x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

DES DEL CANYERET
  • SIMEÓ MIQUEL

Una sentència política, dictada per un tribunal polititzat, en un judici polític

Actualitzada 15/10/2019 a les 09:51
Una sentència política, dictada per un tribunal polititzat, en un judici polític

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Una sentència política, dictada per un tribunal polititzat, en un judici polític

SEGRE

No puc recomanar al lector que faci l’esforç de llegir els cinc-cents folis de la sentència dictada ahir pel Tribunal Suprem. Francament, no val la pena. Ni tan sols, i això encara és més greu, a aquells que vulguin millorar els seus coneixements jurídics i pensin que el tribunal més alt del sistema jurisdiccional espanyol s’haurà volgut lluir en una sentència com aquesta. Tampoc s’ho val. Els puc recomanar la lectura de sentències de l’Audiència de Lleida, que els faran molt més profit. Aquesta sentència és un artefacte documental que pretén castigar la conducta dels polítics i dirigents socials catalans encausats, però evitant condemnar per rebel·lió, per por de la possible censura de la justícia europea. Tot i l’escarni que l’estat va fer del tribunal “provincial” de Schleswig-Holstein, quan va decidir no acceptar l’euroordre per rebel·lió, ara resulta que tot un Tribunal Supremo no s’atreveix a condemnar per aquest delicte perquè tem que Estrasburg opini el mateix. I si no hi ha rebel·lió, com no n’hi ha, tal com la majoria de penalistes han considerat, per manca de la violència necessària, què hauria d’haver fet un tribunal imparcial? Doncs absoldre i condemnar, si de cas, per desobediència. Però això és impensable en el cas d’aquest tribunal, que ha assumit com a tasca pròpia la defensa de la unitat de la pàtria. Per aquest motiu, en primer lloc, manté l’existència de violència contra tota lògica, perquè no sigui dit. I, tot seguit, per no haver de castigar per rebel·lió, s’inventa un nou concepte de sedició basat en el suposat engany dels polítics encausats sobre la població per fer-los creure en un camí cap a la independència que, en realitat, segons el tribunal, era inexistent. Suposant que això fos cert, algú pot trobar normal, llevat de ses senyories, que per aquest engany s’imposin penes de 9 a 13 anys de presó? Porto pràcticament tota la vida reivindicant que el dret és, per sobre de tot, sentit comú. Això ni és sentit comú ni és dret: és l’intent d’imposar penes semblants a les de la rebel·lió per un camí diferent i, si ho pensem bé, absurd.

L’absurd també es posa en relleu si tenim en compte que aquesta construcció artificial es veu obligada també a responsabilitzar els dirigents d’Òmnium i l’ANC, que no eren polítics i, de retruc, també totes aquelles persones que van participar en les mobilitzacions del 2017, com a coautors dels “tumults” que van donar lloc a la sedició. És clar que això posa en entredit la mateixa essència del dret de manifestació, però fa possible el resultat polític que la sentència persegueix, que poc té a veure amb el dret i la justícia.

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre