x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Tots els plans de resposta a la sentència del 'procés'

  • EFE
Actualitzada 10/10/2019 a les 10:48
Partits i entitats independentistes preveuen protestes immediates, mobilitzacions sostingudes en el temps i accions de desobediència civil
Des de la plaça Ricard Viñes fins a la plaça del CAP de Cappont, que en les properes setmanes serà rebatejada com a 'De l'1 d'Octubre'.

En actualització...

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Manifestació a Lleida pel segon aniversari de l'1-O / Foto: Itmar Fabregat

Partits i entitats independentistes es preparen per reaccionar a la sentència del "procés", que preveuen condemnatòria i contra la qual hi haurà protestes immediates, mobilitzacions sostingudes en el temps i accions de desobediència civil. Aquests són els seus plans de resposta civil i política:
1. ANC
La Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha estat l’organitzadora de les grans manifestacions independentistes des del 2012, encara que ha anat perdent protagonisme en els últims temps, per les seues friccions amb els partits sobiranistes i per l’aparició d’altres factors de mobilització, com els Comitès de Defensa de la República (CDR).

Tot i així, l’ANC exercirà un paper central en les mobilitzacions postsentència, que ja ultima i que comprenen diferents fases:
 
  • Mobilització "immediata" tot just conèixer-se la sentència. L’ANC vol una resposta "espontània" de la gent, que cita a baixar al carrer a "fer soroll" en senyal de protesta o a parar el cotxe i fer sonar el clàxon. A més, proposa una enganxada massiva de cartells als carrers per reivindicar la independència.

     
  • Concentracions a les 20.00 hores el dia de la sentència. A través de les xarxes socials, l’ANC i Òmnium Cultural convocaran mobilitzacions en diferents punts de Catalunya.
     
  • "Marxes per la llibertat". També conjuntament amb Òmnium, l’ANC preveu que el dimecres posterior a la sentència s’iniciïn cinc marxes a peu des de Girona, Vic, Berga, Tàrrega i Tarragona, en direcció a Barcelona, que poden col·lapsar la xarxa viària catalana durant tres dies. Per completar els recorreguts, es plantegen etapes d’uns 20 quilòmetres, fins arribar a Barcelona divendres, justament el dia en què hi ha convocada una vaga general.
2. ÒMNIUM CULTURAL
L’expectació a Òmnium Cultural davant de la sentència és màxima, ja que el seu president, Jordi Cuixart, és un dels processats que espera veredicte, després de gairebé dos anys de presó preventiva.

L’entitat, a diferència de l’ANC, ha conreat les seues relacions més enllà dels actors independentistes, a la recerca de suports més transversals en defensa dels "drets civils i polítics", i alguns dels seus actes han congregat els comuns i els sindicats.

Ara per ara, Òmnium ha convocat mobilitzacions conjuntament amb l’ANC, com les concentracions del dia que es publiqui la sentència o les anomenades "Marxes per la llibertat".
3. TSUNAMI DEMOCRÀTIC
Sorgida l’agost d’aquest any, amb crides a la desobediència civil pacífica que habitualment propugna, entre altres, el propi Cuixart, la plataforma Tsunami Democràtic pretén encarrilar les protestes posteriors a la sentència recorrent al poder mobilitzador de les xarxes socials.

La plataforma, la direcció de la qual es manté en secret, acumula ja més de 61.000 seguidors a Twitter i més de 107.000 subscriptors al seu canal de Telegram, a través del qual llançarà les seues crides a la mobilització, insistint que sigui pacífica, sense caure en imatges com les protagonitzades en ocasions pels CDR.

En les últimes setmanes, activistes de Tsunami Democràtic han ocupat sucursals bancàries i seus d’empreses de l’Ibex-35 i, de cara al dia de la sentència, la plataforma ha animat els seus subscriptors a preparar-es per sortir de casa o del seu treball amb "una ràdio, calçat còmode i menjar i aigua per passar un dia" fora.

També ha cridat als estudiants a "buidar les aules" de les universitats i a afegir-se a les columnes de manifestants que surtin de cada campus.
4. ELS CDR
Amb una estructura igualment oculta després de l’anonimat, però molt més anarquitzant i descentralitzada, els CDR segueixen actius encara que en les últimes setmanes, arran de l’empresonament de set activistes per preparar presumptament accions terroristes, les seues mobilitzacions semblen haver perdut força.

Continua sent una organització atípica, sense caps visibles, i incòmoda per a l’independentisme oficial, que la identifica com la baula incontrolable del moviment sobiranista, que pot esquerdar el relat de la no-violència i que l’últim any ha protagonitzat diversos xocs amb els Mossos d’Esquadra.

De moment, els CDR ja han anunciat la seua adhesió a les "Marxes per la llibertat", sota el lema "Comença la revolta".
5. EL GOVERN DE QUIM TORRA
Al marge de les manifestacions ciutadanes, l’atenció política quan es doni a conèixer la sentència estarà enfocada també en la resposta institucional que ofereixi el Govern de Quim Torra.

El president de la Generalitat ja ha avançat que la resposta l’haurà de solemnitzar el Parlament -encara que no ha volgut anticipar la seua concreció- i ha avalat obertament la "desobediència civil".

Hi ha hagut un intens debat intern a JxCat i ERC, els dos socis del Govern, sobre si cal preveure també la desobediència institucional -a risc que l’Estat apliqui de nou l’article 155 de la Constitució-, si cal convocar eleccions en clau "referendaria" o si es pot considerar altres opcions.
6. EL PARLAMENT
Les forces sobiranistes planegen la convocatòria d’un ple específic al Parlament per acordar una resposta que, segons Torra, ha de passar per "la democràcia, els drets humans i el dret a l’autodeterminació".

En el debat de política general de finals de setembre, el ple del Parlament va aprovar una resolució de la CUP -amb suport de JxCat i ERC- en la qual es reivindicava la "legitimitat de la desobediència civil i institucional" per defensar "drets civils, polítics i socials". El Parlament també va aprovar resolucions en defensa d’una amnistia per als condemnats.

Des dels ajuntaments catalans, els partits independentistes també promouran iniciatives per reaccionar a la sentència.
7. ELS CONSTITUCIONALISTES
Des de Ciutadans, el PSC i el PPC se segueixen amb expectació els moviments previs que s’emeti la sentència i s’insisteix a citar el Govern i els responsables polítics dels Mossos d’Esquadra a garantir els drets no només dels qui es manifestin sinó també dels que no s’afegeixin a les protestes.

Societat Civil Catalana (SCC) ja ha advertit que el constitucionalisme respondrà amb una "una onada tranquil·la de transformació i obertura" al "tsunami d’insurgència" de l’independentisme després de la sentència del 'procés'.

Els seus precedents són les multitudinàries manifestacions per la unitat d’Espanya dels dies 8 i 29 d’octubre de 2017 a Barcelona, en plena acceleració independentista després del referèndum unilateral de l’1-O.
8. ELS COMUNS
Catalunya en Comú Podem busca mantenir un perfil propi, rebutjant el judici del 'procés', denunciant la retallada de "drets i llibertats" per part de l’Estat i donant suport a l’autodeterminació, però alhora distanciant-se de JxCat, ERC, la CUP i l’ANC en la seua defensa de la independència.

Els comuns tindran la seua pròpia agenda reivindicativa quan es conegui la sentència i s’uniran a aquelles mobilitzacions que realment considerin transversals, en defensa dels drets civils i polítics.
9. ELS SINDICATS
Els sindicats independentistes Intersindical-CSC i Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), de caràcter minoritari, han convocat una vaga general a Catalunya per al 18 d’octubre, preveient que el Suprem ja haurà emès la seua sentència.

No s’han afegit a ella els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, que mantenen una posició semblant a la dels comuns, de suport als drets civils i polítics però també procurant no barrejar-se amb els lemes independentistes.
10. INTERNACIONALITZACIÓ
L’independentisme vol que les protestes contra la sentència tinguin eco internacional i moguin l’opinió pública dels països europeus i els seus governs a donar un toc d’atenció a Espanya.

Les entitats sobiranistes promouran concentracions en aquells països on tinguin bases i estructura organitzativa.

El Govern també farà campanya de denúncia davant d’executius i institucions internacionals. De fet, Torra i el conseller d’Acció Exterior, Alfred Bosch, es van reunir aquest dimarts amb els delegats de la Generalitat a l’exterior per preparar les accions i els missatges a difondre després de la sentència.
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre