x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

DELIN E DE LAN
  • AMADOR MARQUÉS

Libertat

Actualitzada 23/05/2020 a les 08:45
Eduard Roure

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Eduard Roure

Libertat

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Libertat

SEGRE

Quan mès certeses mos calen, mès percebem eth caractèr inestable, viu e dinamic d’ua realitat que non se dèishe fixar enes nòsti esquèmes conceptuaus. Alavetz, o mos desesperam o, per contra, reflectim era subjectivitat en sòn devier inquièt e dubèrt. Atau, era realitat sonque pòt èster comprenuda coma ua volentat eth fonament possible dera quau ei era libertat. I pensi mentre torni a liéger es poderoses investigacions filosofiques de Schelling sus era esséncia dera libertat umana e es objèctes damb era restacadi, a on remèrque: “Sonque eth qu’a gustat era libertat pòt sénter er imperiós desir de hèr que tot la egale, d’estiener-la per tot er univèrs.” Es talents de libertat definissen aguesta volentat, mès sonque pòden èster motivadi, non pas per un podèr extèrn, senon de forma autodeterminada. Mès de besonh de saber ce coma ei eth món, ei plantejar-se coma se vò que sigue aguest món. Mès tà qu’era libertat sigue viua a de vier tanben natura. Non semblen tan contraposades era libertat e eth món, er esperit e era natura, quan eth còr e era rason validen çò qu’ei de besonh. Mès òc se produsís un combat viu entre era existéncia actuau e transparenta e es desirs escurs, er impuls irrefrenable e era cèga volentat. En tot anticipar-se ar existencialisme, e abantes a Kierkegaard, Schopenhauer e Nietzsche, Schelling ven a díder qu’era pròpria angoisha dera vida posse er òme, esséncia de volentat, a plaçar-se dehòra deth sòn centre vitau de cap tara perifèria a on pogue trobar eth repòs d’eth madeish. Eth dilèma se reconcilie en entèrn devier des causes, que morissen e tornen a nèisher a un nau dia, pr’amor qu’ena existéncia, i é era esséncia.

Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre