35 anys com a referència

Des que a la tardor de 1982 un grup de joves periodistes i inversors va unir les seves forces per llançar un nou diari i va decidir batejar-lo amb el nom del riu que creua la nostra ciutat, tots hem canviat molt i Lleida s’ha convertit en una capital universitària i en la referència agroalimentària de Catalunya i Espanya. Aquell ja llunyà setembre del 82, jo treballava com a enginyer agrònom a l’Iryda després d’aprovar la meva oposició, que em va permetre traslladar-me de Pontevedra a Lleida. I estava a punt de presentar-me per primera vegada a unes eleccions sense saber que, amb el temps i fins avui, serien vuit les vegades que els lleidatans dipositarien en mi la seva confiança.

Al principi, va ser la simple curiositat; perquè, com a bon lector de diaris, sempre m’ha agradat esmorzar amb el diari sobre la taula i estar atent a les noves publicacions que apareixen; però després ja va ser obligació, costum i afició. SEGRE es va convertir aviat en referència de la premsa lleidatana igual com altres rotatius nacionals i regionals que van aparèixer també en aquells anys i que enriquien un panorama informatiu que, aquí també, necessitava nous productes, noves idees i nous formats per adaptar-se a una època en què Espanya i els espanyols iniciàvem el camí que ens ha permès convertir-nos en una potència europea.

Com tots els que ens hem dedicat durant els últims 35 anys a aquesta apassionant tasca que és servir i representar els altres a les institucions, he tingut l’honor de veure reflectit el meu acompliment diari a les pàgines de SEGRE. En la meva relació amb el diari, s’han produït complicitats i desacords; però vull reconèixer que, al final, han pesat més les primeres i SEGRE m’ha dispensat al llarg d’aquests anys un tracte amistós i entranyable.

Però, sobretot, vull també destacar el valor del treball d’uns professionals que, en aquests anys, han contribuït al desenvolupament democràtic del nostre país i sense els quals ens hauria resultat a tots molt difícil entendre els coms i perquès de l’esdevenir lleidatà dels últims cinc lustres.