En aquestes dates es repeteixen auguris i objectius per a l’any tot just encetat. Els primers poden ser favorables o adversos, depenent...

Homenatge a Teresa, com la cançó de l’Ovidi. Per la meva nova feina, me’

No voldria pecar d’optimisme –un pecat, venial, de què no acostumo a abusar, com saben els que em llege...

Sentint alguns conveïns i, sobretot, conveïnes, com la meva perruquera, en els quals un cert esperit romàntic –amarat ...

Quan era més jove (a l’edat que ja començo a traginar, potser s’escauria més escriure “quan no era tan...

No crec que pugui tornar a circular per alguna de les rotondes de la Ll-11, entre Lleida i l’accés als Alamús, on sovint ...

A banda dels preceptius excessos gastronòmics, etílics i sentimentals, hi ha tres ritus, esdevinguts ja per a mi tradicions ent...

Anit vaig somiar que tornava a Manderley... Així comencen la novel·la gòtica de Daphne du Maurier, publicada en 1938, i ...

Deu dies després que en vinguem nosaltres, l’Anna Agustí marxa cap a Roma. Hi viatja tan sovint que s’hi sent com a...

El meu vell amic Pere Clos, feliçment jubilat –per bé que els tipus actius com ell no acaben de plegar mai– de la s...

Dies enrere abordava aquí el problema del despoblament rural, que afecta de ple part de les terres de Lleida, i aplaudia la voluntat e...

T

ardes curtes, nits llargues –de vegades massa llargues, quan les has de passar sol–, comença a refresc...

Sis dies a Roma –ja ho vaig explicar dijous– i sis dies plovent. Mala sort, però pitjor hauria sigut Venècia, amb l...