x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

TRIBUNALS

La nobel de la pau Suu Kyi és condemnada a quatre anys de presó a Birmània

Actualitzada 06/12/2021 a les 18:42
La nobel de la pau Suu Kyi és condemnada a quatre anys de presó a Birmània

La nobel de la pau Suu Kyi és condemnada a quatre anys de presó a Birmània

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Imatge d'arxiu d'Aung San Suu Kyi mentre pronuncia un discurs al Parlament, a Birmània

EFE/ Hein Htet

La deposada líder birmana i nobel de la pau, Aung San Suu Kyi, va ser condemnada aquest dilluns a quatre anys de presó en la primera sentència pels diversos judicis a què s’enfronta sota la junta militar que va prendre el poder en el cop d’Estat del passat 1 de febrer a Birmània (Myanmar).

Fonts properes al procés, que no poden identificar-se per por de represàlies per part de la junta, van precisar que Suu Kyi, de 76 anys, va ser sentenciada a dos anys de presó pel delicte d’incitació contra els militars i a uns altres dos anys per vulnerar la normes de la covid-19.

Hores més tard, la televisió estatal MRTV va anunciar que la nobel de la pau passarà dos anys sota arrest en el seu actual centre de detenció, una sentència reduïda després que el líder de la junta militar, Min Aung Hlaing, li atorgués un indult parcial.

Suu Kyi, que va ser detinguda quan l’Exèrcit va prendre el poder, ha romàs aïllada en una localització secreta en els últims mesos, però en cap moment no s’ha donat a entendre que fos en una presó.

El delicte d’incitació, segons l’article 505 (b) del Codi Penal, es refereix a diversos comunicats enviats pel partit de Suu Kyi, la Lliga Nacional per la Democràcia (LND), per oposar-se al reconeixement de la junta militar poc després del cop.

La violació de les normes per la pandèmia es deu a diversos actes electorals celebrats per Suu Kyi abans dels comicis de novembre de 2020.

L’exmandatària va ser sentenciada després d’un procés a porta tancada a Naypyidaw, en el qual també es va imposar la mateixa condemna per càrrecs idèntics al president deposat, Win Myint, i una pena de dos anys de presó per a l’exgovernador de la capital, Myo Aung, per vulneració de l’article 505(b).

La sentència també implica la inhabilitació política dels detinguts en l’hipotètic cas que la junta celebri eleccions, una cosa que ha promès sense fixar una data encara.

"CÀRRECS FALSOS"

L’alta comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, Michelle Bachelet, va lamentar la condemna contra Suu Kyi, que liderava el país amb el càrrec de consellera d’Estat fins el cop, i va demanar el seu alliberament.

"La condemna de la consellera d’Estat després d’una farsa de judici enmig de secretisme en un tribunal controlat pels militars ha estat un judici polític", va denunciar en un comunicat Bachelet, que va dir que es tracta d’una detenció arbitrària que també tanca la finestra del diàleg.

L’alt representant de la Unió Europea, Josep Borrell, va afirmar per la seua part que les sentències "representen un altre pas cap al desmantellament de l’Estat de dret i una violació flagrant dels drets humans a Birmània".

Human Rights Watch, Amnistia Internacional (AI) i altres ONG també han criticat les sentències.

"Les dures sentències contra Aung San Suu Kyi per aquests càrrecs falsos són l’últim exemple de la determinació de l’Exèrcit d’eliminar qualsevol oposició i suprimir les llibertats a Birmània", va indicar el subdirector de Campañas d’AI a Àsia, Ming Yu Hah.

"La decisió absurda i corrupta del tribunal és part del patró devastador de càstigs arbitraris que han provocat més d’1.300 persones mortes i milers de detinguts des del cop d’Estat al febrer", va agregar Ming.

L’activista va recordar que hi ha milers de detinguts sense el perfil de Suu Kyi que s’enfronten a la "terrible possibilitat" d’anys a la presó per exercir pacíficament els seus drets a la protesta i dissentir amb la junta militar.

Contra la premio nobel de la pau pengen una desena de casos presentats després de la presa de poder pels uniformats, entre ells acusacions de corrupció, saltar-se regulacions de telecomunicacions i violar la llei de secrets oficials, totes castigades amb penes de presó.

Els advocats de Suu Kyi, als quals la junta militar ha prohibit parlar amb els mitjans de comunicació, assenyalen que la seua representada nega totes les acusacions presentades en contra seu.

AÏLLAMENT DE LA JUNTA BIRMANA

El Consell de Seguretat de l’ONU, nombrosos Governs, com els dels Estats Units, el Regne Unit i el Japó, i la UE han demanat l’alliberament de Suu Kyi i altres detinguts per la junta militar liderada pel general Min Aung Hlaing.

El líder militar ha estat exclòs de les últimes cimeres i reunions de l’Associació de Nacions del Sud-Est Asiàtic (ASEAN) per no complir uns acords de l’abril passat per a sobre el cessament de la violència i no obrir un procés de diàleg.

El primer ministre de Cambodja, Hun Sen, el país del qual presideix en l'ASEAN el 2022, ha expressat avui la seua intenció de viatjar a Birmània per entrevistar-se amb els militars, que es troben cada vegada més aïllats de l’exterior, excepte pels contactes diplomàtics amb Rússia i la Xina.

El cop d’Estat va sumir Birmània en una profunda crisi política, social i econòmica i va obrir una espiral de violència amb noves milícies civils que han exacerbat la guerra de guerrilles que viu el país des de fa dècades.

L’Exèrcit justifica el cop per un presumpte frau massiu durant les eleccions generals de novembre de 2020, el resultat de les quals ha estat anul·lat i en les quals el partit de Suu Kyi va arrasar, com ja va fer el 2015, amb l’aval d’observadors internacionals.

Almenys 1.303 persones han mort arran de la brutal repressió exercida per policies i soldats des del cop, que han disparat a matar contra manifestants pacífics, segons els informes diaris de l’Associació per a l’Assistència a Presos Polítics, que també xifra en més de 10.000 als opositors detinguts, entre ells Suu Kyi.

Temes relacionats
Descobrir
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre