x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

PRIMERA ESMENA
  • JOSEP GRAU

Alegria

Actualitzada 14/06/2021 a les 08:32
Alegria

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Alegria

SEGRE
Josep Grau

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Josep Grau

Josep Grau

A la mort l’has de tractar com tractes aquell pesat que et dona un cop a l’esquena mentre tu estàs ocupat en alguna cosa molt més interessant. No ens hem mogut de Montaigne. “Vull que la mort em trobi plantant les meves cols, però despreocupat d’ella, i encara més del meu jardí imperfecte.” El jardí com a espai de transcendència. La floració com a embriaguesa. El jardiner canta a la terra que vindrà. Espera. Sempre espera la floració de l’any que ve. Que els lliris lliregin. Que floreixin al costat de les tombes. Que anunciïn la resurrecció. El moribund lluita per respirar un aire nou, com si el nostre l’ofegués. Respira quan expira. Ofereix la mà a una cosa que només ell pot atrapar. Per això la treu de sota la manta. Si li dones la teva, te la soltarà. Deixa’l marxar. Yeats afirma: “Ni temor ni esperança assisteixen/ un animal moribund;/ un home sent acostar-se el seu final/ tement i esperant-ho tot.” Per tant: “l’home ha creat la mort.” La malaltia dels dies finals és com si et portessin el compte de cop. Saps que la veritat és inabastable, però això no és motiu per al cinisme.Has de renunciar a qualsevol excés d’esperit crític que destrueixi l’entusiasme. L’odi impedeix l’amor. Fins i tot el propi. Callar té un punt de saviesa si ningú t’hi obliga. Però Joan Margarit va acabar els seus dies parlant, i ho va fer en nom de l’alegria, que “sempre deixa el seu rastre en algun vers”. El més difícil és fer les coses fàcils. La raó final no és una raó sinó un amor. La raó final és Raquel. “Dins meu hi ha un temporal de vent i pluja/ i poc temps per comprendre”, comença el poema de Margarit que Pere Rovira va llegir en l’homenatge que es va fer al nostre poeta al Liceu, amb l’Adagio de Barber de fons. I acaba: “Els ulls cap a la llum però, per dins,/ més fonda cada dia, la negror/ i alhora, poderosa, l’alegria.” Rovira va escollir aquest poema perquè hi surt, “poderosa”, la paraula alegria. Portava una samarreta amb el nom d’un amic de tots dos: Bach. Un altre amic de tots dos, Vicente Gallego, va escriure:

“Así has llegado a ser, dura en tu luz,
desnuda y seca, seca
como la misma muerte,
como la muerte entera, mi alegría.”

Són paraules definitives. “Poderoses”. Tant, que el poema es titula Cumplimiento.

 

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Descobrir
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre