x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

  • JAUME PONT

Pedrolo: figura amb paisatge

Actualitzada 25/02/2019 a les 14:05
DIS logo gran

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© DIS logo gran

Xavier García (ed.)
Tàrrega, Ciutat del Mecanoscrit (Pedrolo, pas a pas, mot a mot)
Ajuntament de Tàrrega / IEI, 2018

Des de la capital de l’Urgell, Xavier García ens sorprèn, un cop més, amb la publicació d’un dels seus indispensables artefactes creatius: Tàrrega, Ciutat del Mecanoscrit. (Pedrolo: pas a pas, mot a mot), un caixa-estoig d’edició primorosa (tipografia, disseny, papers, format...) que ens descobreix la petjada de la ciutat targarina en l’obra de l’autor de Mecanoscrit del segon origen. El contingut d’aquesta edició del centenari de Pedrolo parla per ell mateix: “en primer lloc, i a manera de pròleg, un plec-acordió amb un poema original d’Enric Casasses (Visita a la senyora Soler) confegit lúdicament, vers a vers, amb títols d’obres de la ingent contribució narrativa pedroliana; com a segona fita se’ns presenta una carpeta amb setze Punts de Lectura que, talment un itinerari per la vella Tàrrega, contextualitza diversos fragments narratius amb fotografies, dibuixos, caricatures, retrats de l’escriptor i un planell de localitzacions; en tercer lloc, ens trobem amb un quadern de 50 pàgines de l’editor, X. García (Figura amb paisatge, per exemple: Pedrolo de Tàrrega), a manera d’estudi central i guia de tota la proposta: descobrir les empremtes de Tàrrega i el seu paisatge urbà en el baticor de l’obra de Pedrolo; i en darrer terme, a l’abric del mateix tombant lúdic del pròleg, posen epíleg a aquest llibre-container uns mots encreuats de Màrius Serra (Els mots empedrolats) que tenen també com a motiu diversos referents del món creatiu de l’escriptor de l’Aranyó”.

Els llocs d’aquest itinerari que ens proposa Xavier García ho són tot menys simples localitzacions rígides i estàtiques; ben al contrari, la seva fita comença en el moviment, en el viatge que plana per cases, places, carrers, parcs, termes i llogarets de la vella Tàrrega –la Benaura del Mecanoscrit–, per tal de quallar, després, en la plenitud de l’imaginari narratiu del nostre autor. Perquè, més enllà de l’empremta concreta de l’espai i el temps on s’insereix el lloc concret –del Pedrolo infant que amb ulls esbatanats assisteix a la proclamació de la II República des del balcó de l’Ajuntament de Tàrrega, al flanêur que passeja pel parc de Sant Eloi, pel carrer Major i la plaça del Carme, o, en fi, es deixa arrabassar, exultant, pel “garigall de veus que enraonen o criden” al mercat del carrers d’Agoders i del Carme–, l’important aquí és el teixit narratiu que tot això acaba conformant. D’aquesta manera, la noció de lloc s’integra com a signe i com a símbol. O dit amb altres paraules: d’una banda, el particular s’universalitza i, de l’altra, els llocs de la geografia exterior targarina, eminentment urbana, perfilen un paisatge interior pedrolià, íntim diríem, carregat d’emocions i de fondàries psicològiques d’indubtable interès novel· lesc o biogràfic. N’és un bon exemple aquest fragment del Diari 1986 que acompanya un dels Punts de Lectura: “Avui fa anys que es proclamava la segona República espanyola. Era el trenta-u i jo acabava de fer els tretze. Recordo molt bé que, a Tàrrega, la proclamació fou feta des de la balconada de l’Ajuntament i que a la plaça Major hi havia una gran gentada que aplaudia i cridava. I recordo també que jo hi era, a tocar dels porxos de can Negret, la peixateria ara ja desapareguda. Ens pensàvem, o es pensaven (era massa jovenet per preocupar-me’n gaire, personalment, tot i els meus entusiasmes republicans) que amb la fugida d’Alfonso XIII, el Cametes, ens havíem tret definitivament de sobre els Borbons”.

Xavier García ha estat, i és, un del estudiosos centrals de l’obra de “l’inveterat grafòman” que fou Manuel de Pedrolo. I ho és, no podia ser d’altra manera, fent-se ressò d’aquell “radical concepte [pedrolià] de la creativitat” i d’aquella “imatge de l’autor que compromet el seu ésser en cada ratlla”. Una obra tan estimulant i creativa com Tàrrega, Ciutat del Mecanoscrit ens ho confirma, un cop més, a bastament
Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre