x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

ESNOTICIA

El Suprem inhabilita Torra i indigna l'independentisme, que surt al carrer

Actualitzada 29/09/2020 a les 09:07

El Suprem va confirmar ahir la pena d'any i mig d'inhabilitació imposada a Quim Torra per no retirar una pancarta per la llibertat dels presos del procés abans del període electoral de les generals de l'abril del 2019. La resolució va provocar el rebuig unànime de l'independentisme i de milers de ciutadans que van protestar als carrers de tot Catalunya.

Torra, acompanyat del seu Govern en ple, ahir, durant una compareixença per valorar la resolució.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Torra, acompanyat del seu Govern en ple, ahir, durant una compareixença per valorar la resolució.

ACN

El Tribunal Suprem va confirmar ahir per unanimitat la condemna d’inhabilitació imposada a Quim Torra pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per desobeir un mandat de la Junta Electoral que l’obligava a retirar de la façana del Palau de la Generalitat una pancarta en la qual es llegia el lema “Llibertat presos polítics i exiliats” a causa del període electoral de les generals del 28 d’abril de l’any passat. La resolució, que segons fonts jurídiques es va redactar la setmana passada però que no es va publicar a causa de la celebració de l’acte d’entrega de despatxos judicials a Barcelona, va ser aplaudit per PP, Vox i Cs, que van exigir la convocatòria immediata d’eleccions, igual que el PSC i els comuns. Els partits independentistes, en canvi, van condemnar que els tribunals espanyols “ataquin” de nou les institucions catalanes.

I és que la sentència en la qual cinc magistrats de l’alt tribunal ratifiquen la resolució del TSJC constata que Torra va mantenir una “resistència contundent, reiterada, contumaç i obstinada a acatar un mandat investit d’autoritat i dictat d’acord amb la legalitat”, que era l’emanat de la Junta Electoral. Així mateix, van deixar clar que en aquest procediment no han entrat a valorar “la condemna des de la perspectiva de la llibertat d’expressió” de Torra sinó que han examinat si la presidència de la Generalitat com a institució es va sotmetre al principi de “neutralitat” durant el període electoral. Igualment, el tribunal, compost per tres magistrats que van formar part del que va condemnar a penes d’entre 9 i 13 anys de presó els líders de l’1-O fa escassos dotze mesos, va destacar que el fins ara president “en tot moment, anteriorment, durant i després del judici oral, no ha negat l’exhibició de pancartes i altres símbols en edificis públics dependents de la Generalitat, en especial a la façana del Palau, ni la seua negativa a complir les ordres de la Junta Electoral”. Així les coses, en un temps “rècord” de dos hores, segons juristes, el Tribunal Suprem va donar trasllat de la resolució al TSJC que, a primera hora de la tarda, la va fer arribar a Torra perquè s’executés immediatament.

Després de ser-li notificada la sentència ferma d’inhabilitació, Quim Torra va fer una última al·locució des del Palau de la Generalitat, en la qual va fer una crida a la “ruptura democràtica” amb l’Estat per assolir la independència de Catalunya. Acompanyat pel Govern en ple, va instar que les pròximes eleccions al Parlament es converteixin en una nou “plebiscit” que confirmi el resultat de l’1-O. Així mateix, va demanar que siguin un punt d’inflexió i va insistir en la necessitat que l’independentisme recobri la unitat. En una declaració institucional en català i anglès, i en què es va referir en repetides ocasions a la crisi sanitària i a la necessitat d’atallar-la costi el que costi, Torra es va posar al servei de Catalunya per contribuir a l’autodeterminació des d’altres llocs, alhora que va advertir una altra vegada que les institucions autonòmiques entorpeixen el camí cap a la independència. “Empenyeu, sou l’única esperança de sortir del pou”, va advertir els ciutadans. Torra, inhabilitat per a l’exercici de càrrec públic durant un any i mig, també va avançar que recorrerà aquesta sentència al Tribunal Constitucional i que després portarà el cas a la Justícia europea. D’altra banda, també va donar les gràcies als seus consellers, començant pel vicepresident, Pere Aragonès, que ara assumirà algunes de les seues funcions, i la consellera de Presidència, Meritxell Budó. A més, va tenir paraules d’agraïment per a la seua família.

Minuts després d’acomiadar-se de la Generalitat aplaudit pel seu Govern, Torra va sortir a la porta del Palau i va sostenir a les mans la pancarta per la qual els tribunals espanyols l’han apartat del càrrec. Per la seua banda, centenars de persones s’amuntegaven a la plaça de Sant Jaume per mostrar-li suport. El president inhabilitat, juntament amb la seua esposa, va ser rebut amb un bany de multituds. Avui es veurà amb els presos al centre penitenciari de Lledoners i també parlarà amb els exiliats.

Un pols amb la JEC que el fiscal va dur als tribunals

L’origen de la inhabilitació de Quim Torra com a president de la Generalitat es remunta al 2 de juny del 2018. L’acabat de nomenar cap de l’administració catalana va penjar una pancarta amb el lema “Llibertat presos polítics i exiliats” a la façana del Palau de la Generalitat, un símbol més de la fi d’un 155 que s’esllanguia. Després de la convocatòria de les generals del 28 d’abril de l’any passat, Ciutadans va presentar una demanda a la JEC perquè Torra retirés el lema durant el període electoral. El president es va negar a acatar el mandat de la Junta Electoral i, finalment, la Fiscalia el va acusar de desobeir i el va portar als tribunals.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre