x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura

Respirar: la més vital de les funcions

  • DR. ANTONI ENCINAS I PIÑOL
Actualitzada 09/03/2020 a les 16:17
Opinió

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Opinió

PIXABAY
Opinió

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Opinió

PIXABAY

Respirar és la més bàsica de les funcions vitals. Des que el primer peix va sortir de l’aigua i es va transformar en un amfibi, va necessitar pulmons. L’evolució els ha anat perfeccionant però els mecanismes pels quals funcionen segueixen sent els mateixos. La seva funció és dur a terme l’intercanvi de gasos entre l’aire i la sang. Als alvèols es troba sang amb més CO2 que O2 i aire amb més O2 que CO2. Aquesta diferència de concentracions provoca que els gasos difonguin a través de la membrana alveolar. Podem resumir els processos que fan possible això en tres passos:

  • Procés de ventilació pulmonar: hi ha dos parts, inspiració i expiració.
  • Procés de difusió: els gasos s’equilibren entre l’alvèol i el vas sanguini.
  • Procés de perfusió: la sang entra al pulmons i torna cap al cor amb oxigen.

La modificació de qualsevol d’aquests processos produeix diferents malalties. L’alteració de la ventilació pot ser per una dificultat per l’arribada d’aire als alvèols, anomenada patró restrictiu. Per exemple en casos d’ocupació dels alvèols per aigua o supuració en les infeccions i pneumònies. També pot ser per la dificultat de l’aire per sortir, que s’anomena patró obstructiu, com en l’asma o en la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC). L’alteració de la difusió es dóna en casos en què la membrana que separa sang i aire es torna més gruixuda, ja sigui per inflamacions autoimmunes com la sarcoïdosi o per depòsits de substàncies. L’alteració de la perfusió es dóna per embòlies que bloquegen l’accés de sang als alvèols. Aquest fet s’anomena tromboembolisme pulmonar, TEP.

Per últim, en casos molt evolucionats, com poden ser les malalties cròniques, acaben alterant-se gairebé tots els processos i es fa difícil dir quin ha estat l’origen inicial. El punt de trobada de totes aquestes malalties és la insuficiència respiratòria crònica. L’aportació d’oxigen addicional, enriquint la mescla d’aire que entra al nostres pulmons, és una mesura de suport que pot allargar la supervivència.

Opinió
La contaminació, el tabaquisme, feines on hi ha una important inhalació de partícules en suspensió i les malalties autoimmunes són factors que ens fan emmalaltir. L’èxit de la medicina en la cronificació de moltes d’aquestes malalties augmenta el nombre de persones que necessiten aportació d’oxigen. Com sempre, la prevenció és la millor opció per mantenir la qualitat de vida al màxim temps possible. 
Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre