Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© Diada de Tots Sants al cementiri de Lleida
ITMAR FABREGATComentaris
Despres de llegir totes les anecdotes m'he trobat sense aire. Jo estic malalta de cáncer i la nostra lluita es tant com tothom está o ha passat per aqui. Soc filla i mare de petits i quant m'ho van dir estaba embarassada de set mesos. Hem vaig venir avall, volia desapareixer, pero vaig sentir a la meva germana dir "tens por, hem d'anar a per totes i tens sortiras". De veritat que mes d'una vegada había pensant amb el día que no hi fos, de que farien els meus petits, no sabría si hem recordarien com la seva mare i com viurien el día, día tant petitets. Sigui per malaltia o accident, gran o jove, malhauradament sap mal. Tanta malicia que hi ha al mon i sembla que haguim de marxar els de bona fe, sempre et fas la pregunta Per que jo?. No tothom valora la vida sense tenir res. L'avaricia es dolenta i sembla que fem pena per tenir-la, ens hem d'amargar per que no parlin de nosaltres, pero pensó que es un mal gust passatger amb un final d'incognita. Una abraçada a tothom.
Denunciar comentari RespondrePer l'Alina, l'Uri, l'Anna, la Marina, l'Ester i la Gemma i tantes i tants que ens han deixat malauradament abans de temps. Per tots ells, que perduraran per sempre en el nostre record i en els nostres cors.
Denunciar comentari Respondre
Vaig tenir la sort de conviure 19 anys amb la meva filla Alina. Mai he deixat de parlar d'ella, Sempre que em pregunten quans fills tinc,, tinc clar que son 3 ,ella sempre es amb jo.
Cada any, cada aniversari em recorda que soc viva, que sento, que camino, que respiro, que estimo... Que l Alina va ser la lliço mes gran de vida
Maria va dir..
Molt d acord amb la teva puntualització. Ho som.
I parlem-ne, Jo no renunciaré mai mai mai a parlar de l Uri. I si a algú li incomode em sap greu, que s hi vagi acostumant perquè no deixaré de fer-ho (evidentment em refereixo a parlar-ne sense que sigui de mnera obsessiva, no vull que se m malinterpreti).Ajudem a trencar aquest tabú, a que els silencis incòmodes desapareguin.
Joan COLOMA LLEVOT va dir..
El silencio, la soledat, no poder parlar de la meva filla perquè tothom estava encaparrat en no fer-me patir, o potser els feia por pensar-hi per no arribar a la conclusió que tos i estem exposats a que ens passi això?El món es va aturar per mi aquell dia, vigília de reis, encara guardo la carta que li vam escriure als reis,, només demanava un periquito verd, curiós per una criatura. Es curios quan vaig haver de fer vida, anar a comprar i aquestes coses, veia la gent amunt i avall i tenia la sensació de sentir-me fora d'allò, jo no hi era en aquest món, només era una observadora. Ara, vint anys després, puc dir que començo a sentir-me en aquest món, encara que sigui portant una motxilla a l'esquena per la resta de la meva vida.La meva filla es deia Anna, va formar part de la meva vida tres anys menys vint-i-quatre dies, puc dir que estic orgullosa d'haver-la conegut i que ni amb tot el dolor que he passat i el que em queda per passar, renunciaria a l,!orgull d'haver sigut la seva mare.
Montserrat va dir..
Us entenc , a casa també hem patit el mateix, el meu germà va marxar abans d'hora, a la flor de la vida, un d'aquells infarts d'esportista ,ja han passat quatre anys i encara sembla que ha estat un mal son, i teniu tota la raó, parlar-ne és el q ens queda perquè és cada dia en el nostre record, q ningú tingui por de fer-nos mal, parlar ens fa bé.
Em dic Andrea i a mi tampoc em calen els punts suspensius. Com tampoc em calen els silencis incòmodes ni els tabús. Jo crido el nom de l'Uri, el meu fill que amb només 9 anys ens va ensenyar a tots que, amb un cor enorme i amb un somriure a la boca la vida és molt més bonica. I tot i els mil trossets en els que es va trencar el meu cor ara farà dos anys, em sento afortunada perquè ser la seva mare és un dels regals més grans que m'ha donat la vida. Gràcies Maria Pilar pel teu escrit, les mares/pares que hem perdut un fill parlem el mateix idioma. I si no existeix una paraula per anomenar-nos a mi no m'importa, com tu dius, jo sóc, era i seré sempre la mare de l'URI. Una abraçada a tots/es.
Denunciar comentari RespondrePerdona, però m'agradaria puntualitzar si em permets que "ets la mare de l'Ester" com jo sóc la mare de la Marina encara que faci 4 anys i nou mesos que hagi mort. I el parlar d'elles pot ser una de les poques coses que ens pot ajudar a continuar. Gràcies.
Denunciar comentari Respondre
Jo no he patit la mort de cap filla ni fill, però puc empatitzar amb aquesta carta. Que dura. Moltes gràcies per posar paraules a un sentiment tant complicat. Gràcies!
Denunciar comentari Respondre
Andrea va dir..Molt d acord amb la teva puntualització. Ho som.
Denunciar comentari RespondreI parlem-ne, Jo no renunciaré mai mai mai a parlar de l Uri. I si a algú li incomode em sap greu, que s hi vagi acostumant perquè no deixaré de fer-ho (evidentment em refereixo a parlar-ne sense que sigui de mnera obsessiva, no vull que se m malinterpreti).Ajudem a trencar aquest tabú, a que els silencis incòmodes desapareguin.
A qui li pot molestar que parlem del nostre nen, la nostra alegria, parlar de l'Uri és tornar enrere i reviure una vegada i una altra tots els grans moments que vam passar junts, com una família, parlar de l'Uri és somriure,recordar les bromes i les abraçades que et fonien de tanta dolçor,parlar del meu nebot és necessari, perquè el necessitem, sempre serà així petit. FINS LA LLUNA