x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

DIS_SUPLEMENT
  • SEGRE

Quimeres

Actualitzada 02/12/2019 a les 15:03
DIS logo gran

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© DIS logo gran

EDITORIAL


Podem entendre utopia com la concepció imaginària d’una societat ideal o una il·lusió irrealitzable. Tot depèn del grau d’optimisme de cadascú. La diferència entre “allò que és” i “allò que hauria de ser” marca el camí que va encetar Thomas More al segle XV, com recorda l’antropòleg Carles Feixa en aquest número, tot i que des del començament de la història sempre hi ha hagut persones, sobretot pensadors, disconformes amb la societat que els ha tocat viure i han imaginat situacions ideals. Només cal llegir La República de Plató. Ara bé, cal no oblidar que totes les societats utòpiques, quan s’han intentat dur a la realitat han acabat, d’una manera o altra, en fracàs. Segurament, aquell espai ideal buscat és molt diferent segons els anhels i les quimeres de cada societat i fins i tot cada persona, per això avui hem volgut que ens en parlessin des de diferents punts de vista. Un d’aquests, injustament des de la presó de Lledoners, per defensar uns ideals. El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, reclama el poder de la força col·lectiva per arribar a aquell ideal somniat, però sobretot, per lluitar de manera no violenta i, per damunt de qualsevol altra cosa, lliure (físicament o mental) per aconseguir els objectius d’una societat. Feixa, per la seva part, compara els diferents moviments socials dels darrers anys que han tingut l’afany de canviar l’statu quo amb algunes de les grans obres literàries o filosòfiques que n’han parlat al llarg de la història. De la mateixa manera, el fragment final del lúcid assaig Els bons salvatges, del filòsof de la Granja d’Escarp Ferran Sáez –que recuperem en aquest número del DiS– ens recorda que les utopies, en general, acaben degenerant en distopies, totalitarismes o exclusions i que l’actual moment de la història està ple de perversitats polítiques i ideològiques –si es vol, a vegades per ingenuïtat– que no estaria de més analitzar. Per últim, l’historiador Joan Sagués se centra en com a Lleida l’experiència revolucionària de 1936 també buscava la seva particular utopia i en com ho va recollir la premsa del moment com Combat, Acracia i UHP. No cal dir que el resultat aconseguit no va ser pas una societat ideal. Sigui com sigui, malgrat que les utopies fins ara no hagin funcionat, el cert és que la seva funció crítica és indubtable. I la crítica és indispensable per avançar. ?

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre