Pot fer-se pitjor

Podem imaginar l’angoixa i la indignació dels hotelers, comerciants i veïns en general de les comarques de la Cerdanya i del Ripollès perquè a les comarques de Lleida vam viure també, en el ple estiu, una decisió semblant. Dol veure com quan tot just l’economia presenta lleus símptomes de millora i de sobte una decisió governamental malmet totes les esperances posades en la recuperació. La impotència i la desesperació s’apoderen de tot. Encara tenim a la retina les reaccions d’alguns representants del sector comercial de Lleida davant d’unes autoritats incapaces d’afrontar la situació amb realisme i esperit solidari. Estem d’acord, cal frenar l’expansió descontrolada del virus i l’obligació dels governants és actuar amb determinació en defensa de la vida i de la salut pública com a tasques prioritàries. No té cap sentit aprovar unes mesures dissabte, publicar-les al DOGC en dilluns i esperar a dimarts per obligar a tancar bars, comerços, hotels i estacions d’esquí de dos comarques quan ja estaven fetes les reserves, encarregats els aliments i proveïdes les neveres. Serà millor que els encarregats d’organitzar el procés electoral del proper mes de febrer trobin una excusa, i els arguments legals corresponents, per ajornar-les sine die perquè altrament la indignació ciutadana pot donar pas a reaccions més pròximes a l’antipolítica que a una assenyada reflexió sobre el govern que més ens convé a tots els catalans. Aquest és un govern que ningú voldrà defensar. Pot fer-se pitjor, però llavors ja t’inscriuen en el llibre Guinness dels rècords.