x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

CAFÈ DELS OMESOS
  • CARME VIDALHUGUET

Centre històric

Actualitzada 05/09/2019 a les 09:43
Café dels Omesos

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Carme VidalHuguet

Com que en els vols no m’agrada de llegir novetat, sinó que aprofito sempre per rellegir, en una d’aquestes anades i vingudes d’aquest estiu em va acompanyar el delicadíssim poemari de Francesc Pané, amb il·lustracions de Xente, el títol del qual manllevo per a aquest escrit, en edició, de l’any 2010, de Pagès editors. Un llibre, aquest Centre històric, que té molts referents abstractes que són els melics de les ciutats a partir dels quals l’urbanisme les vertebra; però de real, de melic, el llibre només en té un: el de la ciutat de Lleida. Deia Baudelaire que el bell no pot ser trivial, que la bellesa arquitectònica no pot ser ni trivial ni vulgar, però tampoc ni insensata ni absurda, i que només als poetes se’ls permet de fer jocs de llums, de boires o de fums per transformar, en les seves visions, cases, vil·les, palaus o castells. I en aquests versos hi trobem que el poeta, ple de virtuts, de neguits i de voluntats, explora el bell i el fa múltiple, perquè ell, arquitecte de la paraula, el verifica sense complexos, en el sentit que el funcionalisme admet el lirisme, però es malfia del decorativisme. És cert que els temes urbanístics i arquitectònics han interessat una àmplia minoria i desvetllen passions. Aquí, però, tanta polèmica i tanta passió no han pas influït, sempre favorablement, al bon ordenament civil i plàstic d’aquests barris. I és en aquest aspecte que aquest poemari entona, amb un lirisme preciós, un lament de com espais com les places han anat dramàticament transformant-se. Hi trobem veritats fondes sobre aquest paisatge urbà que en temps reculats vivia l’esplendor d’una ciutat medieval que excel·lia, però que la contemporaneïtat l’ha fet una zona per a pocs d’aquí i per a molts de fora: un centre amb paisatge per a estranys. I és també sobre aquest paisatge humà poblat bàsicament d’il·lusions frustrades, de vides desolades, de penes lentes, sotmeses i de vides de vegades confessades a punt de morir que Francesc Pané, en alexandrins i decasíl·labs, ens les dóna clavades amb la paraula exacta. Tan precisa com delicada. Una poesia plena de sentiment, sense gens de sentimentalisme. Un llibre que respon a l’evolució ètica i vital de l’autor en el seu bregar amb les paraules. Amb el seu viure la poesia i la vida. Passeu-hi a través.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre