x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura
LA TRIA

El camins de la luxúria

Actualitzada 23/03/2020 a les 15:49
El camins de la luxúria

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© El camins de la luxúria

ACN
El camins de la luxúria

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© El camins de la luxúria

ACN
El camins de la luxúria

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© El camins de la luxúria

ACN

Des del punt de vista d’Anna Punsoda, autora del volumet La luxúria, editat dins la sèrie Pecats Capitals, d’Editorial Fragmenta, la luxúria és un luxe. És “l’escletxa per on s’enfonsen els grans projectes. Els imperis, els matrimonis, les vocacions religioses, els genis artístics, les carreres polítiques”.

Encerta la diana quan escriu : “És l’element que qüestiona millor el subjecte de la modernitat.”

Per contra, la luxúria també és “una mena d’escletxa miraculosa per on reneix el que donàvem per mort”. Alguna cosa que ho descollona tot.

Aquesta escletxa –aquest buit– presenta quelcom de demoníac travessat sempre per una forma o altra de domini; afecta igual homes i dones. La major luxúria dels homes és un tòpic: un desig més automàtic en ells; un desig més cerebral en elles. Ambdós poden ser igual de luxuriosos.

El mètode d’anàlisi de l’assagista parteix de l’estudi de dues personatges: Jane Eyre, de Charlotte Brontë, i Aloma, de Mercè Rodoreda. La idea central és que en els primers amors de les dones es mesclen intensament desig i afecte. Les dones inexpertes –no pas cegues– d’aquestes novel·les confonen desig i primer enamorament. Els homes, si prenem Vida privada de Segarra, inicien el sexe abans del matrimoni en els prostíbuls.

L’autora observa que en els darrers trenta anys el desig i l’afecte s’han anat separant. El desig s’ha tornat autònom: se separa dels afectes, Permagel, d’Eva Baltasar, n’és un bon exemple. Punsoda manifesta una prevenció contra l’amor-passió, el veu com a estupefaent, “que ha subjugat fadrines i esposes entretenint-les en ideals domèstics mentre els homes es menjaven el món i les altres dones”.

Amb un estil sintètic la pensadora ens recorda que Tristany i Isolda funda una sensibilitat de la qual som hereus. En subratlla dos tòpics que fan rumiar, “que passió i matrimoni no són compatibles i la importància que tenen els obstacles en amor”.

La finor de l’anàlisi és il·luminadora: Tristany i Isolda són dos herois narcisistes –enamorats de l’amor– que s’usen l’un a l’altre per a les seues pulsions. Una mena d’instint d’inspiració religiosa que busca la mort “perquè a Occident el dolor amorós s’ha vist com una via d’accés al coneixement”.

Escriu: “Hi ha una cosa que marca la diferència entre els amors, i és la consistència dels seus obstacles i l’ús que en sabem fer.” Percebem obstacles interiors i obstacles exteriors. En Jane Eyre “l’obstacle interior és la moral tant rígida de la noia i una consciència permanent de la inferioritat social”; en Aloma és l’orgull de la noia, aquell no voler ser estimada per compassió que li porta a amagar-li que n’està embarassada. Finíssimament, l’autora conclou que “si l’amor era el narcòtic, el desamor era la forma més eficaç de creixement”. Ja veuen que la luxúria és un pur luxe. Punsoda hi toca molts temes sagaçment que fan pensar.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre