x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

LLEIDA

La Llotja, deu anys després

Actualitzada 19/01/2020 a les 10:11

El palau de congressos celebra aquest aniversari després d’haver rebut gairebé un milió de persones

L’estrena - L’òpera Il Trovatore va ser el primer espectacle que va acollir el gran teatre el 21 de gener del 2010. No era una representació operística qualsevol, ja que es tractava d’una coproducció del Gran Teatre del Liceu en què havi ...

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© L'estrena - L'òpera Il Trovatore va ser el primer espectacle que va acollir el gran teatre el 21 de gener del 2010. No era una representació operística qualsevol, ja que es tractava d'una coproducció del Gran Teatre del Liceu en què havi ...

SEGRE
L’estrena - L’òpera Il Trovatore va ser el primer espectacle que va acollir el gran teatre el 21 de gener del 2010. No era una representació operística qualsevol, ja que es tractava d’una coproducció del Gran Teatre del Liceu en què havi ...

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© L'estrena - L'òpera Il Trovatore va ser el primer espectacle que va acollir el gran teatre el 21 de gener del 2010. No era una representació operística qualsevol, ja que es tractava d'una coproducció del Gran Teatre del Liceu en què havi ...

SEGRE
L’estrena - L’òpera Il Trovatore va ser el primer espectacle que va acollir el gran teatre el 21 de gener del 2010. No era una representació operística qualsevol, ja que es tractava d’una coproducció del Gran Teatre del Liceu en què havi ...

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© L'estrena - L'òpera Il Trovatore va ser el primer espectacle que va acollir el gran teatre el 21 de gener del 2010. No era una representació operística qualsevol, ja que es tractava d'una coproducció del Gran Teatre del Liceu en què havi ...

SEGRE
L’estrena - L’òpera Il Trovatore va ser el primer espectacle que va acollir el gran teatre el 21 de gener del 2010. No era una representació operística qualsevol, ja que es tractava d’una coproducció del Gran Teatre del Liceu en què havi ...

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© L'estrena - L'òpera Il Trovatore va ser el primer espectacle que va acollir el gran teatre el 21 de gener del 2010. No era una representació operística qualsevol, ja que es tractava d'una coproducció del Gran Teatre del Liceu en què havi ...

SEGRE

Gairebé un milió de persones han passat per la Llotja, el palau de congressos i teatre municipal durant els seus deu primers anys, que complirà dimarts. Malgrat això, representants del món cultural i el mateix govern municipal coincideixen a assenyalar que continua sent desconeguda per a una part de la ciutadania.

Impressionant va ser un dels adjectius més utilitzats pels assistents quan el 21 de gener del 2010 el teatre de la Llotja va aixecar el teló per primera vegada. L’òpera de Verdi Il Trovatore va ser l’espectacle elegit per a la inauguració d’aquest teatre amb capacitat per a mil espectadors, element emblemàtic d’un edifici que és també un palau de congressos, amb diverses sales per a reunions i esdeveniments.

El projecte dissenyat pel gabinet holandès Mecanoo Architects, dirigit per Francine Houben, va ser el guanyador d’un concurs internacional celebrat el 2005. L’import pel qual van ser adjudicades les obres a finals del 2006, 31,2 milions, ja anunciava una idea de les seues dimensions, i el seu cost final es va acabar disparant fins a almenys 40 milions. A més, el cost del manteniment supera el milió a l’any, segons fonts solvents. En aquests deu anys han passat per les seues dependències 950.770 persones que han assistit a 1.073 congressos i reunions, 464 espectacles i uns altres 537 actes com per exemple lliuraments d’orles, mítings o exàmens de la UOC, segons la informació facilitada per la Paeria.

Al fer balanç, hi ha un cert consens a assenyalar que l’edifici és clau en la vida cultural i en el turisme de negocis a la ciutat, però també que la seua activitat segueix sent un pèl desconeguda per a part dels ciutadans. Coincideixen en això representants del sector cultural i el govern de la Paeria (vegeu la pàgina següent).

Un exemple és Ramon Molins, membre de Zum Zum Teatre, que considera que el teatre de la Llotja “és un equipament bestial, amb moltes possibilitats i que trobes en molt pocs llocs d’Europa”, però alhora opina que potser no s’ha aprofitat prou per un doble motiu. Un és que creu que “ha patit una estigmatització política”. L’altre, que “no s’ha sabut trobar el model de gestió adequat, la qual cosa ha fet que no hagi acabat de ser el teatre municipal”.

Molins aposta per una gestió “que faci que la ciutat en gaudeixi, amb una programació per a un públic molt divers.” Recorda que durant bona part d’aquests deu anys ha estat en mans d’una empresa que “va apostar per l’oferta comercial”. Aquesta firma era La Traca, un dels responsables del qual, Toni Cabero, valora que la Llotja “ha marcat un abans i un després, perquè la majoria de les actuacions i espectacles que ha acollit no haurien vingut a Lleida sense aquest equipament”. “Amb la Llotja, Lleida va fer el que no ens pensàvem que es podria fer”, subratlla. Ara bé, admet que “potser ens queda una mica l’assignatura pendent dels lleidatans se la facin seua”.

Llorenç Corbella va prendre el relleu de La Traca després de ser nomenat director d’arts escèniques de la Paeria fa tres anys. Cessat fa uns dies pel nou govern, afirma que va intentar “fer una programació atractiva per a un públic divers i la resposta ha estat bona, però veníem de dinàmiques molt diferents que no es canvien en aquest temps”. Afirma que “hem primat la qualitat i abaixat els preus dels espectacles”, però també indica que “la ciutat no s’ha fet seua la Llotja”. Sobre això creu que una de les raons és la seua indefinició. “Molta gent no sap si és un teatre o un palau de congressos, ni tan sols té un cartell a l’exterior, ni tampoc n’hi ha cap a l’interior amb la programació teatral”, diu.

El màxim impulsor de la construcció d’aquest equipament, del qual està “especialment satisfet”, va ser el llavors alcalde Àngel Ros, actual ambaixador d’Espanya a Andorra. Subratlla que “és una infraestructura fonamental perquè és un element de capitalitat, dins de l’estratègia perquè Lleida passés de ser una gran ciutat a una ciutat capital”. “Amb aquest quipament juguem a la Lliga dels grans equipaments d’arts escèniques i congressos”, argumenta. A més, insisteix que, encara que el cost va ser molt alt, “als ciutadans no els va costar res”, i va recordar que es va finançar amb la venda del solar annex a una immobiliària participada per Caixa Catalunya per 49 milions d’euros. “Obres com aquesta, el cobriment de vies, el pont de Príncep de Viana o el parc de Gardeny generen capitalitat”, conclou.

En canvi, l’economista Ramon Morell és molt crític. “És un vestit d’una talla molt superior a la que la ciutat necessita i genera un gran cost de manteniment”, opina.

 

Potenciar al màxim la celebració de congressos i establir totes les sinergies possibles amb Fira de Lleida. Aquest és el principal objectiu del president del Centre de Negocis i Convencions (CNC) –ens municipal titular de la Llotja– i tinent d’alcalde de Promoció Econòmica, Paco Cerdà. “De moment tenim encaminada la celebració de deu grans congressos de més de 800 persones en aquest mandat”, va destacar Cerdà. També va insistir que vol “atansar la Llotja a la ciutat perquè se la faci seua i en gaudeixi, ha de ser un espai d’ús per als veïns”. 

“Estic convençut que tindrà un paper important dins del pla estratègic de promoció econòmica de la ciutat que elaborarem, la idea és que pugui acollir qualsevol iniciativa que hi hagi a la ciutat”, va indicar. Cerdà va eludir entrar en el debat sobre els costos de manteniment d’aquest edifici, que van generar pèrdues a les dos empreses privades que l’han gestionat, fins que la segona va acabar renunciant a la concessió i la gestió va passar a ser directament municipal fa una mica més de dos anys. “No fa falta obrir un debat, el que sí que cal fer és donar-li la màxima rendibilitat possible”, va afirmar, i va afegir que “no jutjaré el treball que s’ha fet fins ara, el que hem de fer és millorar-lo”, va concloure.

Per la seua part, el tinent d’alcalde responsable de Cultura, Jaume Rutllant, va assenyalar que impulsaran un canvi de model global en l’àmbit de les “arts en viu”, que inclou el teatre de la Llotja, l’Auditori i l’Escorxador. Va considerar que Llorenç Corbella, recentment cessat com a director d’arts escèniques, “ha fet una bona tasca de programació”, però que “nosaltres volem canviar el model de gestió i programació”. Va explicar que el canvi estarà basat en l’anàlisi dels models existents en altres ciutats i el treball intern amb els tècnics del departament. 

Com Cerdà, va subratllar que “volem que la gent vegi la Llotja com un equipament cultural de la ciutat i se’l faci seu”, i va apuntar que ara hi ha ciutadans que no coneixen el seu vessant cultural. Tot i que va eludir pronunciar-se sobre el nou model, va deixar entreveure que aquest passarà per una participació ciutadana més gran. “A la majoria de ciutats, la tendència no és a augmentar el nombre d’espectacles programats, sinó a donar un ús ciutadà als espais culturals”, va manifestar.
Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre