altres dies de la vida anterior, tot i que no érem conscients que les teníem. La rutina, el capitalisme encegador que ens fa ser autèntiques màquines de producció, ens ocupen el temps de tal manera que no ens adonem que existim. Aprofiteu, companyes, que us heu quedat sense feina, sense recursos i un sense demà perquè tenim l’avui. Ara tenim el moment i el cap i la passió per la cuina i el servei. Això és una pedra del camí, però avui tenim la palanca que ens la llevarà, sense dubte. Ànims. I cuidem-nos.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre