x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

CRÍTICAD?ART
  • JOSEP MIQUEL GARCIA

Eva Lootz

Actualitzada 07/07/2019 a les 08:46

Des de l’òptica nostra, la catalana, l’era conceptual passava exclusivament pels nostres artistes, compromesos amb la idea, però també socialment i política. Aquest argumentari no és prou raonable, ja que realment hi va haver altres centres d’artistes del concepte, i Madrid en va ser també protagonista. Potser l’origen va ser més Fluxus que conceptual, amb disciplines més obertes, musicals i poètiques, sempre aixoplugats per instituts estrangers, com l’alemany, que feia difusió dels nous comportaments artístics. Cal no oblidar com Simón Marchán va escriure el llibre sobre els conceptuals, que superava la metodologia del nostre Cirici i Pellicer.

Els conceptuals madrilenys eren més poètics, si més no. Un exemple és el d’Eva Lootz, que ara presenta la seva Petjada a la Vinya dels Artistes de Mas Blanch i Jové, de la Pobla de Cérvoles. Eva Lootz va arribar a Madrid cap al 1967, amb Adolfo Schlosser, un artista com ella, vinculat als nous comportaments i a la naturalesa. Eva havia nascut a Viena el 1940 i aviat es va integrar en el cercle de la Galeria Buades, que era una mena d’espai que va ocupar el que a Barcelona seria la Marisa de la Fuente a la Galeria Ciento, on Eva va exposar l’any 1987. A Buades exposaven els pintors i els del Madrid DF després, com a la Ciento, però la particularitat d’Eva Lootz era ja de bon antuvi la proximitat amb la naturalesa, amb nous materials i amb una idea de feminisme, òbviament.

La seva idea de l’espai va dur-la a les instal·lacions, on incorporava materials com el mercuri o l’aigua com una escultura de concepte, d’idees. Així ho va fer a Metal el 1983, i a la seva presentació a Barcelona del 1987, on també va fer una instal·lació a l’espai de la Sala Montcada de La Caixa, que va jugar un paper rellevant a la Barcelona d’aquella època. A poc a poc, Eva Lootz va anar incorporant en aquestes intervencions materials més diversos, i fins i tot músiques, en uns procediments que implicaven també el dibuix i la fotografia. Una de les instal·lacions més emblemàtiques va ser la del Tinglado 2 de Tarragona del 1991, Arenas Girovagas.

A la Vinya dels Artistes ha instal·lat La Huella, una petjada de sabata femenina a l’inrevés, com si el caminant estigués sota terra i deixés veure enlaire només el taló i la sola, una idea que va més enllà del fet de tocar de peus a terra, ja que el caminant ho fa totalment al contrari. La sabata i la petjada són uns referents iconogràfics d’Eva Lootz, que sempre ha fet servir en diverses obres. És un sinònim de feminisme, de deixar memòria, d’identitat. Aquesta petjada seva unia una olivera que brota del taló, de la base del taló capgirat. És aquesta transgressió la que genera una lectura poètica. L’empremta no s’enfonsa dins el solc, sinó que emergeix, però en sentit oposat i, a més, germina, talment com la idea de dona, de natura. Eva Lootz s’agermana així a les dones conceptuals de la seva generació, a la Fina Miralles, i ens recorda que també hi ha un cànon conceptual masclista, que artistes com ella desmantellen, bastint amb murs de pedra seca un nou territori de les idees i de la signatura.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre