x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

CRÍTICADEMÚSICA
  • JAVIER DE CASTRO

Profund com un oceà

Actualitzada 17/11/2022 a les 08:41
El saxofonista Immanuel Wilkins, durant el concert a Lleida.

El saxofonista Immanuel Wilkins, durant el concert a Lleida.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© El saxofonista Immanuel Wilkins, durant el concert a Lleida.

J.C.

JAZZ

★★★★★

Un gènere ric com el jazz ha mostrat des de fa dècades múltiples formes de representació. Unes de més comestibles que d’altres i, partint del grau d’assimilació i acceptació per part del públic, introduït o no, més populars i menys. Dins d’aquest variat ventall de possibilitats estilístiques, els corrents més avantguardistes sempre han estat els més difícils d’entendre per al gran públic, i han suposat, fins i tot, polèmica i sentiments d’incomprensió durant temps fins a aconseguir ser acceptats.

Li va passar al be-bop davant el jazz tradicional a mitjans dels anys quaranta o al cool i al hard-bop davant el free-jazz i el jazz fusió a finals de la dècada dels seixanta i a començaments de la dels setanta, amb la irrupció afegida de nous elements i formalitats molt trencadors respecte als corrents existents i, per descomptat, acompanyats de nous creadors. En l’actualitat, en plena edat del jazz contemporani, encara que enmig de modes passatgeres i tan canviants, semblaria que el jazz viu en un estat d’avantguarda permanent, encara que la realitat sigui diametralment oposada. Els realment trencadors són pocs i la resta, la majoria, habiten àrees de confort sense evolucionar gairebé.

Entre la nova generació de jazzmen, Immanuel Wilkins destaca per la seua radicalitat i nova visió del gènere havent cridat l’atenció de la crítica i el públic més entès gràcies a la seua exigua producció discogràfica, tot just dos àlbums, Omega (2020) i The 7th Hand (2022), això sí, premiats i aclamats unànimement. Aquests discos i els seus espectacles ens revelen un artista, jove i d’enorme projecció de futur, sobre el qual és difícil apostar cap a on encaminarà els pròxims passos. En l’actuació a Lleida, flanquejat pel pianista Micah Thomas, Tyrone Allen al contrabaix i el drummer Kweku Sumbry, el saxofonista de Filadefia ens va deixar literalment bocabadats presentant-nos en directe el seu últim disc, d’una tirada i sense solució de continuïtat.

Gairebé dos hores de jazz d’altíssima qualitat sense pausa, i amb quatre músics joves donant el millor de si mateixos en una suite de sonoritat èpica i, com he llegit en algun lloc i que jo no podria haver-ho expressat millor, “amb la profunditat d’un oceà”.

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Descobrir
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre