Reveig Casablanca i constato com de bé la tracten els anys. Perviu inalterable, en el temps i fora del temps, en el...

Suposo que no és gens atzarós que la paraula mar sigui masculina i femenina alhora. Utilitzem la primera pot...

Els records són, a vegades, una tarda d’un diumenge d’estiu mentre plou. La xafogor accentuada per cada gota de pluja sobr...

És en els extrems on un es manifesta. En el fred, radical, com ens ha ensenyat el cinema o la literatura, els éssers humans bus...

Recordo que, de petit, odiava anar al barber. I ja no diguem a la perruqueria, en una sessió

Els poetes moren. També els poetes moren. I als vius que els sobrevivim no ens consolen els poemes que han escrit, les hores felices i...

En la primera democràcia espanyola, només teníem blancs i negres, bàndols de dretes i esquerres, i algun toc pint...

De miracles, gairebé no n’hi ha. I en una societat que té per bandera la raó impenitent, encara menys. Però...

Sempre he cregut que la diversificació d’idees, de forces polítiques, de vectors que funcionen de contrapès, enriq...

Fèlix Larrosa parla de si mateix en tercera persona. És un costum que ha heretat d’il·lustres predecessors en la h...

Hi ha vida. T’aixeques, treballes, et relaxes, rius i plores, dorms, mires, voltes, olores, menges, toques, penses i fins i tot saps. H...