x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

Ferran Sunyer i Balaguer

Actualitzada 27/03/2019 a les 16:16
recomanació

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© recomanació

ARXIU DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. FONS FERRAN SUNYER I BALAGUER
recomanació

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© recomanació

ARXIU DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. FONS FERRAN SUNYER I BALAGUER

El passat 23 de febrer, a l’Escola Politècnica Superior del campus de Cappont, se celebrava a Lleida la primera edició del Dissabte de les Matemàtiques. Aquesta jornada, destinada a alumnes de batxillerat amb ganes de descobrir matemàtiques però també al professorat, fou organitzada per l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer. Però... qui era aquest senyor tan important perquè una fundació dugui el seu nom?

Ferran Sunyer i Balaguer (Figueres, 1912 - Barcelona, 1967) fou un referent català mundial dins del món de les matemàtiques tot i haver nascut amb una paràlisi cerebral que el mantingué en cadira de rodes tota la vida sense ni tan sols poder escriure –al seu passaport hi constava escrit a mà “no firma porque no puede”–.

Tanmateix, aquesta paràlisi no li va suposar cap impediment per aprendre a llegir i comprendre la matemàtica, la física i l’astronomia de manera autodidacta ja que els metges li van recomanar no anar a escola. Amb una enorme memòria i una gran capacitat per elaborar les seues conclusions les anava dictant a la mare o a les cosines perquè ho escrivissin.

Sense ni tenir el títol de batxiller, l’any 1933 descobrí una errada en un llibre del matemàtic francès Joseph Serret i començà a obtenir els seus primers resultats, que feu arribar a Jacques Hadamard de l’Acadèmia de Ciències de París. A partir d’aquí, Ferran Sunyer va mantenir una comunicació constant amb l’escola francesa d’analistes –el seu camp d’estudi eren les funcions matemàtiques– i començà a publicar regularment. El seu teorema més conegut és el de Corominas-Sunyer, que publicà en col·laboració amb el també matemàtic català Ernest Corominas. Aquest teorema tracta sobre unes funcions anomenades derivables i quines característiques ha de tenir si després de fer moltes derivades –la derivada és una operació matemàtica– hi ha un moment que ens dóna zero.

L’any 1957, finalment va obtenir el títol de batxiller, el 1959 el de llicenciat i el 1962 el de doctor amb qualificació de

cum laude

. Tot això ho va fer perquè, tot i portar anys col·laborant amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), no podia ser nomenat investigador. Ho aconseguí el 9 de desembre de 1967, divuit dies abans de morir. Sunyer és un exemple no només com a matemàtic sinó també com a paradigma de l’esforç i els valors.

El 1983 es crea la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer, integrada a l’Institut d’Estudis Catalans amb la finalitat de donar a conèixer la figura del matemàtic –l’any 2013 tingué lloc a l’Institut d’Estudis Ilerdencs una exposició– i estimular la recerca matemàtica amb premis de prestigi internacional i beques per a estudiants de doctorat de les universitats dels Països Catalans.

Recomanació
Per conèixer més detalls sobre Ferran Sunyer us recomano la visualització del documental Ferran Sunyer i Balaguer. Història d’un exili interior, realitzat l’any 2012 en commemoració del centenari del seu naixement i que el podeu trobar fàcilment a través del web de TV3 a la carta. També, la novel·la Plans de futur de Màrius Serra relata, des de la ficció, la vida del matemàtic català a partir de la figura de la seua mare. 
Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre