Cau una banda que va obtenir més d'un milió d'euros amb crèdits fraudulents

La Guàrdia Civil ha arrestat 13 persones en el marc de l’operació 'Ponos' per la seua presumpta participació en 629 fets delictius sobre, almenys, 209 víctimes, mitjançant la suplantació d’identitat de persones a Espanya: falsificaven documents personals, com per exemple nòmines, per aconseguir crèdits que utilitzaven per comprar béns que després revenien. Als detinguts, d’entre 19 i 59 anys, se’ls imputen delictes d’estafa, falsedat documental, falsejament d’identitat, revelació de secrets, apropiació indeguda, contra la salut pública (tràfic de drogues) i pertinença a grup criminal.

Segons ha assenyalat aquest divendres l’Institut Armat, hi ha afectats a tot el territori: Lleida, València, Castelló, Alacant, Canàries, Madrid, Ciudad Real, Santa Cruz de Tenerife, Granada, Còrdova, Segòvia, Conca, Múrcia, Gijón, Saragossa, Terol, Navarra, Illes Balears, Barcelona, Sevilla, Bizkaia, A Coruña, Cantàbria i Albacete. I s’han realitzat set registres en domicilis i un en un establiment a les localitats valencianes de Xàtiva, Benetússer, Quart de Poblet, L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), Sant Pere Molanta (Barcelona) o València ciutat. Els agents de la Guàrdia Civil es van trobar durant la investigació amb un gran nombre de denúncies per estafa en les quals els autors estaven fent servir un 'modus operandi' molt semblant.

En concret, una vegada que aconseguien una fotografia del DNI de les seues víctimes, els suplantaven la identitat i compraven productes per internet que finançaven a nom dels afectats. Més tard, quan rebien el comprat, el revenien en aplicacions i pàgines de compravenda d’articles de segona mà. Per això, i davant de la semblança dels fets delictius, es van iniciar diligències d’investigació amb l’objectiu d’aconseguir esbrinar l’operativa dels autors i descobrir la seua identitat.

Els agents van comprovar que falsificaven nòmines i altres documents personals que s’exigeixen per obrir comptes bancaris i contractar línies telefòniques, donant peu a un entramat criminal que ha perjudicat, de moment, a més de 200 persones, a les quals creaven deutes amb entitats de crèdit i proveïdors de telefonia i de les quals els autors van arribar a obtenir més d’un milió d’euros. La Tresoreria de la Seguretat Social va analitzar totes les nòmines i dades personals, aconseguint identificar un nombre superior d’afectats dels que existien al principi.

Es va poder verificar a més que l’organització tenia cèl·lules operatives regionals en llocs com Huelva, València, Tarragona i Barcelona. Aquests grups van infiltrar el seu personal en llocs de treball estratègics amb què obtenir la documentació necessària de les seues víctimes per perpetrar els delictes. En l’operació, gairebé un centenar de guàrdies civils van ser mobilitzats per als registres efectuats a la Comunitat Valenciana, en els quals es van intervenir de diversa documentació sobre la comissió dels delictes investigats, a més dels béns que adquirien amb els crèdits i que encara no havien venut. També en els registres es van confiscar 10 quilograms de marihuana, diverses dosis de cocaïna i bàscules de precisió.

La Guàrdia Civil s’ha adonat igualment que els màxims responsables de les diferents cèl·lules regionals tenien capitostos que es coordinaven per cometre els delictes traspassant les comunitats autònomes amb tal de dificultar la tasca policial. Així, els integrants de l’organització canviaven de forma constant d’habitatge, enviaven diners a l’estranger i utilitzava més de 700 línies telefòniques diferents per comunicar-se.

Sobre un dels màxims responsables de l’organització pesaven 23 requisitòries judicials de diversos jutjats de tot Espanya. Un altre d’ells, que a més falsificava receptes mèdiques per obtenir medicaments subjectes a prescripció mèdica, va intentar escapar, amagant-se en un centre social ocupat il·legalment. Però va ser finalment detingut quan es trobava en un vehicle que va ser sostret el 2022 i que va poder recuperar-se