x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Les reticències davant de la vacuna d'Astrazeneca, tenen fonament?

  • EFE
Actualitzada 26/02/2021 a les 16:40
La vacuna Oxford-AstraZeneca

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© La vacuna Oxford-AstraZeneca

EFE

La vacuna de la Universitat d’Oxford i AstraZeneca contra la covid-19 ha topat amb la reticència d’alguns col·lectius a Europa, que la creuen menys eficaç, però amb les dades disponibles no es pot parlar de fórmules millors o pitjors, a més totes les ja aprovades són segures i eficaces.

Així ho indica a Efe l’investigador al Departament de Malalties Infeccioses del King’s College de Londres, José Manuel Jiménez Guardeño, per a qui "el missatge més important que es pot donar és que la millor vacuna és la que primer s’administra. No és moment d’estar elegint".

El viròleg Santiago Elena, de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes del CSIC, es remet a l’informe del passat dia 21 de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per dir que "no hi ha ni una sola diferència" entre els preparats de Pfizer, Moderna i Oxford/AstraZeneca.

L’edat mínima és de 18 i no hi ha edat màxima per rebre-les, "les tres són igual de bones" per a dones embarassades, "no hi ha problemes per a mares lactants, es poden donar "amb la mateixa tranquil·litat" a persones amb el sistema immunològic compromès, que pateixin el VIH o que ja hagin tingut covid-19, enumera.

Tanmateix, en llocs d’Europa s’aixequen veus que no volen la de l’empresa anglosueca. Alguns treballadors de salut i altres col·lectius alemanys han mostrat les seues reticències i, a Berlín, on hi ha llibertat per escollir, la majoria prefereix el preparat de BioNTech/Pfizer o Moderna.

A Espanya, per exemple, la Confederació de Seguretat Local i Autonòmica, que uneix alguns sindicats policials independents i/o locals ha demanat en un escrit al Ministeri de Sanitat que suspengui la vacunació amb AstraZeneca a les Forces i Cossos de Seguretat.

El principal motiu d’aquesta posada en qüestió en diversos països és la suposada menor efectivitat. Les vacunes de Pfizer i Moderna tenen un 95 % i la d’Oxford/Astrazeneca entorn d’un 60-70% quan s’apliquen les dos dosis.

"Mirant aquests resultats pot semblar que les primeres són molt més efectives. Tanmateix, això no està tan clar, perquè aquests resultats no són gaire comparables. La raó és que cada assaig clínic és diferent i utilitza grups d’edat i criteris diferents", indica Jiménez.

Ara s’està veient que retardar la segona dosi de la vacuna AstraZeneca augmenta la seua efectivitat, ressalta, per això "encara és massa aviat per fer comparacions" i cal esperar a veure els efectes de la vacunació en la "vida real".

Elena explica que parlar d’una protecció del 70 % "no vol dir que de cada cent persones que la reben 30 es quedin nues".

Les vacunes són un tema complex en què intervenen molts factors, són "dades complicades" que, moltes vegades, fins i tot "els que estem posats en això hem de llegir-los dos vegades, com per intentar explicar-ho en un tall de les notícies de 30 segons".

Un altre argument és que el preparat de desenvolupament britànic seria menys eficaç davant de la variant sud-africana, de fet, aquest país ha decidit no aplicar-la de moment, però es tracta –diu Jiménez- d’estudis "encara molt preliminars i amb una mostra molt petita". En el cas que sigui cert que "la protecció és limitada davant alguna de les noves variants, simplement caldria actualitzar les vacunes, la qual cosa és un procés bastant simple i ràpid de realitzar".

A més, en alguns països europeus aquesta vacuna no es recomana a majors de 65 o 55 anys, depenent del lloc. Elena assenyala que es deu que en els assajos no hi va haver quantitat suficient de persones per sobre de 55 anys, "això va ser un defecte del disseny de la mostra", per la qual cosa -apunta Jiménez- "no hi ha prou dades actualment per avaluar la seua eficàcia".

El que s’aplica, diu Elena, "sempre és el principi de màxima precaució" i com no hi va haver prou persones grans en l’assaig alguns països prenen la precaució de no vacunar-los amb AstraZeneca, ja que n’hi ha altres de disponibles.

També hi ha qui mostra les seues reticències perquè la vacuna de la Universitat d’Oxford donaria reaccions lleus més freqüents després de la seua administració, però, segons Jiménez, són "molt semblants" a la resta.

Si ens fixem en la primera dosi, "pot semblar que els efectes de la vacuna Oxford/AstraZeneca puguin ser més freqüents i potser més intensos, però això passa perquè utilitza un vector viral en lloc d’ARN missatger", que és la tecnologia de Pfizer i Moderna".

Tanmateix, Jiménez assenyala que, segons el que ha vist, la segona dosi de Pfizer o Moderna "sol tenir efectes més intensos que el primer i, en el cas de la d’Oxford/AstraZeneca, més lleus. A més, destaca Elena aquesta última té "fins i tot un avantatge" per a persones amb un historial d’al·lèrgies o de respostes anafilàctiques fortes, doncs no conté els adjuvants que sí que porten les altres dos en estar basades en ARN missatger, que "podrien causar una reacció".

La d'AstraZeneca té a més "l’avantatge que el transport i la logística és infinitament més simple" ja que -agrega- es conserva en nevera a quatre graus, no als -20 que requereix la de Moderna o -80 de Pfizer.

Basant-se en "criteris objectius no hi ha cap justificació" per rebutjar la vacuna de AstraZeneca, destaca Elena, que creu que poden vindre més per la part sociològica de veure com l’empresa ha tingut dificultats per complir amb els terminis d’entrega els que es va comprometre amb la Unió Europea.

El conseller delegat d'AstraZeneca, Pascal Soriot, va apuntar ahir a Brussel·les que la companyia espera "posar-se al dia" amb els seus compromisos contractuals amb la Unió Europea sobre entregues de vacunes en el segon trimestre d’aquest any.

Ambdós experts destaquen que totes les vacunes aprovades "són segures i funcionen" i que no és moment de caminar elegint. Quan ens posem la de la grip, recorda Jiménez, "no preguntem quina ens posen, si està basada en virus inactiu o en subunitats, quines soques de grip utilitza, la seua marca o la seua eficàcia i, tanmateix, el seu benefici és més que evident".

Elena destaca que estem davant d’una qüestió de salut pública i l’important és que hi hagi una "protecció de grup el més gran possible i això s’aconsegueix amb totes les vacunes".

Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre