x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

LES CENDRES
  • TXEMA MARTÍNEZ

Fum

Actualitzada 13/08/2019 a les 10:02
Les cendres

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Txema Martínez

SEGRE

Quan era petit, un professor que teníem ens enviava a un bar de Doctor Combelles a comprar-li tabac. No era cap càstig. Al contrari. Era una recompensa que et feia sentir que confiava en tu, fins i tot en el més sagrat dels vicis, eres un dels seus preferiti. Aquell local avui és un restaurant de kebabs.

Els meus germans grans, amb qui em portava molts anys de diferència, quan venien a casa també em feien anar a comprar-los tabac. En aquest cas no era cap honor, més aviat una molèstia, però els estimava i em semblava que així els feia feliços. Així que anava al lechero, el repartidor porta a porta de llet oficiós del barri, que també regentava el bar de la cantonada de Canonge Brugulat, que avui és un bar de putes russes. Em coneixia i em venia el tabac.

El meu germà fumava Ducados, perquè li agradava el sabor intens del negre i perquè hi veia una mena de símbol proletari, de fum de matinada vora la fàbrica. Una militància que li va durar tota la vida, des del cigarro de bon dia fins al de bona nit, fins que un càncer de pulmó el va matar als 54 anys. El de pulmó és l’únic càncer que t’assenyala, hi ha en ell una estranya càrrega moral, religiosa. I ja no va poder fumar més.

La meva germana fumava Winston, o Marlboro, perquè era més sofisticada i ja formava part d’una altra generació, més imbuïda de la cultura americana. En una dona, el tabac aleshores, a l’Espanya dels anys seixanta i setanta, es considerava una bandera de la rebel·lió i l’elegància: només les grans actrius nord-americanes i les revolucionàries franceses fumaven. I una dona amb un cigarro encès a la mà era molt transgressor.

Jo vaig començar a experimentar-ho a l’adolescència. Si volies ser un home autèntic, havies de fumar. Jo creia que el súmmum de l’elegància era fumar Lucky Strike. El nom ja ho deia tot. A l’adolescència, has de fumar, beure alcohol i intentar follar tant com puguis. Això és el que esperen els adolescents els uns dels altres. Però el tabac em marejava i la gràcia aviat va deixar de tenir-ne. Així que, per sort, allò em va portar als havans, que he seguit fumant fins avui. Fa molts anys, en un bar de la plaça Paeria, mentre em fumava el meu puro una dona asseguda a la vora em va dir: “Cada puro que et fumes és un clau al teu taüt.” Era una dona gran. Ja deu ser morta.

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre