x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

LLEIDA

El shopping que no arriba

Actualitzada 01/08/2021 a les 09:37

Quatre propostes de centre comercial per a Lleida, l’única capital de província que no en té

El shopping que no arriba

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Pla digital del Pla de l'Estació

SEGRE
El shopping que no arriba

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Pla digital de Torre Salses

SEGRE
El shopping que no arriba

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Pla digital de Gran Gardeny

SEGRE
El shopping que no arriba

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Pla digital de Carrefour

SEGRE

L'etern debat sobre si Lleida necessita un centre comercial ha trencat el govern de la Paeria. Sobre la taula hi ha quatre projectes, però tots presenten algun problema per ser viables. La capital del Segrià pateix un evident dèficit comercial que suposa una fuga de diners que va a parar a altres ciutats.
 

No hi ha hagut campanya electoral a Lleida en què no s’hagi parlat d’obrir un centre comercial. Però des que el 1986 va obrir el Pryca a passeig de Ronda, ja amb polèmica política i fins i tot querelles als tribunals, no ha prosperat cap altra iniciativa. Uns defensen la lliure competència per donar suport a les noves superfícies i altres s’emparen amb la defensa d’un comerç local cada dia més minvant per oposar-se a aquests equipaments.

Però, a dia d’avui, tant l’ajuntament com la Generalitat i les patronals del comerç coincideixen que un espai d’aquestes característiques és necessari.

Llavors, la qüestió ja no és el què, sinó l’on: al centre de la ciutat, a les àrees d’expansió o, directament, als afores. Precisament, en els últims anys han aparegut quatre iniciatives que reflecteixen aquesta divisió.
 


Des de l’obertura del Pryca el 1986, no exempta de polèmica, encara s’espera un altre centre comercial


El Pla de l’Estació és el que ofereix més consens, però és el projecte el més difícil a nivell de tràmits; Torre Salses divideix la classe política i la ciutadania; el nou centre de Carrefour a l’Ll-11 comportaria canvis a la trama urbana, i per la seua banda el de Gran Gardeny es podria començar a construir ja mateix, però falten promotors.

El que està clar és que Lleida pateix un dèficit comercial, ja que és l’única capital de província de més de 50.000 habitants que no té un centre comercial. Segons estudis de la mateixa Paeria realitzats entre els anys 2017 i 2019, això ha suposat que Lleida només reté 602 milions d’euros dels 1.831 que podria rebre a nivell comercial dins de la seua àrea d’influència, que inclouria des de Cervera fins a Barbastre i de Maials a Camarasa.

Un altre estudi de la Paeria constata que amb un centre comercial d’uns 50.000 metres quadrats de superfície podria recollir 622 milions d’euros que ara reben altres ciutats i que comportaria que Lleida recuperés la capitalitat comercial que tenia antany.
 

Les quatre principals propostes

Torre Salses:  El projecte més polèmic i que ha provocat la ruptura del govern municipal. Els promotors Eurofund i Frey pretenen construir un parc de mitjanes superfícies entre la Bordeta i Magraners, una cosa que no compta amb el suport de la Paeria.

Segons va explicar el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Toni Postius, “el mes de febrer es va aprovar el pla d’urbanització i fa unes setmanes el de parcel·lació perquè hi estàvem obligats en no haver-hi cap irregularitat legal”. Postius va recordar que “qualsevol pot recórrer aquests plans i, si s’acceptessin, s’haurien de reformular”.

Això no obstant, el tinent d’alcalde diu que “encara falten una llarga llista de tràmits, com la llicència d’activitat, d’obres i el desdoblament dels dos vials que connectarien la zona”. Postius va recordar que “a causa del conveni que va firmar l’anterior govern estàvem obligats a una sèrie de requisits, però estem en contra d’aquest projecte”.

Carrefour:  El promotor de la primera gran superfície que va tenir Lleida va presentar el 2003 un projecte per obrir un centre comercial que va caure en l’oblit i va ressuscitar el 2015. Això no obstant, el fet que estigui previst en uns terrenys considerats Àrea Residencial Estratègica (ARE), destinats per a habitatges, comporta dificultats per ser tramitat per la Paeria, a la qual tampoc convenç el projecte.

Sobre aquesta qüestió, Postius va dir que han posat en marxa el consorci de l’ARE amb la Generalitat, “que juntament amb la Paeria tenim la titularitat dels terrenys, amb l’objectiu de reformular tot aquest àmbit, ja que actualment si es vol construir alguna cosa en aquesta zona s’ha de fer en la seua totalitat, no es pot fer per fases, la qual cosa complica molt que prosperi”.

Postius va recalcar que aquesta zona “ha de servir per al creixement de Cappont, la Bordeta i la Fira i hi ha gent interessada a desenvolupar el projecte d’habitatges”.

Pla de l'Estació:  El gran desitjat, però fa vint anys que és encallat. Fa unes setmanes l’alcalde, Miquel Pueyo, va dir que a finals d’any firmaria amb Adif, propietària dels terrenys, un acord per desencallar-ne la tramitació.

Postius va dir en aquest sentit que “el seu principal problema és la viabilitat econòmica, ja que el cobriment de les vies s’haurà de sufragar amb els usos que se li doni al terreny. Estem treballant amb Adif perquè tots coincidim que aquest projecte s’ha de portar a terme”.

Durant les últimes setmanes la promotora, Smart Habent, va presentar una proposta per fer realitat el centre comercial. Postius és “molt optimista a arribar a un acord amb Adif” i va afegir que “ja hi ha inversors i marques interessades”.

El tinent d’alcalde va reconèixer que és l’alternativa “que genera més consens i revitalitzaria comercialment la zona, potenciaria l’Eix i es desenvoluparia en paral·lel la nova estació de busos que anirà als Docs”.

Gran Gardeny:  Legalment, la construcció podria començar ja mateix, però falten els inversors i les marques. El tinent d’alcalde d’Urbanisme, Toni Postius, va detallar que a aquesta iniciativa, sorgida d’un grup d’empresaris navarresos sota el nom de VallRufea, que va arribar a patrocinar la Unió Esportiva Lleida, “l’únic que li quedaria pendent a Gran Gardeny és dipositar l’aval per a la llicència d’obres”.

Postius va afegir que “la llicència, el projecte i les activitats ja compten amb el vistiplau de la Paeria des de fa anys, però ara falta que hi hagi un inversor interessat”. En el cas que es trobés, el tinent d’alcalde de JxCat va assegurar que “es podria tramitar tot en qüestió de dos setmanes i començar les obres de forma immediata”.

La construcció d’aquest centre comercial ja estava projectada el 2004 amb el nom de Vall Rufea, però el 2011 va expirar la llicència de la Generalitat, que finalment es va renovar l’any 2017.
 

Les claus

Única gran superfície. El 1986 va obrir la que és fins ara l’única gran superfície comercial de la ciutat, el Pryca, ara Carrefour, al passeig de Ronda. Des d’aleshores, la construcció d’un centre comercial s’ha anat demorant mentre s’implantaven mitjanes superfícies en zones d’expansió com Copa d’Or.

Evident dèficit comercial. Considerant el Carrefour de Ronda com l’única gran superfície reconeguda de la ciutat, Lleida és després de Ceuta, Melilla i Terol la capital de província estatal amb menys superfície comercial bruta amb 17.479 metres quadrats. La superen nuclis com Àvila, Osca, Zamora i Palència, que compten amb dos centres comercials, mentre que Lleida només té el Carrefour.

La postura de la Paeria. El tinent d’alcalde d’Urbanisme, Toni Postius, va recalcar que “nosaltres volem un model comercial que promocioni els equipaments de la trama urbana consolidada amb l’Eix Comercial com a referència”. És per això que dels quatre projectes més avançats per obrir un centre comercial, l’equip de govern té clar que “la nostra aposta és el Pla de l’Estació i una important defensa del comerç de proximitat. Hem de trobar l’equilibri perquè grans, mitjans i petits comerços surtin beneficiats de la seua implantació”, va concloure.

Iniciatives que no avancen. El Pla de l’Estació és el projecte que genera més consens, però la seua viabilitat econòmica és el principal escull i la Paeria busca una solució amb Adif. D’altra banda, Gran Gardeny ja disposa de totes les llicències i permisos per tal de començar a construir-se, però falten inversors que vulguin situar-se al costat del Camp Escolar.

Projectes sense consens. Torre Salses no és del gust de la Paeria, divideix la ciutadania i encara ha de superar diversos tràmits. Per la seua banda, el projecte de Carrefour es troba en una àrea reservada per a habitatges i que s’ha de reformular.

 

Temes relacionats
Descobrir
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre