Quan era més jove (a l’edat que ja començo a traginar, potser s’escauria més escriure “quan no era tan...

No crec que pugui tornar a circular per alguna de les rotondes de la Ll-11, entre Lleida i l’accés als Alamús, on sovint ...

A banda dels preceptius excessos gastronòmics, etílics i sentimentals, hi ha tres ritus, esdevinguts ja per a mi tradicions ent...

Anit vaig somiar que tornava a Manderley... Així comencen la novel·la gòtica de Daphne du Maurier, publicada en 1938, i ...

Deu dies després que en vinguem nosaltres, l’Anna Agustí marxa cap a Roma. Hi viatja tan sovint que s’hi sent com a...

El meu vell amic Pere Clos, feliçment jubilat –per bé que els tipus actius com ell no acaben de plegar mai– de la s...

Dies enrere abordava aquí el problema del despoblament rural, que afecta de ple part de les terres de Lleida, i aplaudia la voluntat e...

T

ardes curtes, nits llargues –de vegades massa llargues, quan les has de passar sol–, comença a refresc...

Sis dies a Roma –ja ho vaig explicar dijous– i sis dies plovent. Mala sort, però pitjor hauria sigut Venècia, amb l...

Sis dies a Roma, sis dies plovent, que ja és ben estrany, fins i tot al novembre, a la normalment assolellada capital d’

Al final de la presentació a l’IEI, el passat 26 de setembre, del volum Del fonoll a la neu, antologia de Miq...

Arribo a la conclusió

Dilluns a mitjanit, vint-i-quatre hores després de saber-se els resultats de la jornada electoral de la vigília, l’amic P...